Siriza i Cameron, enemics d’Europa?

siriza

En català

Siriza és una coalició formada per partits d’esquerra a Grècia (des de comunistes, a maoistes, passant per trotskistes i ecologistes). El seu líder es diu Alexis Tsipras (que presideix Sinapismos, el partit més gran de la coalició). Tots els sondejos diuen que el 25 de gener serà la formació que guanyarà les eleccions generals en aquest país. I si guanya, Siriza diu que les coses canviaran.
I això ha provocat una alarma generalitzada dins la Unió Europea, un dels seus socis pot fer trontollar tot el club. Siriza assegura que si guanya, s’haurà acabat l’austeritat forçada pels dos rescats que ha patit el país, el 2010 i el 2012 (que van sumar uns ajuts d’uns 240 mil milions d’euros). Una austeritat que ha fet que l’economia grega es contragués un 30% respecte al 2009, que l’atur fregui el 26% de la població activa (tres milions de persones), que un terç de la població estigui al llindar de la pobresa, que hagin desaparegut dues-centes mil empreses i que els ingressos a les llars s’hagin reduït un 40%. Tot per pagar el gegantí deute del país a la Unió Europea, un país dirigit durant anys per ineptes, tarats o pirates sense escrúpols. I ho dic perquè no van saber gestionar l’economia i després van falsificar els comptes públics. (quan Grècia era presidida pel conservador Konstantinos Karamanlis, que per cert, no ha anat a la presó ni al psiquiàtric).
I ara alguns diuen que el perill és Siriza, els mateixos que no han aixecat la veu contra aquells partits tradicionals que han conduit fins a aquest caos econòmic i social. Siriza diu que part dels diners que s’estan retornant als creditors de la Unió Europea es quedaran a casa per ajudar a pagar sanitat, aliments i electricitat als grecs més desafavorits. Aquests són el perill??
D’entrada Merkel i la seva claca de presidents de països de la UE amenacen i intenten pressionar als votants: diuen que una Grècia que no pagui el seu deute no podria estar amb ells. Els Karamanlis sí, Siriza no. Potser Siriza no és la millor solució, però tampoc són el problema més gran.

Paral.lelament, el primer ministre britànic, David Cameron diu que si guanya les eleccions del maig farà un referèndum per si els seus paisans volen continuar dins la Unió Europea. (Fa uns anys van dir que no a entrar a la Unió Monetària). Els fills de la Gran Bretanya s’han cansat de pagar en aquest club per només rebre disgustos, inclosos factures i immigrants. Ara posen en qüestió el perquè han d’estar dins una Unió si la mare natura els ha separat amb tot un mar dels seus socis.

Algú s’ha parat a pensar quin tipus d’Unió és aquesta que no agrada ni als rics ni als pobres? Que colla als que més tenen  i que això no serveix per ajudar als que de menys disposen? Una Europa unida feta amb les regles d’Alemanya, consentides per França i amb la resignació covard i vil de la resta? Un gegant econòmic, un nan polític i un microscòpic ens social. Alguns s’haurien de buscar millors arguments que l’expulsió de la Unió Europea d’alguna regió que es vol independitzar d’un país soci.
D’aquí a poc sabrem si la UE és una petita taca dins la Història.

En castellà

Siriza es una coalición formada por partidos de izquierda en Grecia (desde comunistas, a maoístas, pasando por trotskistas y ecologistas). Su líder se llama Alexis Tsipras (que preside SYnapismos, el partido más grande de la coalición). Todos los sondeos dicen que el 25 de enero será la formación que ganará las elecciones generales en este país. Y si gana, Siriza dice que las cosas van a cambiar.

Y esto ha provocado una alarma generalizada en la Unión Europea, uno de sus socios puede hacer tambalear a todo el club. Siriza asegura que si gana, se habrá acabado la austeridad forzada por los dos rescates que ha sufrido el país, en 2010 y 2012 (que sumaron unas ayudas de unos 240 mil millones de euros). Una austeridad que ha hecho que la economía griega se contrajera un 30% respecto a 2009, que el paro roce el 26% de la población activa (tres millones de personas), que un tercio de la población esté en el umbral de la pobreza , que hayan desaparecido doscientas mil empresas y que los ingresos en los hogares se hayan reducido un 40%. Todo para pagar la gigantesca deuda del país con la Unión Europea, un país dirigido durante años por ineptos, tarados o piratas sin escrúpulos. Y lo digo porque no supieron gestionar la economía y luego falsificaron las cuentas públicas. (cuando Grecia era presidida por el conservador Konstantinos Karamanlis, que por cierto, no ha ido a la cárcel ni el psiquiátrico).

Y ahora algunos dicen que el peligro es Siriza, los mismos que no han levantado la voz contra aquellos partidos tradicionales que han conducido hasta este caos económico y social. Siriza dice que parte del dinero que se están devolviendo a los acreedores de la Unión Europea se quedará  en casa para ayudar a pagar sanidad, alimentos y electricidad a los griegos más desfavorecidos. Estos son el peligro ?? Quizás no son la mejor solución, pero tampoco el mayor problema.

De entrada Merkel y su claca de presidentes palmeros de países de la UE amenazan e intentan presionar a los votantes: dicen que una Grecia que no pague su deuda no podría estar con ellos. Los Karamanlis sí, Siriza no. Quizás Siriza no es la mejor solución, pero tampoco son el mayor problema.

Paralelamente, el primer ministro británico, David Cameron dice que si gana las elecciones de mayo hará un referéndum para comprobar  si sus paisanos quieren continuar dentro de la Unión Europea. (Hace unos años dijeron que no a entrar en la Unión Monetaria). Los hijos de la Gran Bretaña se han cansado de pagar en este club para sólo recibir disgustos, incluidos facturas e inmigrantes. Ahora ponen en cuestión el porqué deben estar dentro de una Unión si la madre naturaleza les ha separado con todo un mar de sus socios.

Alguien se ha parado a pensar qué tipo de Unión es esta que no gusta ni a los ricos ni a los pobres? Que aprieta a los que más tienen y que esto no sirve para ayudar a los que menos tienen? Una Europa unida hecha con las reglas de Alemania, consentidas por Francia y con la resignación cobarde y vil del resto? Un gigante económico, un enano político y un ente social microscópico. Algunos deberían buscar mejores argumentos que la expulsión de la Unión Europea de alguna región que se quiere independizar de un país socio.

Dentro de poco sabremos si la UE es una pequeña mancha en la Historia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s