Uns paguen, altres reben

Banderas-de-las-CCAA-300x199

En català

Espanya ens roba!! Aquest és un dels eslògans utilitzats a Catalunya per justificar el camí cap a Ítaca, marxar d’on som vés a saber on, però ben lluny. Jo dic que no. Espanya no ens roba. De la mateixa manera que no s’han trobat proves fiables i concloents que existeixin homenets de color verd a Mart, no s’ha vist a cap espanyol vestit de Curro Jiménez que atraquí a un català per l’unic fet de ser-ho.
Dit això, avui s’han presentat les balances fiscals, ara anomenades comptes públics territorialitzats (qui punyetes haurà tingut la brillant idea d’aquest nom??) Per entendre’ns: Quant aporta cada comunitat autònoma al conjunt de l’Estat i quant se li retorna en forma d’inversions o despesa pel seu territori.

Cap novetat. Les regions més riques (que ningú se m’emprenyi per dir regió… Només és per no abusar de reiteració d’algun terme), com deia les regions més riques donen molt i reben poc: Madrid, Catalunya, les Illes Balears i València. Les més pobres aporten el just i es beneficien del just i potser de l’injust: Andalusia, Extremadura…. Això es diu solidaritat interterritorial. El ministre García Margallo i a molts altres paternalistes impenitents et posen l’exemple d’una casa amb un matrimoni i molts fills… Els que més tenen, més donen. I els que menys guanyen, més reben.

Diuen alguns economistes que hi ha com a mínim dos mètodes per calcular quant dono i quant s em retorna. No entraré en aquest punt que enfronta l’Estat i alguns territoris com Catalunya. Més enllà de la fórmula de càlcul està clar que en aquest joc hi ha vencedors i vençuts.

Sí que vull apuntar algunes coses que em semblen interessants (per a , potser no pel lector que ara mateix pot deixar de llegir...Gràcies per haver arribat fins aquest punt).

1-Una de les comunitats més riques d’Espanya és Euskadi (i també Navarra). Els bascos tenen l’anomenat concert econòmic i el cupo. Uns privilegis fiscals originaris del paleolític inferior (no, no, són més recents, del segle XVIII-XIX) que van recuperar a la Transició com a moneda de canvi i tenir als senyors del nord callats i contents. Gràcies a aquest règim. Euskadi tot i ser una comunitat rica rep molt més del què aporta al sistema. No vull guanyar-me enemics, però em sembla injust. I més quan algun veí com Catalunya demana ara el mateix tractament. La resposta oficial és que a la Transició, Barcelona va rebutjar aquest tractament fiscal. Cert, però… Rectificar no era de savis?? Si preguntes més, la resposta no oficial és que si Catalunya deixés de contribuir… El sistema de solidaritat entre territoris deixaria d’existir. Cert també. De la mateixa manera, que si demanés aquest privilegi Madrid o València o les Illes.
Difícil de solucionar? O potser massa fàcil.

2-Diu l’informe patrocinat per Hisenda i firmat pel professor Ángel De La Fuente, recentment premiat amb algun càrrec de prestigi, que si ens fixem en les comunitats que més paguen i menys reben que Madrid fa molt més esforç que Catalunya. A veure, no és de bon gust dir a comunitats pobres que són pobres. De la mateixa manera que tampoc és maco dir a d’altres que són més “pagafantes”, més pagadores que altres.

A més, no vull fer d’expert en matèries sobre les quals els experts tampoc s’acaben de posar d’acord. Però moltes de les inversions que es fan a Madrid no són apuntades a la capital i sí a les despeses de l’Estat, ja que Madrid és la capital. Per exemple, diners destinats a Museos Nacionales, com El Prado, el Reina Sofia, el de Ciències Naturals o el del Vestit es carreguen en bona part com despeses estatals, no madrilenyes, a pesar que siguin els madrilenys de naixement o residents els que gaudeixen  principalment d’aquestes instal·lacions. El mateix passa amb l’Aeroport Internacional Adolfo Suárez-Barajas, els ministeris, organismes oficials, el Patrimoni….
Per tant, crec que seria bo o ajustar comentaris desafinats o afinar comptes, números i xifres.

3-I finalment vull deixar ben clar allò que al principi de l’article he dit. Estem dins d’Espanya, almenys de moment. I em sembla molt bo un repartiment solidari de recursos entre territoris que garanteixin els mateixos serveis bàsics per un canari que per un català, per un madrileny que per un andalús, o per un mallorquí i un gallec. No hi ha discussió.
Però també m’agradaria com a català que viu i sobretot tributa a Madrid que alguns presidents autonòmics de territoris que aporten massa poc i reben molt i molt no anessin fent el gallet dient que ells no gasten més del que tenen. Que diuen que els seus ciutadans tenen més suport públic que d’altres que viuen en altres regions (que ningú s’enfadi) que prefereixen gastar quartos en ambaixades i en protegir llengües minoritàries. Que no diguin aquests virreis coronats gràcies al café per a tots que ells ho fan millor que altres.
Res d’assenyalar als que menys tenen, res de pixar-se a la boca dels que més donen.

