ALT MANDATARI ESPANYOL (AME): Aquests alemanys, francesos i
britànics són uns cabrons. Ja no ens volen donar tants diners, ni de fons
estructurals, ni de cohesió, ni fons de solidaritat, ni res de res. Putos
insolidaris!!!
ALT MANDATARI PORTUGUÈS (AMP): Si, en plena crisi volen
deixar-nos sols. Ni pagar-nos carreteres, ni trens, ni escoles, ni produccions
agràries, pesqueres, ramaderes….
ALT MANDATARI GREC (AMG): I a més a nosaltres ens han matat
i enterrat sense dir missa amb el rescat. Haurem de pagar ajudes i interessos
durant generacions. Cabrons!!!
AME: Nois! Hem de fer coses
AMG: Què podem fer?
AME: Tinc el meu ministre d’Exteriors amb unes idees
sensacionals
AMG: Quines?
AME: Mireu. Primer hem d’apel·lar a que Europa som una família.
Tots som pobles germans. I si n’hi ha uns més rics i pròspers han d’ajudar als
més desvalguts.
AMP: Sí, però aquests cabrons insolidaris diuen que amb la
crisi ells també han de mirar pels seus interessos. Repartir menys i sobretot
recuperar tota la pasta que ens han deixat els seus bancs i governs per fer les
nostres carreteres, ponts, trens….
AMG: Sí i diuen que ara som nosaltres els que tenim millors
carreteres que ells.
AME: Doncs que es fotin! La solidaritat és així.
AMB: I en què més has pensat?
AME: Distribuirem a les nostres ambaixades un manual perquè
els nostres diplomàtics deixin clara
la nostra posició. És injust i condemnable que ens deixin així,
amb el cul a l’aire. Ambaixadors i cònsols, ministres i diplomàtics han de dir
a qualsevol entrevista, recepció i conversa que els alemanys, els anglesos i
els francesos són uns insolidaris que no s’estimen els seus germans.
AMG: I què més?
AME: Deixar molt clar que és més important que nosaltres
tinguem coberts serveis bàsics que no pas que ells destinin pasta a coses supèrflues.
Què és més lloable? Ajudar a pobres pagesos del sud o que els rics del nord es
gastin els quartos amb les seves coses?
AMP: No sé si això funcionarà.
AME. Tenim més idees. Promourem un boicot als seus productes
de manera discreta però contundent. Farem unes grans campanyes informatives
sobre què està passant. Mourem els fils perquè els nostres tertulians de
capçalera difonguin que els alemanys, francesos i britànics ens estan
abandonant i l’opinió publica farà la resta. Als alemanys no els comprarem ni
cotxes ni saltxitxes de Frankfort. Als francesos els deixarem de comprar
croissants i formatges. I als britànics no els comprarem, no els
comprarem….. Què coi tenen els britànics?
AMP: Els bombins, aquells barrets ridículs…
AME: Bé, ja estudiarem què els deixarem de comprar…
AMG: Però és una mica ridícul el boicot.
AME: Ni ridícul ni hòsties…
AMP: Continua.
AME: Paral·lelament a la campanya de boicot, a apel·lar a la
germanor i al manual diplomàtic, farem coses menys subtils com fer pagar als
seus turistes pels serveis que fan servir quan venen als nostres països. Taxes
i comissions si utilitzen els nostres serveis de salut, els nostres hotels, les
nostres vies, les nostres platges….
AMG: Les nostres platges?
AME: Sí, instaurarem l’euro per tombona i para-sol. Si són
guiris del nord pagaran més que si són turistes nostres…
AMP: Vols dir que això funcionarà?
AME: Sí, obtindrem per altres vies la pasta que ara ells ens
volen retirar.
AMG: Potser marxen a altres destinacions. A Croàcia o a Tunísia…
AME: Impossible. Els nostres països són irresistibles.
AMG: No ho sé. Tinc dubtes sobre aquestes iniciatives,
AME: I tenim altres idees. Mireu…. Si alemanys, francesos i
britànics persisteixen en fer-nos mal, potser els haurem de fer fora d’Europa.
AMG: A alemanys i francesos? Però si estan enmig d’Europa…
Potser als britànics, allà dalt, en una illa…… Però als francesos i
alemanys…..
AME: Doncs fer-los fora de la Unió Europea.
AMP: Però si són els socis fundadors….
AME. Doncs de la Unió Monetària.
AMG: Els britànics no han estat mai dins de la Unió Monetària.
AME: Mira, doncs menys feina. Hòsties, només poseu
inconvenients, cap idea. Collons! Sigui com sigui hem d’amenaçar que sense
nosaltres es quedarien aïllats, sense socis, sense amics, sense germans, tristos i sols…
AMG: No els donis idees que potser els agraden….
AME: Potser ells tenen més a perdre que nosaltres……
AMP: Segur, però si vosaltres sou el cul d’Europa.
AME: I vosaltres la morena del cul, només has de mirar el
mapa. Cabró portuguès.
AMG. Calma, calma…..
AMP: Jo de totes les bajanades que has dit, només em convenç
això d’apel·lar a què som pobles germans.
AME: Hem de combinar totes les iniciatives per aconseguir l’objectiu.
A més hem d’encarregar un estudi que deixi les coses clares. Publicarem les
balances fiscals regionalitzades territorialitzades detallades i ben cuinades.
AMG: Què coi és això?
AME: Doncs un estudi que detallarà quan aportem a la Unió i quan en
rebem d’ella.
AMP: Hòsties, doncs potser això és una idea nefasta. Se sabrà
que mamem massa.
AME: No home. Ho farem amb un mètode complicat, fosc, tan
inversemblant que ningú gosarà a discutir-lo, directament perquè ningú l’entendrà.
I si alemanys, francesos i britànics neguen les xifres, nosaltres direm que no
saben de què parlen. A més encarregarem les balances fiscals regionalitzades
territorialitzades detallades i ben cuinades a professors independents que
formin part dels nostres partits.
AMG: Collons! Sona fatal!
AME: Ho veus? Només esmentar el títol i l’objectiu de les balances ja cansa i fa mandra de parlar-ne. Imagina’t l’estudi desenvolupat. Ni
Déu el voldrà discutir. I finalment, tenim un pla definitiu… El meu ministre
de Justícia.
AMG: El fatxa de l’avortament.
AME: Calla cabró!! Deia que el meu ministre està estudiant
si podem declarar il·legal i inconstitucional que alemanys, britànics i francesos
ens deixin de pagar el que pagaven fins ara….
AMP: Inconstitucional? Vols dir?????
Ridícul tot plegat oi? Ridícul perquè aquesta conversa fictícia
no la farien mai uns alts mandataris que tinguessin dos dits de front o que almenys haguessin estudiat una miqueta a l’EGB o que simplement practiquessin la
democràcia.
ambindependència 