En català
Ara atacar Rodrigo Rato Figaredo és fàcil, massa fàcil. Pocs haurien imaginat que un senyor ric, llest, amb parella guapa llesta i jova, famós i amb prestigi volgués augmentar la seva fortuna a través de maniobres il·legals.
Atacar ara Rodrigo Rato Figaredo és tan fàcil com recordar que quan era vicepresident econòmic demanava tolerància zero pels defraudadors. I ara se l’acusa d’haver enganyat a Hisenda, el departament que dirigia fa només uns anys, quan Aznar manava en aquest país.
Atacar Rato Figaredo és tan fàcil com recordar que quan era director del Fons Monetari Internacional exigia austeritat als països per lluitar contra la crisi. I ara estem sabent que ell d’austeritat.. Res de res. La seva fortuna, les seves propietats i els seus malbarataments només són comparables a la seva poca vergonya.
Atacar ara Rodrigo Rato Figaredo és tan fàcil com recordar que quan era president de Bankia no va tenir remordiments per demanar als seus subordinats que oferissin a pobres estalviadors ignorants que compressin preferents o accions de borsa per intentar amagar la fallida de l’entitat.
Ara atacar Rato és tan fàcil com pensar que és un presumpte defraudador, un presumpte estafador i un presumpte lladre.
Però jo en aquestes línies no vull enumerar crítiques i atacs a Rato Figaredo.
Aquí vull atacar aquells antics amics, col·laboradors, pilotes i altres espècimens que ara usen Rato Figaredo per guanyar vots en any electoral. Aquests que pensen que assenyalar Rato, un dels seus, llença un doble missatge als electors: “som implacables amb els defraudadors, encara que aquests siguin del nostre partit”.
Doncs, jo tinc unes quantes preguntes…
Per què no ho han fet fins ara?
Acusar Rato pot fer desviar l’atenció d’altres casos més pròxims al partit
Per què aquesta operació sembla feta a corre cuita
Per què aquesta operació està liderada per la fiscalia (depenent del ministeri de Justícia) i no per un jutge?
Per què els encarregats de detenir Rato són el cos d’èl·lit de l’Agència Tributària (depenent del ministeri d’Hisenda) ?
I finalment, per què l’operació és filtrada a un diari a mitja tarda i poques hores després quan ja ha arribat tota la premsa i a mitja hora dels noticiaris de televisió treuen a Rato a plena llum del dia escortat per la policia i com un vulgar lladre?
Suposo que les preguntes mai no tindran resposta i com a revenja en faig una última… Per què no es canvia la llei de tal manera que aquests defraudadors tinguin l’obligació de retornar l’últim euro que han robat i així els destinem a escoles, hospitals i als més desafavorits?
Ah!!! I Aznar què en diu i què en sap?
En castellà
Ahora atacar a Rodrigo Rato Figaredo es fácil, demasiado fácil. Pocos habrían imaginado que un señor rico, listo, con pareja guapa, lista y joven, famoso y con prestigio quisiera aumentar su fortuna a través de maniobras ilegales.
Atacar ahora Rodrigo Rato Figaredo es tan fácil como recordar que cuando era vicepresidente económico pedía tolerancia cero para los defraudadores. Y ahora se le acusa de haber engañado a Hacienda, el departamento que dirigía hace sólo unos años, cuando Aznar mandaba en este país.
Atacar a Rato Figaredo es tan fácil como recordar que cuando era director del FMI exigía austeridad a los países para luchar contra la crisis. Y ahora estamos sabiendo que él de austeridad .. Nada de nada. Su fortuna, sus propiedades y sus despilfarros sólo son comparables a su poca vergüenza.
Atacar ahora Rodrigo Rato Figaredo es tan fácil como recordar que cuando era presidente de Bankia no tuvo remordimientos para pedir a sus subordinados que ofrecieran a pobres ahorradores ignorantes que compraran preferentes o acciones de bolsa para intentar ocultar la quiebra de la entidad.
Ahora atacar Rato es tan fácil como pensar que es un presunto defraudador, un presunto estafador y un presunto ladrón.
Pero yo en estas líneas no quiero enumerar críticas y ataques a Rato Figaredo.
Aquí quiero atacar aquellos antiguos amigos, colaboradores, pelotas y otros especímenes que ahora usan a Rato Figaredo para ganar votos en año electoral. Esos que piensan que señalar Rato, uno de los suyos, lanza un doble mensaje a los electores: “somos implacables con los defraudadores, aunque éstos sean de nuestro partido”.
Pues, yo tengo unas cuantas preguntas …
¿Por qué no lo han hecho hasta ahora?
Acusar Rato puede hacer desviar la atención de otros casos más próximos al partido?
¿Por qué esta operación parece hecha a toda prisa?
¿Por qué esta operación está liderada por la fiscalía (dependiente del ministerio de Justicia) y no por un juez?
¿Por qué los encargados de detener Rato son el cuerpo de élite de la Agencia Tributaria (dependiente del ministerio de Hacienda)?
Y finalmente, para que la operación es filtrada a un diario a media tarde y pocas horas después cuando ya ha llegado toda la prensa y a media hora de los noticiarios de televisión sacan a Rato a plena luz del día escoltado por la policía y como un vulgar ladrón?
Supongo que las preguntas nunca tendrán respuesta y como revancha hago una última … ¿Por qué no se cambia la ley de tal manera que estos defraudadores tengan la obligación de devolver el último euro que han robado y así los destinamos a escuelas, hospitales y los más desfavorecidos?
Ah!!! Y Aznar qué dice? Y qué sabe?