Quina putada, pare Borbó

Imagen

En català

El regnat del rei Joan Carles ha estat de 39 anys. Ves per on, els mateixos anys que va durar el mandat de l’anterior cap de l’Estat, Francisco Franco: 39 anys. Però a diferència del caudillo que es vanaglòria de deixar la seva successió “lligada i ben lligada”, l’herència del Borbó al seu fill podria ser enverinada. Ara, al 2014 la situació d’Espanya i de la seva Casa Reial dista molt de ser un caramel.

Analitze-m’ho. Espanya viu encara submergida en la crisi econòmica, política i institucional. Sis milions d’espanyols són a l’atur i molts altres han vist que la seva situació laboral i personal està molt pitjor que fa uns anys. La corrupció no està potser generalitzada, però sí que impregna la immensa majoria d’estaments de la vida pública espanyola. Tot plegat ha dut al país a una situació més que difícil que es reflecteix, entre altres coses, en què el Partit Popular i el PSOE han estat els principals damnificats en les últimes eleccions, el tradicional bipartidisme espanyol trontolla, la gent ha castigat a aquelles formacions esquitxades per la corrupció i que han apostat per l’austeritat i les retallades com la fórmula perquè la crisi escampi. Altres partits tenen també les mans tacades per les retallades i la corrupció, però el PSOE i el PP ho estan patint potser més que ningú. Una circumstància a tenir en compte, ja que els dos partits majoritaris són els principals valedors de l’actual règim Constitucional i la seva monarquia. Forces emergents com Podemos o l’Esquerra Plural són de tarannà republicà i s’han accelerat a demanar un referèndum per saber si els espanyols volen o no canviar de règim. NO cal dir la posició de partits de l’extrema dreta que demanen refer Espanya de dalt a baix, institucions incloses. I tampoc és un secret que nacionalistes gallecs, bascos i catalans que ara mateix podrien veure en el parèntesi entre rei i rei una oportunitat, una esquerda per refundar de veritat la configuració de l’Estat.

Catalunya està a només uns mesos del seu referèndum pel dret a decidir, previst pel 9 de novembre. Potser aquest sotrac a la cort de Madrid pot donar ales als desitjos dels sobiranistes. És si més no curiós que 300 anys després del 1714 en el que un Borbó, Felip V, va vèncer i buidar de contingut legal i institucional Catalunya, ara un altre Borbó, Felip VI curiosament, es torni a creuar en un moment potser transcendental de la Història catalana.

Potser no és el millor moment polític perquè el rei abandoni el timó de la nau. I potser tampoc ho és per la situació que travessa la mateixa Casa Reial. Apel·lant a la memòria recent, hem vist en el si dels Borbons coses inimaginables fa només uns anys: Una periodista divorciada, Letizia, i que s’atreveix a rectificar en públic al futur rei es va colar en una estirp de sang blava pura. Un gendre del rei, Marichalar, s’ha atrevit a deixar plantats una Infanta i als seus dos fills i apressar-se a córrer lluny de La Zarzuela. El mateix rei ha protagonitzat espectacles poc regis i reconfortants: des de matances de paquiderms a Botswana fins a episodis a mig camí entre el romanç i el vodevil amb una princesa teutona de nom Corina. Ensopegades de tota mena que fa uns mesos van obligar al monarca a demanar perdó a la ciutadania. Almenys això el va honrar. Cap dels seus besavis ha fet mai un acte de contrició semblant, ni tan sol aquell que el 1714 va bombardejar Barcelona. Més memòria...el rei potser marxa conscient que el seu altre gendre, l’Urdangarín ( i potser la seva esposa, la Infanta Cristina) ha comès delictes tributaris en una trama tant grollera com ridícula en la que el Duc de Palma s’autodenominava com el Duc Empalmat en un joc de paraules a l’altura d’intel·lectuals brillants.

Potser el rei, amb 76 anys, ha hagut de dir prou. Fins aquí he arribat. I segurament fa bé. A certes edats, emocions com aquestes ja no són recomanables i menys si la salut  no acompanya. Però també està clar que el rei li deixa al seu fill un futur difícil. Diuen que Felip està preparat i a l’altura del repte. Ja ho pot estar, perquè si no….ho te fatal. Deslligat i ben deslligat.

