A qui condecores i a qui castigues?

1498645213084

En català

Quaranta anys de les eleccions del 1977 que van servir per elegir les Corts Constituents, les que havien de fer la Transició entre la dicta duríssima de Franco i la suposada democràcia que havia de portar sota el braç llibertats, igualtats i justícies.
Avui quan el rei Felip ha parlat al Congrés d’aquells dies ha dit que fora de la llei “només hi ha arbitrarietat, imposició i inseguretat”. Bona frase dels que li han redactat el solemne discurs (pensaven en el procés català?). I encara millor, que just abans d’aquest discurs, el rei ha imposat condecoracions als primers diputats i senadors “demòcrates”, els del 1977. Cert que hi havia demòcrates sense cometes: entre ells poetes, líders clandestins, vells exiliats i lluitadors per la llibertat. Però també entre ells hi havia franquistes, assassins, miserables, lladres i d’altres rates provinents de la dictadura i que van voler continuar carrera en una democràcia amenaçada per les pistoles i els tricornis.
Mai no dubtaré que en aquells anys les coses no es podien fer d’una altra manera. Passar del terror a només la por al terror necessitava de passes curtes i pactades, sempre vigilant a costat i costat i pendents que el terra no s’obrís i ens empassés.
Però la meva indignació no es deu només a què entre aquests condecorats el 2017, condecorats en vida o a títol pòstum pel simple fet de ser parlamentaris el 1977 hi figurin franquistes. També estic indignat perquè a l’acte hi ha assistit capitostos demòcrates que tenen subordinats condemnats per terrorisme d’Estat i corrupció. I molts no dubten que ells eren els autèntics responsables de tot plegat.

 

Alguns d’ells van deixar la política per asseure’s en cadires de grans empreses que potser havien afavorit en la seva vida de gestors públics? D’altres presents a l’acte potser no tenen les mans tacades de sang, però potser sí plenes de tinta de bitllets suposadament robats, diners públics que han agafat en benefici propi.
I tots ells fent-se fotos amb un rei que ha hagut de fer fora de la Casa Reial a mitja família acusada i condemnada també per robar diners públics. Ells, somrients i encaixant mans i abraçades són els que fan discursos on s’amenaça aquells que sembla que estan fora de la llei per posar urnes. Tot en ordre, lligat i ben lligat, mi general.

 

En castellà

Cuarenta años de las elecciones del 1977 que sirvieron para elegir las Cortes Constituyentes, las que tenían que hacer la Transición entre dicta durísima de Franco y la supuesta democracia que tenía que traer bajo el brazo libertades, igualdades y justicias.
Hoy, cuando el rey Felipe ha hablado en el Congreso de aquellos días ha dicho que fuera de la ley “sólo hay arbitrariedad, imposición e inseguridad”. Buena frase de los que le han redactado el solemne discurso (pensaban en el proceso catalán?). Y todavía mejor, que justo antes de este discurso, el rey ha impuesto condecoraciones a los primeros diputados y senadores “demócratas”, los del 1977. Cierto que había demócratas sin comillas: entre ellos poetas, líderes clandestinos, viejos exiliados y luchadores por la libertad. Pero también entre ellos había franquistas, asesinos, miserables, ladrones y otras ratas provenientes de la dictadura y que quisieron continuar carrera en una democracia amenazada por las pistolas y los tricornios.
Nunca dudaré que en aquellos años las cosas no se podían hacer de otro modo. Pasar del terror a sólo el miedo al terror necesitaba de pasos cortos y pactados, siempre vigilando a lado y lado y pendientes que la  tierra no se abriera y nos tragara.
Pero mi indignación no se debe de sólo a que entre estos condecorados el 2017, condecorados en vida o a título póstumo por el simple hecho de ser parlamentarios en 1977 figuren franquistas. También estoy indignado porque al acto han asistido mandatarios  demócratas que tienen subordinados condenados por terrorismo de Estado y corrupción. Y muchos no dudan que ellos eran los auténticos responsables
Algunos de ellos dejaron la política para sentarse en sillas de grandes empresas que quizás habían favorecido en su vida de gestores públicos? Otros presentes al acto quizás no tienen las manos manchadas de sangre, pero quizás sí llenas de tinta de billetes supuestamente robados, dinero público que han cogido en beneficio propio.
Y todos ellos haciéndose fotos con un rey que ha tenido que echar de la Casa Real a media familia acusada y condenada también por robar dinero público. Ellos, sonrientes y cjocando manos  y abrazos son los que hacen discursos donde se amenaza a aquellos que parece que están fuera de la ley pora poner urnas. Todo en orden,, atado y bien atado, mi general.
Neteja
Ressalta les paraules desconegudes
Utilitza les formes valencianes
Tradueix mentre s’escriu
Copia el text
Permet l’ús del text de manera anònima per millorar el servei de traducció
Premeu Ctrl + Intro per a traduir des del teclat

El Traductor de Softcatalà és un traductor automàtic entre el català i les següents llengües: castellà, anglès, portuguès, francès, occità (aranès) i aragonès, basat en el projecte de programari lliure Apertium.

Des de Softcatalà mantenim i millorem els diversos parells de llengües afegint paraules i regles noves. Si voleu col·laborar en el desenvolupament del Traductor, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres.

Baixeu l’aplicació per al vostre telèfon

El traductor de Softcatalà funciona gràcies a

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: