En català
Christine Lagarde, només arribar al Fons Monetari Internacional
(2011, en plena crisi) es va apujar el
sou un 11% i cobra 324 mil euros anuals.
Dominique Strauss Kahn, antecessor de Largarde, va abandonar
el càrrec després de l’escàndol que va suposar una presumpta agressió sexual a una
treballadora d’un hotel de Nova Iork en el que s’allotjava i la seva posterior
detenció.
Rodrigo Rato, antecessor d’Strauss Kahn, va dimitir del
càrrec de Director Gerent, en una decisió sense precedents. Mai un mandatari
del Fons va deixar el càrrec abans de temps. Raons? Escolliu la que vulgueu:
potser perquè no va veure venir la crisi o que l’amor el va fer tornar a Madrid.
Anys abans, als finals dels 90, un altre gerent de l’FMI,
Michel Camdessus, ja havia enfortit el currículum i prestigi de l’organisme impulsant polítiques
absurdes que van suposar la gran crisi del Su-dest Asiàtic i la gairebé fallida,
la bancarrota, de l’economia mexicana.
El Fons Monetari es va crear després de la
Segona Guerra Mundial, d’acord amb els Acords de Bretton Woods per tal de
coordinar i estabilitzar les economies i el comerç dels al·liats, dels vencedors.
I el cert és que la història ha demostrat que l’FMI ha estat sempre dels
vencedors. (la seu a Washington i liderada per fins a 5 francesos, 2 nord-americans,
2 suecs, 2 del Benelux….)
Han passat els anys i ara encara amb la crisi mundial a
sobre, l’FMI és cosa de vencedors. Aquesta setmana els seus inspectors han dit
a Madrid que Espanya ha de continuar estrenyent-se el cinturó.
D’entrada diuen que abaixar impostos com pretenen Rajoy i
Montoro, és contraproduent. James Daniel, el cap dels homes de negre a Espanya,
diu que si aquí es vol continuar tenint Estat de Benestar…. S’ha de pagar. Per
tant: apujar l’IVA, que els productes amb tipus del 4% (pa, fruita, ous) o del
10% (obres, higiene, teatre) passin al tram del 21%. O que l’Impost de la Renda
no tingui tantes exempcions o bonificacions. Això si, aquest senyor de cap
rapat i idees per emmarcar, no aboga per un impost sobre grans fortunes, vol la reducció de l’impost de Societats per a les empreses i a més demana que les companyies viables amb risc de tancar haurien de poder abaixar
sous als empleats, obtenir crèdits fàcilment i que Hisenda els perdoni deutes.
Per acabar el seu informe, diuen que els aturats haurien d’acceptar
qualsevol feina. Un salari indigne, una jornada amb horari de 20 hores diàries,
a l’estil Sri Lanka o sense drets laborals és millor que estar a l’atur
cobrant una prestació.
Brillants, senyors del Fons Monetari. La seva fórmula és
brillant i d’aplicar-se donaria bons resultats. Si no fos per dues qüestions:
1- Si apuges impostos i abaixes salaris acabes amb la classe mitjana i per tant amb el
consum (ës de primer de carrera). És com posar a la venda entrades pel futbol a 3 mil euros, els quatre
que paguen t’alegren el dia, però el camp et quedarà buit i el teu equip
desapareixerà a final de temporada.
2- Vostès no són creïbles. Demanen austeritat i ajustar-nos el cinturó quan la seva líder
guanya 30 mil euros mensuals, 5 milions de les antigues pessetes, uns diners
que moltes famílies ni somnien en guanyar per molt que es llevin d’hora,
treballin jornades de Sri Lanka o es prostitueixin en hotels de Nova Iork.
Ja està bé de guerres i de vencedors i vençuts.
En castellano
Christine Lagarde , sólo llegar al Fondo Monetario Internacional
(2011 , en plena crisis ) se subió el
sueldo un 11% y cobra 324 mil euros anuales .
Dominique Strauss Kahn , antecesor de Largarde , abandonó
el cargo tras el escándalo que supuso una presunta agresión sexual a una
trabajadora de un hotel de Nueva York en el que se alojaba y su posterior
detención .
Rodrigo Rato , antecesor de Strauss Kahn , dimitió de
cargo de Director Gerente, en una decisión sin precedentes . Nunca un mandatario
del Fondo dejó el cargo antes de tiempo . Razones ? Elija la que desee:
quizá porque no vio venir la crisis o que el amor le hizo volver a Madrid .
Años antes, en los finales de los 90 , otro gerente del FMI ,
Michel Camdessus , ya había fortalecido el curriculum y prestigio del organismo impulsando políticas
absurdas que supusieron la gran crisis del Sudeste Asiático y la casi quiebra,
la bancarrota , de la economía mexicana .
El Fondo Monetario se creó después de la
Segunda Guerra Mundial , de acuerdo con los Acuerdos de Bretton Woods para
coordinar y estabilizar las economías y el comercio de los al aliados , los vencedores .
Y lo cierto es que la historia ha demostrado que el FMI ha sido siempre de los
vencedores . ( la sede en Washington y liderada por hasta 5 franceses , 2 estadounidenses ,
2 suecos , 2 del Benelux …. )
Han pasado los años y ahora aún con la crisis mundial encima el FMI es cosa de vencedores . Esta semana sus inspectores han dicho en Madrid que España debe continuar apretandose el cinturón .
De entrada dicen que bajar impuestos como pretenden Rajoy y
Montoro, es contraproducente . James Daniel , el jefe de los hombres de negro en España ,
dice que si aquí se quiere seguir teniendo Estado de Bienestar …. Se debe pagar . por
tanto : subir el IVA , que los productos con tipos del 4 % ( pan, fruta, huevos ) o del
10% ( obras , higiene , teatro) pasen al tramo del 21%. O que el Impuesto de la Renta
no tenga tantas exenciones o bonificaciones . Eso si , este señor de cabeza
rapado e ideas para enmarcar , no aboga por un impuesto sobre grandes fortunas , quiere la reducción del impuesto de Sociedades para las empresas y además pide que las compañías viables con riesgo de cerrar deberían poder bajar
sueldos a los empleados , obtener créditos fácilmente y que Hacienda les perdone deudas .
Para terminar su informe , dicen que los parados deberían aceptar
cualquier trabajo. Un salario indigno , una jornada con horario de 20 horas diarias ,
al estilo Sri Lanka o sin derechos laborales es mejor que estar en el paro
cobrando una prestación .
Brillantes , señores del Fondo Monetario . Su fórmula es
brillante y de aplicarse daría buenos resultados . Brillante si no fuera por dos cuestiones :
1 – si suben impuestos y bajan salarios acabas con la clase media y por tanto con el
consumo ( ës de primero de carrera ) . Es como poner a la venta entradas para el fútbol a 3 mil euros , los cuatro
que pagan te alegran el día , pero el campo te quedará vacío y tu equipo
desaparecerá a final de temporada.
2 – Ustedes no son creíbles . Piden austeridad y ajustar el cinturón cuando su líder
gana 30 mil euros mensuales , 5 millones de las antiguas pesetas , un dinero
que muchas familias ni sueñan en ganar por mucho que se levanten pronto ,
trabajen jornadas de Sri Lanka o se prostituyan en hoteles de Nueva York .
Ya está bien de guerras y de vencedores y vencidos .
ambindependència 