Diuen els diccionaris que il.lusió és l’esperança per complir una cosa atractiva. Però també recullen en una altra acepció: és una interpretació o una percepció errònia d’un estímul extern real.
A mí, el Barça sempre m’ha despertat il.lusió, la bona, la que desprèn esperança i felicitat. Sent molt petit, molt, m’agradava el Barça simplement perquè era l’equip de mon pare i perquè vestia els colors que més m’agradaven: el blau i el vermell, que més tard vaig descobrir que era un color més apagat, el grana. Res a veure amb les actuals samarretes per pallassos confeccionades per una ment malalta o atrofiada amb vista daltònica o tambe atrofiada de la multinacional nord-americana Nike, tant allunyada dels gustos europeus o futbolístics. Deia que de molt petit m’agradava el Barça pels seus colors i perquè mon pare n’era seguidor. I ja quan em vaig assabentar que era el club de la meva ciutat, que podia animar-lo veient futbol, però també bàsquet, handbol, hockei o atletisme…Imagineu-vos, quin goig.
M’il.lusionava quan el Barça fitxava Maradonas, Schusters, Cruyffs, Bakeros o Quinis. Quan La Masia paria Guardiolas, Xavis, Puyols i Busquets. I segur que aquest club ens continuarà proporcionant il·lusions i alegries ara i d’aquí a molts anys, ho feia fins i tot quan no guanyava res i quan altes esferes només el deixaven guanyar copes que portàven per nom el del Generalísimo de totes les Espanyes.
Però avui en aquest blog em vull centrar en aquesta temporada, la 2014-2015, ni en les anteriors ni en les que vindran. I ara l’equip em desperta il.lusió, de la segona, de la que no saps si és real o un desig de realitat. Vull analitzar el nostre equip per tres raons: perquè sé de futbol (he jugat molt i n’he vist molt més). Perquè aquest any tots parlarem molt d’aquest Barça, ja ho veureu. I perquè el blog és meu i aquí parlo del què em surt del nas. Gràcies.
La porteria ha vist una revolució. Ha marxat Valdés, el millor porter de la història del club, si ens fixem en tot el què ha guanyat (no em referiré a que el de L’Hospitalet està ara sense equip per una lesió, però si vull recordar que qui marxa del Barça en busca de millor fortuna…la sol cagar a base de bé). I ha marxat Pinto, l’amic de Messi, el porter que jugava les Copes del Rei, que serà també recordat per ser el jugador de l’equip més vell a l’hora de jugar partits i per ser un amic íntim de Messi. Potser sense aquesta última característica no haguéssin estat possibles les altres. Ara han vingut tres porters nous, en Masip, un noi de la cantera amb molt camí per fer i amb moltes pedres per davant. Un alemany de 21 anys, Ter Stegen, amb bona planta, grans reflexos i un munt de vídeos amb pífies de campionat. I Bravo un xil.lè de 30 anys i que ha costat 12 milions d’euros. Un ou, si tenim en compte la seva edat i que el Madrid ha fitxat el Keylor Navas, havent fet un gran mundial, amb 27 anys i per només 10 milions. Amb Masip gairebé descartat, qui serà l’elegit? I sobretot què passarà amb el suplent, quin ambient crearà al vestidor una promesa alemanya o un veterà car si han d’escalfar banqueta??
La defensa. Ha marxat el gran capità Puyol i a partir d’aquí…les coses seran difícils. Es queda Piqué. Quin gran central fins que es va decidir a compaginar el futbol amb l’star system de mà de la seva esposa, Shakira. Ara li mola molt llençar bombes fètides dins dels avions…Està (de moment) Alves que va tancar la temporada passada fent “peinetes” als aficionats que l’esbroncaven per amagar-se en partits decisius. Ara quan ha sonat el nom del colombià Cuadrado per substituïr-lo s’ha oblidat de “peinetes” de flirtejar amb el Paris Saint Germain i ha recordat el sou estratosfèric (i merescut fins fa uns mesos) que li continúa pagant el Barça tot i amagar-se o faltar al respecte als aficionats. Està Bartra, per mí un central que podria ser una gran estrella, però que perdrà protagonisme i potser acabarà marxant amb l’arribada de Mathieu (un francès de 31 anys, fumador, amb l’escut del València tatuat al genoll i que ha valgut 20 milions) i del belga Vermaelen (suplent a l’Arsenal i castigat contínuament per les lesions). Inexplicable, mentre no m’ho expliqueu amb almenys dos arguments.
El mig camp. Xavi marxava als Estats Units però ja no ho fa (sempre ha estat més llest que Valdés). D’acord, al Xavi li podem permetre el què sigui. Al jugador amb més partits jugats i amb més títols li podem concedir que pugi a la segona graderia de tribuna i es pixi a sobre de la llotja. millor buida que plena, oi?. Quin paper tindrà en el nou Barça? Segurament jugarà poc i en partits molt concrets o com a revulsiu. Rakitic em sembla un bon volant, un bon centrador, un bon pulmó que potser acabi substituint no a Xavi, sí a Iniesta, ja m’ho direu. Espero que Luis Enrique vegi que té molt aprop al recanvi de Xavi, és el Sergi Roberto. I desitjo que Busquets desperti, se n’adoni que porta el dorsal cinc de Puyol i torni a ser el jugador que era. Menys oferir-se a la selecció absoluta, a la sub21 i a qui li posi per davant un partit de costellada. Xaval, més bregar per qui et paga. I són una incògnita els joves Deulofeu i Rafinha, no perquè no valguin, sí per si els deixaran demostrar-ho.
La davantera. Tenint en compte que Pedro jugarà només quan alguna de les tres estrelles es lesioni o vagi amb les seves seleccions, em centraré en el trident Suárez, Neymar i Messi. Per cert, la Copa Amèrica de 2015 es juga coincidint amb final de Champions. Us imagineu al Barça jugant aquest partit sense cap de les tres estrelles, més ocupades a l’altra part del món? Messi tornarà a fer coses semblants a les que li recordem o definitivament s’ha acabat com a número u mundial? Neymar serà el què juga amb Brasil o el gregari de Messi, un jugador de tants? I Suárez deixarà de fer de llop i es dedicarà només a fer gols? I el que més em preocupa…els fitxatges de l’uruguaià i del brasiler són un pas per minimitzar un possible traspàs de l’argentí en el cas que Leo torni a fer una temporada tant desastrosa com la passada?
Té molta feina Luis Enrique. Molta. Sabrà solucionar enigmes? encaixar peces? compatibilitzar egos? fer resolutius fitxatges que no ho semblen? fer venir la gana a jugadors que pinten com desganats (no em refereixo a Luis Suárez). Sabrà tenir el vestidor allunyat de probables enrenous judicials amb l’actual junta directiva? Sabrà retornar la il.lusió a aficionats com jo que veuen totes aquestes qüestions aquí descrites i altres per descriure i que pensen que aquesta temporada no serà com la del 2009-2010 ni de bon tros.
Tant de bò m’equivoqui i tot vagi millor del què em penso.
I no és res personal: Zubi, dimissió. És una il.lusió que tinc.
ambindependència 