1-Arnaud Montebourg era el ministre francès d’Economia en el govern del socialista Manuel Valls i del president François Hollande, aquell que va arribar al càrrec jurant combatre l’austeritat marcada per Merkel. I Hollande no ha anat més enllà d’embolicar-se amb escàndols de faldilles (si no fos el totpoderós President dela República digueu-me si aquest cara de lluç trencaria cors). I quan Montebourg ha dit que l’austeritat no va enlloc, Hollande demana a Valls que el foti fora. Dit i fet, i el substitut és Emmanuel Macron, un tecnòcrata, ex directiu de la Banca Rotschild i tan socialista com Hollande d’esquerres o trencacors.
2-Àngela Merkel ha vingut a Santiago de Compostela a abraçar l’apòstol en ple mes d’agost. També s’ha fet fotos amb Mariano Rajoy mentre deia que la política del PP és la bona (tot i que té disparats el dèficit, l’atur, el deute i la mala llet ciutadana). A més, diu que dona suport a Rajoy davant el procés sobiranista català, quan també dona suport al referèndum escocès. Sóc dolent quan em pregunto que cobrarà Merkel per lloar la política econòmica de Rajoy, per la falta de coherència en el tema catalano-escocès i sobretot per venir a fer abraçades a apòstols el mes d’agost? Contractes? Vendes? Compres? Quant?
3-Jordi Pujol està perdent tota l’aura que va tenir com a Molt Honorable President de la Generalitat. En el seu terrible estiu l’hem vist reconèixer culpes vergonyoses, com la sospita delictiva arribaba a tota la seva família, perseguit per la premsa i assenyalat o arraconat pels seus. I diuen per aquí que ‘en río revuelto, ganancia de pescadores”. I alguns han tirat la canya per veure si atacant els Pujol es carregaven el pocés sobiranista. I sincerament en les dues últimes Diades, el titular informatiu no contenia el cognom Pujol, els protagonistes erens milers i milers de cognoms anònims que vòlen anar a votar una cosa que des de Madrid es diu que és un disbarat de proporcions gegantines.
4-Lauren Bacall, Robin Williams, Sír Richard Attenborough, James Garner…aquest estiu ha vingut per emportar-se un grapat de bons actors i actrius. Per què tinc la sensació que en aquesta època de l’any mor més gent que en altres? Rucades meves, segur! En tot cas, quan acabi les vacances recuperaré algunes de les pel.lícules d’aquests éssers que em van fer passar grans moments quan es disfressaven d’actors. I si m’ho permeteu us en recomano una…Cayo Largo, on els ulls de la Bacall, posen llum i color a un dels millors films del cinema negre, al costat del petit gran Humphrey.
i 5-L’última postal estiuenca la vull dedicar a aquells ciutadans anònims que t’intenten fer les vacances més complicades i no ho aconsegueixen, tot i posar-hi moltes ganes.
Aquells que condueixen en carreteres secundàries plenes de revolts i amb alts barrancs al costat com si anessin pel circuit de Montmeló. No és que vulguin morir joves, és que són tan babaus que no se n’adónen que la mort pot estar en el següent quilòmetre. No els desitjo cap mal, ni diré que el cotxe és el substitutiu dels seus escassos cervells i òrgans reproductius, però sí que preferiria que se la fostessin ben forta sols que no pas que facin mal a tercers.
Aquells que es pensen que estan sols al món i que criden i criden perque potser mai ningú no els fa cas. Per demanar el menjar al xiringuito, per renyar als fills, per dirigir-se a tú per demanar no sé què, per parlar entre ells de matinada mentre es foten cubates a dojo i no respecten el son dels veïns…
Aquells que fan de cambrers sense cuidar les formes, sense rentar-se les mans i cobrant el què vòlen per dues canyes i una tapa, pensant que el setembre vindrà i que han de fer caixa sigui com sigui.
En tot cas, com deien els catalans del Dúo Dinámico “el final del verano….llegó” i jo volia acabar el meu amb aquesta entrada al blog, recordant coses que m’han cridat l’atenció tot i estar poc atent a les coses. Podrien ser d’altres, però han estat aquestes.
ambindependència 