En castellà

España nos roba! Este es uno de los eslóganes utilizados en Cataluña para justificar el camino hacia Itaca marchar de donde estamos a saber dónde, pero bien lejos. Yo digo que no. España no nos roba. De la misma manera que no se han encontrado pruebas fiables y concluyentes que existan hombrecitos de color verde a Marte, no se ha visto a ningún español vestido de Curro Jiménez que atraque a un catalán por el único hecho de serlo.
Dicho esto, hoy se han presentado las balanzas fiscales, ahora denominadas cuentas públicas territorializados (quién puñetas habrá tenido la brillante idea de este nombre?) Para entendernos: Cuanto aporta cada comunidad autónoma al conjunto del Estado y cuanto se le devuelve en forma de inversiones o gasto para su territorio.

Ninguna novedad. Las regiones más ricas (que nadie se me fastidia por decir región … Sólo es para no abusar de reiteración de algún término), como decía las regiones más ricas dan mucho y reciben poco: Madrid, Cataluña, las Islas Baleares y Valencia. Las más pobres aportan lo justo y se benefician de lo justo y quizá de lo injusto: Andalucía, Extremadura …. Esto se llama solidaridad interterritorial. El ministro García Margallo y muchos otros paternalistas impenitentes te ponen el ejemplo de una casa con un matrimonio y muchos hijos … Los que más tienen, más dan. Y los que menos ganan, más reciben.
Dicen algunos economistas que hay al menos dos métodos para calcular cuanto doy y cuanto se me devuelve. No voy a entrar en este punto que enfrenta el Estado y algunos territorios como Cataluña. Más allá de la fórmula de cálculo está claro que en este juego hay ganadores y perdedores.

Sí quiero apuntar algunas cosas que me parecen interesantes (para mí, quizás no para el lector que ahora mismo puede dejar de leer … Gracias por haber llegado hasta este punto).

1-Una de las comunidades más ricas de España es Euskadi (y también Navarra). Los vascos tienen el llamado concierto económico y el cupo. Unos privilegios fiscales originarios del paleolítico inferior (no, no, son más recientes, del siglo XVIII-XIX) que recuperaron la Transición como moneda de cambio y para tener a los señores del norte callados y contentos. Gracias a este régimen. Euskadi a pesar de ser una comunidad rica recibe mucho más de lo que aporta al sistema. No quiero ganarme enemigos, pero me parece injusto. Y más cuando algún vecino como Cataluña pide ahora el mismo tratamiento. La respuesta oficial es que en la Transición, Barcelona rechazó este tratamiento fiscal. Cierto, pero … Rectificar no era de sabios? Si preguntas más, la respuesta no oficial es que si Cataluña dejara de contribuir … El sistema de solidaridad entre territorios dejaría de existir. Cierto también. De la misma manera, que si pidiera este privilegio Madrid o Valencia o las Islas Baleares.
Difícil de solucionar? O quizás demasiado fácil.

2-Dice el informe patrocinado por Hacienda y firmado por el profesor Ángel De La Fuente, recientemente premiado con algún cargo de prestigio, que si nos fijamos en las comunidades que más pagan y menos reciben: Madrid hace mucho más esfuerzo que Cataluña. A ver, no es de buen gusto decir a comunidades pobres que son pobres. De la misma manera que tampoco es bonito decir a algunas que son más “pagafantas”, más pagadores que otras.

Además, no quiero hacer de experto en materias sobre las que los expertos tampoco acaban de ponerse de acuerdo. Pero muchas de las inversiones que se hacen en Madrid no son apuntadas en la capital y sí a como gastos del Estado, ya que Madrid es la capital. Por ejemplo, el dinero destinado a Museos Nacionales, como El Prado, el Reina Sofía, el de Ciencias Naturales o el del Traje se cargan en buena parte como gastos estatales, no madrileñas, a pesar de que sean los madrileños de nacimiento o residentes los que disfrutan principalmente de estas instalaciones. Lo mismo ocurre con el Aeropuerto Internacional Adolfo Suárez-Barajas, los Ministerios, el Patrimonio ….
Por lo tanto, creo que sería bueno o ajustar comentarios desafinados o afinar cuentas, números y cifras.

3-Y finalmente quiero dejar bien claro lo que al principio del artículo he dicho. Estamos dentro de España, al menos de momento. Y me parece muy bueno un reparto solidario de recursos entre territorios que garanticen los mismos servicios básicos para un canario que para un catalán, para un madrileño que para un andaluz, o para  un mallorquín y un gallego. No hay discusión.
Pero también me gustaría como catalán que vive y sobre todo tributa en Madrid que algunos presidentes autonómicos de territorios que aportan demasiado poco y reciben mucho y mucho no fueran haciendo el gallito diciendo que ellos no gastan más de lo que tienen. Algunos hombrecitos con coche oficial dicen que sus ciudadanos tienen más apoyo público que otros que viven en otras regiones (que nadie se enfade) que prefieren gastar pasta en embajadas y en proteger lenguas minoritarias. Que no digan estos virreyes coronados gracias al “café para todos” que ellos lo hacen mejor que otros. Porque no es verdad o no es necesariamente cierto.

Nada de señalar a los que menos tienen, nada de mearse en la boca de los que más dan.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s