En català
Què és Europa? D’entrada un somni per a molts ciutadans i els
seus polítics, sobretot per aquells que formen part de països modestos, de
segona fila, arraconats per diversos motius de la història europea, que un dia
van veure com amb la integració a la Unió compartirien equip amb les tot
poderoses Alemanya, França, Gran Bretanya, Holanda o Itàlia. Nacionals de
Portugal, Grècia, Espanya o de països de l’antic bloc de l’Est europeu veien
satisfetes amb la integració les seves aspiracions de compartir anhels polítics,
econòmics, socials i culturals amb un club de milions de socis. Recordeu la
il·lusió del naixement de l’Euro? Més d’un deia que l’Europa unida seria
l’altra cara de la moneda i un rival insuperable dels Estats Units o de les
economies emergents de la Xina, Brasil, Índia i que superaria aviat el gegant
japonès.
Però aquestes aspiracions estan quedant a mig camí, o
millor dit en via morta. Ara per ara, Europa és només un gran mercat, un gegant
econòmic i un nan polític, incapaç de combinar i sumar esforços. La gran crisi,
el nou crack econòmic (crack catacrack) que encara no s’ha esvaït ni de bon
tros, ha fet que molts ciutadans europeus vegin Europa i Brussel·les com un
monstre que també els ha deixat en via morta, més pobres, més desgraciats, més
desemparats que quan no formaven part del club continental.
Un bon dia la crisi va arribar i els amos del club, França i
Alemanya, amb la connivència de la resta de socis van decidir que la solució
implicava fer ajustos, retallar drets, acabar amb l’Estat del Benestar,
l’empremta que distingia Europa dels Estats Units, els països emergents o el
Japó. Per rescatar bancs, pagar deutes i
redreçar economies es va apostar per capar, violar, maltractar, humiliar als
ciutadans que un dia van pensar que Europa era el manà, la solució als seus
problemes. Destrucció de llocs de treball, baixades de sous i de drets, pujades
d’impostos, desnonaments de cases, vides i alegries han estat la resposta
d’Europa a les necessitats dels ciutadans.
I ara algú es pregunta per què han naufragat a les eleccions
europees els partits grans que defensaven aquestes polítiques? I ara algú es
pregunta per què han aparegut amb força partits que s’allunyen dels
missatges d’Europa? Partits de l’extrema dreta a França i Alemanya o de
l’extrema esquerra a Grècia o a Espanya han aglutinat frustracions i penes i
han propagat un discurs que diu que Europa és el problema, ja no és la solució
de fa uns anys.
I ara què? Des d’el meu punt de vista el camí té una sola
direcció: canviar Europa i posar punt final a les seves polítiques insolidàries
i injustes amb els més desafavorits i proactives en favor de bancs, dèficits i
balanços de les grans empreses. Europa ha de ser la gent que es manifesta als
carrers i no les oficines d’ Standard & Poors, l’FMI o el Banc Central
Europeu. Europa ha de ser dels aturats, dels joves sense futur, dels
mileuristes, dels que no poden pagar la hipoteca, dels que passen penes per
arribar a final de mes i no només dels oligarques, dels poderosos, dels vells que
amunteguen fortunes i propietats. Europa ha de tornar a ser l’estat de Benestar
i no els Estats Units, la Xina, Brasil o Índia. Europa ha de ser una cosa
diferent, més aviat contrària, al que marca Merkel, la troika, les
multinacionals, els bancs, els mercats…
I aquest objectiu es pot fer de dues maneres: o canvien els
partits grans, els tradicionals, els socialdemòcrates, els liberals i els
conservadors o tot plegat ho canviaran les noves forces emergents, els extrems, els radicals, neonazis i antisistema inclosos, i aquests ho faran d’una manera com a mínim traumàtica.
Però per a molts ciutadans tant se’ls en fot a aquestes altures un trauma més o
un trauma menys. Estan plens de cops, europeus els cops.
