Goya i cinema espanyol: comèdia, drama o tragèdia

Imagen

Vint-i-vuit anys dels Goya, els premis del cinema espanyol concedits pel
cinema espanyol perquè potser ningú més gosaria premiar-los.
A Espanya no es fa indústria cinematogràfica com a Hollywood o Bollywood. A
Espanya no es fa cinema artesanal i prodigiós com a França o Gran
Bretanya o Itàlia. Ara per ara a Espanya, salvant alguna excepció, es fa cinema
carrincló, amb guions que sonen vells, direccions fluixes i
interpretacions ridícules. Si Goya aixequés el cap….deixaria sord, cec i mut a més d’un d’aquests. Potser la culpa és del baix nivell general del país que encomana tot, o culpa de la falta de talent, o culpa de la
falta d’ajudes i subvencions d’unes administracions mancades de
recursos i d’interès pel cinema. No sé el perquè de la qualitat
deficient. És cert que no ens podem comparar amb les multinacionals
cinematogràfiques americana o índia, ni amb les grans empreses franceses
o britàniques. Però és que tampoc estem al nivell ja ni de petites
“empresetes” alemanyes, italianes o sueques. El cinema espanyol ha tornat a
ser la “botigueta” atrotinada i desesperant dels anys 60, una perruqueria
casposa on es venen perruquins per tapar calbes que fan vergonya
d’ensenyar. Lluny queda aquell cinema valent i renovador dels 80 i 90,
aquell cinema que despertava interès entre la gent i que feia anar a
veure’l a les sales d’exhibició, a més d’haver guanyat el reconeixement
internacional amb premis Oscars, Ossos, Conxes, Palmes o Espigues.

És qüestió d’esperar a què les coses canviïn i es torni al bon camí: talent ben produït, dirigit i interpretat.
El que si que no te solució és la parafernàlia que envolta la “botigueta” de
perruquins. Un ministre de Cultura que no va als Goya ha de dimitir l’endemà hagi fet el que hagi fet en el seu dia a dia com a ministre, que en el cas de Wert és haver fet tot el possible per enfonsar
l’Educació, la Universitat i la Cultura. Aquest ministre no tapa les
seves vergonyes, calba inclosa, amb res. És un cadàver polític que ha de
plegar ara mateix.
I la cerimònia, la Gala és coherent amb la
“botigueta” casposa i el ministre de la vergonya. És intolerable permetre
aquests espectacles tan poc originals, tan previsibles, tan llargs i
avorrits. Fer cantar i ballar presumptes actors que desafinen i no saben
ni cantar ni ballar és com demanar a Wert que dirigeixi i coordini polítiques
educatives i culturals. Una posada en escena tan lamentable, és tan difícil demanar bon gust? o això és com demanar-li a un personatge d’Esteso i Pajares
que interpreti un Shakespeare o desenvolupi el Bosó de Higgs.

Drama, comèdia o tragèdia??? Cinema espanyol d’ara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s