Aturem màquines

índex

En català

Llegeixo en un diari un reportatge que diu que estudiosos de la Universitat Oberta de Catalunya han creat un sistema informàtic capaç de detectar set expressions humanes d’acord amb l’expressió facial: felicitat, sorpresa, tristesa, por, disgust, enuig i indiferència. Aquest estudi ha rebut el premi de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial i el reconeixement de ser publicat en una revista científica de prestigi internacional.
Em torno a llegir la notícia i la torno a repassar per tercer cop.
Sóc un ignorant de cap a peus o potser no arribo més enllà de la lògica més infantil, però de què culleres serveix crear un algoritme que analitza les cares i és capaç d’endevinar les nostres emocions? De veritat que hi ha un equip científic que es dedica a aquestes investigacions?
Se m’escapa si aquesta fita pot aplicar-se després a curar el càncer, l’alzheimer o la hipertensió, però així, d’entrada no entenc com es poden destinar personal, temps, energia i diners a descobrir aquesta collonada. I que se’ls doni un guardó i que una revista de reconegut prestigi els escrigui una ressenya.
Repeteixo, segurament sóc un ignorant o un agosarat per dir allò que penso. O també pot ser que el periodista que ha escrit la notícia hagi obviat la importància del descobriment. M’agradaria que els de l’UOC em diguessin de què serveix tot plegat. Gràcies.
Aquests savis que han descobert la màquina que defineix el nostre estat d’ànim a partir de l’expressió facial… Mai no s’han parat a mirar a ningú als ulls? El gest? La forma dels llavis? No han dedicat uns minuts a saber com està el seu interlocutor? Mai no han mirat més enllà dels seus ordinadors o s’han molestat en analitzar el rostre dels seus amics, parelles, familiars o fins i tot desconeguts? Necessiten algoritmes i ordinadors per dir que algú està feliç, trist, disgustat o enfadat?

L’estupidesa humana prefereix abaixar la vista davant una persona i aixecar els ulls cap a l’ordinador i omplir de dades pantalles intel·ligents?
Sincerament, no ho entenc i si ara aquests investigadors em miressin la cara, veurien el meu estat d’ànim, que per cert, no està entre cap dels set que defineix la màquina aquesta.
Ah, per fer bullir l’olla de l’estupidesa faig la meva aportació: els “emoticons”

En castellà

Leo en un periódico un reportaje que dice que estudiosos de la Universidad Abierta de Cataluña han creado un sistema informático capaz de detectar siete expresiones humanas de acuerdo con la expresión facial: felicidad, sorpresa, tristeza, miedo, disgusto, enojo e indiferencia. Este estudio ha recibido el premio de la Asociación Catalana de Inteligencia Artificial y el reconocimiento de ser publicado en una revista científica de prestigio internacional.

Me vuelvo a leer la noticia y la vuelvo a repasar por tercera vez.

Soy un ignorante de pies a cabeza o quizás no llego más allá de la lógica más infantil, pero de que puñetas sirve crear un algoritmo que analiza las caras y es capaz de adivinar nuestras emociones? De verdad que hay un equipo científico que se dedica a estas investigaciones?

Se me escapa si esta meta puede aplicarse luego a curar el cáncer, el alzheimer o la hipertensión, pero así, de entrada no entiendo cómo se pueden destinar personal, tiempo, energía y dinero en descubrir esta gilipollez. Y que se les dé un galardón y que una revista de reconocido prestigio les escriba una reseña.

Repito, seguramente soy un ignorante o un osado para decir lo que pienso. O también puede ser que el periodista que ha escrito la noticia haya obviado la importancia del descubrimiento. Me encantaría que los de la OUC me dijesen para qué sirve todo esto. Gracias.

Estos sabios que han descubierto la máquina que define nuestro estado de ánimo a partir de la expresión facial … Nunca  han intentado  mirar a alguien a los ojos? El gesto? La forma de los labios? No han dedicado unos minutos a saber cómo está su interlocutor? Nunca han mirado más allá de sus ordenadores o se han molestado en analizar el rostro de sus amigos, parejas, familiares o incluso desconocidos? Necesitan algoritmos y ordenadores para decir que alguien está feliz, triste, disgustado o enfadado? La estupidez humana prefiere bajar la vista ante una persona y levantar los ojos hacia el ordenador y llenar de datos pantallas inteligentes?

Sinceramente, no lo entiendo y si ahora estos investigadores me miraran la cara, verían mi estado de ánimo, que por cierto, no está entre ninguno de los siete que define la máquina misma.

Ah, para dar ideas a  la estupidez hago mi aportación: los “emoticones”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s