En castellà
¿Qué es Europa ? De entrada un sueño para muchos ciudadanos y los
sus políticos , sobre todo para aquellos que forman parte de países modestos, de
segunda fila , arrinconados por diversos motivos de la historia europea , que un día
vieron como con la integración en la Unión compartirían equipo con las todo
poderosas Alemania , Francia , Gran Bretaña , Holanda o Italia . nacionales de
Portugal, Grecia , España o de países del antiguo bloque del Este europeo veían
satisfechas con la integración sus aspiraciones de compartir anhelos políticos ,
económicos , sociales y culturales con un club de millones de socios . Recuerde la
ilusión del nacimiento del Euro ? Más de uno decía que la Europa unida sería
la otra cara de la moneda y un rival insuperable de Estados Unidos o de las
economías emergentes de China, Brasil , India y que superaría pronto el gigante
japonés .
Pero estas aspiraciones están quedando a medio camino , o
mejor dicho en vía muerta . Por ahora, Europa es sólo un gran mercado , un gigante
económico y un enano político , incapaz de combinar y sumar esfuerzos . La gran crisis ,
el nuevo crack económico ( crack catacrack ) que aún no se ha desvanecido ni mucho
menos, ha hecho que muchos ciudadanos europeos vean Europa y Bruselas como un
monstruo que también los ha dejado en vía muerta , más pobres , más desgraciados , más
desamparados que cuando no formaban parte del club continental .
Un buen día la crisis llegó y los dueños del club , Francia y
Alemania , con la connivencia del resto de socios decidieron que la solución
implicaba hacer ajustes , recortar derechos , acabar con el Estado del Bienestar ,
la huella que distinguía Europa de los Estados Unidos, los países emergentes o el
Japón. Para rescatar bancos , pagar las deudas y
enderezar economías se apostó por capó , violar , maltratar , humillar a los
ciudadanos que un día pensaron que Europa era el maná , la solución a sus
problemas. Destrucción de puestos de trabajo , bajadas de sueldos y de derechos , subidas
de impuestos, desahucios de casas , vidas y alegrías han sido la respuesta
de Europa a las necesidades de los ciudadanos .
Y ahora alguien se pregunta por qué han naufragado en las elecciones
europeas los partidos grandes que defendían estas políticas ? Y ahora alguien se
pregunta por qué han aparecido con fuerza partidos que se alejan de los
mensajes de Europa? Partidos de la extrema derecha en Francia y Alemania o de
la extrema izquierda en Grecia o España han aglutinado frustraciones y penas y
han propagado un discurso que dice que Europa es el problema , ya no es la solución
hace unos años .
Y ahora qué ? Desde mi punto de vista el camino tiene una sola
dirección : cambiar Europa y poner punto final a sus políticas insolidarias
e injustas con los más desfavorecidos y proactivas en favor de bancos , déficits y
balances de las grandes empresas . Europa debe ser la gente que se manifiesta en los
calles y no las oficinas de Standard & Poors , el FMI o el Banco Central
Europeo. Europa debe ser de los parados , los jóvenes sin futuro , los
mileuristas , los que no pueden pagar la hipoteca , los que pasan penas por
llegar a fin de mes y no sólo de los oligarcas , los poderosos , los viejos que
amontonan fortunas y propiedades. Europa debe volver a ser el estado de Bienestar
y no los Estados Unidos, China , Brasil o India . Europa debe ser algo
diferente, más bien contraria , lo que marca Merkel , la troika , las
multinacionales , los bancos , los mercados …
Y este objetivo se puede hacer de dos maneras : o cambian los
partidos grandes , los tradicionales , los socialdemócratas , los liberales y los
conservadores o todo lo cambiarán las nuevas fuerzas emergentes , los extremos , los radicales , neonazis y antisistema incluidos , y éstos lo harán de una manera por lo menos traumática .
Pero para muchos ciudadanos tanto les da igual a estas alturas un trauma mayor o
un trauma menos. Están llenos de golpes , europeos los golpes .
ambindependència 