 

En castellà

El reinado del rey Juan Carlos ha sido de 39 años . Mira por donde , los mismos años que duró el mandato del anterior jefe del Estado , Francisco Franco: 39 años. Pero a diferencia del ” caudillo ” que se vanaglorió de dejar su sucesión ” atada y bien atada ” , la herencia de Borbón a su hijo podría ser envenenada . Ahora, en 2014 la situación de España y de su Casa Real dista mucho de ser un caramelo .

Analicemoslo . España vive todavía sumergida en la crisis económica , política e institucional . Seis millones de españoles están en el paro y muchos otros han visto que su situación laboral y personal está mucho peor que hace unos años . La corrupción no está quizás generalizada , pero sí que impregna la inmensa mayoría de estamentos de la vida pública española . Todo ello ha llevado al país a una situación más que difícil que se refleja, entre otras cosas , en el que el PP y el PSOE han sido los principales damnificados en las últimas elecciones , el tradicional bipartidismo español se tambalea , la gente ha castigado a aquellas formaciones salpicadas por la corrupción y que han apostado por la austeridad y los recortes como la fórmula para que la crisis escampe . Otros partidos tienen también las manos manchadas por los recortes y la corrupción , pero el PSOE y el PP lo están sufriendo quizás más que nadie. Una circunstancia a tener en cuenta , ya que los dos partidos mayoritarios son los principales valedores del actual régimen Constitucional y su monarquía . Fuerzas emergentes como Podemos o la Izquierda Plural son de carácter republicano y se han acelerado a pedir un referéndum para saber si los españoles quieren o no cambiar de régimen. NO hay que decir la posición de partidos de la extrema derecha que piden rehacer España de arriba abajo , instituciones incluidas . Y tampoco es un secreto que nacionalistas gallegos , vascos y catalanes que ahora mismo podrían ver en el paréntesis entre rey y rey una oportunidad , una hendidura para refundar de verdad la configuración del Estado .

Cataluña está a sólo unos meses de su referéndum por el derecho a decidir , previsto para el 9 de noviembre . Quizás este bache en la corte de Madrid puede dar alas a los deseos de los soberanistas . Es cuando menos curioso que 300 años después de 1714 en el que un Borbón , Felipe V , venció y vació de contenido legal e institucional a Cataluña , ahora otro Borbón , Felipe VI curiosamente , se vuelva a cruzar en un momento quizás trascendental la Historia catalana .

Quizás no es el mejor momento político porque el rey abandone el timón de la nave . Y quizás tampoco lo es por la situación que atraviesa la misma Casa Real . Apelando a la memoria reciente , hemos visto en el seno de los Borbones cosas inimaginables hace sólo unos años : Una periodista divorciada , Letizia , y que se atrevía a rectificar en público al futuro rey se coló en una estirpe de sangre azul pura . Un yerno del rey , Marichalar , se ha atrevido a dejar plantados a una Infanta y sus dos hijos y apresurarse a correr lejos de La Zarzuela . El mismo rey ha protagonizado espectáculos poco regios y reconfortantes : desde matanzas de paquidermos en Botsuana hasta episodios a medio camino entre el romance y el vodevil con una princesa teutona de nombre Corina. Tropiezos de todo tipo que hace unos meses obligaron al monarca a pedir perdón a la ciudadanía . Al menos eso lo honró . Ninguno de sus bisabuelos ha hecho nunca un acto de contrición semejante , ni siquiera aquel que en 1714 bombardeó Barcelona . Más memoria … el rey quizás marcha consciente de que su otro yerno , Urdangarín ( y tal vez su esposa , la Infanta Cristina ) ha cometido delitos tributarios en una trama tan burda como ridícula en la que el Duque de Palma se autodenominado como el Duque Empalmado en un juego de palabras a la altura de intelectuales brillantes .

Quizás el rey , con 76 años , ha tenido que decir basta . Hasta aquí he llegado . Y seguramente hace bien. A ciertas edades , las emociones como éstas ya no son recomendables y menos si la salud ya no acompaña . Pero también está claro que el rey le deja a su hijo un futuro difícil Dicen que Felipe está preparado ya la altura del reto . Ya lo puede estar, porque si no …. lo tiene fatal . Desatado y bien desatado.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s