En català
Sòria, 1891. Un metge de poble i gràcies acaba de ser pare d’un nen. Felicitat en aquell moment a la família? Segur. Però anys després aquell nadó va ser un malson per milers de persones, a les quals aquell nen nascut a la Sòria del segle XIX va torturar i assassinar.
Aviat aquest monstre va veure que la seva única oportunitat de ser algú…era fer tot el contrari del què feia son pare. Ell no salvaria vides…les enviaria a prendre pel sac. Va ingressar a l’acadèmia militar de Toledo, un poble una
mica més gran que Sòria. Allà va coincidir amb altres futurs salvadors de pàtries, un d’ells es deia Francisco Franco Bahamonde.
Als anys 30 del segle XX, Espanya tenia ja un conflicte obert amb el nord d’Àfrica i els governants de Madrid, amb bon criteri, enviaven cap allà, a primera línia els militars més durs, més aguerrits, més fills de puta (per entendre’ns). Amb l’arribada de la Segona República, els governants també enviaven Península avall als militars més contraris al règim. A tota aquella colla de fills de puta fatxes (herois per a molts) que defensaven Espanya del perill musulmà se’ls denominava “els africanistes”, aquells que defensaven la frontera de la barbàrie mahometana.
Noms? El mateix Franco, anys després cabdill espanyol, i els generals Goded, Sanjurjo, Millàn Astray i el nostre protagonista, Juan Yagüe Blanco, el fill del metge.
Com militars sense escrúpols i autèntics exterminadors de vides humanes (no com la majoria de miltars d’ara), aquest grup es va dedicar durant anys a tres coses: matar moros, conspirar contra els seus caps a Espanya (elegits democràticament) i a viure a cos de rei a costa d’aquells que odiaven.
Els miops governants republicans pensaven que els militars africanistes en tenien prou matant moros i beneficiant-se als perdedors i perdedores mentre es bevien i menjaven les seves viandes i licors. Però amb la victòria a l’Àfrica i els seus cossos saciats…els africanistes volien tancar el cercle i acabar amb aquells que significaven tot el contrari al que ells representaven.
I sí, els africanistes van creuar cap a Espanya a salvar la pàtria.
Juan Yagüe Blanco, el fill del metge sorià, es va convertir en un dels grans hercios, generals franquistes. Els colpistes el van enviar cap a una zona plena de republicans: Extremadura (encara n’hi ha alguns?). Va entrar a Almendralejo amb les seves tropes de Legionaris i unes columnes de moros (les tropes més sanguinàries i expeditives de l’època) i va matar un miler de persones (tota la població d’Almendralejo?). Més endavant va entrar a Badajoz i amb la victòria assegurada, Juan Yagüe Blanco va ordenar afusellar quatre mil civils. En una entrevista al periodista del New York Herald Tribune, John T.Withaker, Yagüe va dir “és clar que els hem matat. Que volíeu que marxéssim cap el front amb 4 mil presoners? No, teníem massa pressa.
Aquest patriota de pa sucat amb oli va ser un dels que van vèncer però no convèncer a la Guerra Civil espanyola. Després d’això, poca cosa més. Es va enfadar amb el seu amic Franco perquè tenien vells comptes pendents. Abans de la Guerra, Yagüe va matar un munt de sindicalistes asturians que feien massa nosa i no es creia ben pagat per aquells serveis. Yagüe, amic del nazi Göering, va ser màxima autoritat militar els anys 40 a Melilla, el premi més gran per matar a milers de civils . Per tant entre néixer a Sòria i acabar a Melilla de capitost del règim, el seu únic currículum va ser matar, matar i matar i ser amic de Gôering, un altre malalt com ell. Per tant jo em pregunto…què collons fa un carrer al centre de Madrid (barri de Salamanca) amb el nom d’aquest assassí en serie que hauria d’haver nascut mort a la Sòria del segle XIX?
En castellà
Soria, 1891. Un médico de pueblo, y gracias, acaba de ser padre de un niño. Felicidad en aquel momento en la familia? Seguro. Pero años después aquel bebé fue una pesadilla para miles de personas, a las cuales aquel niño nacido en la Soria del siglo XIX torturó y asesinó.
Pronto este monstruo vio que su única oportunidad de ser alguien…era hacer todo lo contrario de lo qué hacía su padre. Él no salvaría vidas…las enviaría a tomar por culo. Ingresó en la academia militar de Toledo, un pueblo algo más grande que Soria. Allí coincidió con otros futuros salva patrias, uno de ellos se llamaba Francisco Franco Bahamonde.
En los años 30 del siglo XX, España tenía ya un conflicto abierto con el norte de África y los gobernantes de Madrid, con buen criterio, enviaban allí a primera línea a los militares más duros, más aguerridos, más hijos de puta (para entendernos). Con la llegada de la Segunda República, los gobernantes también enviaban Península abajo a los militares más contrarios al régimen. A toda aquella pandilla de hijos de puta fachas (héroes para muchos) que defendían España del peligro musulmán, se denominaban “los africanistas”, aquellos que defendían la frontera de la barbarie mahometana.
Nombres? El mismo Franco, años después caudillo español, y los generales Goded, Sanjurjo, Millàn Astray y nuestro protagonista, Juan Yagüe Blanco, el hijo.. del médico.
Como militares auténticos exterminadores de vidas humanas ( no como la mayoría de militares de ahora), este grupo se dedicó durante años a tres cosas: matar a moros, conspirar contra sus jefes en España (elegidos democráticamente) y a vivir a cuerpo de rey a costa de aquellos que odiaban.
Los miopes gobernantes republicanos pensaban que los militares africanistas tenían bastante entretenimiento matando a moros y beneficiándose a los perdedores y perdedoras mientras se bebían y comían sus viandas. Pero con la victoria en África y sus cuerpos saciados…los africanistas querían cerrar el círculo y acabar con aquellos que significaban todo lo contrario a lo que ellos representaban.
Y sí, los africanistas cruzaron hacia España a salvar la patria.
Juan Yagüe Blanco, el hijo… del médico soriano, se convirtió en uno de los grandes héroes entre los generales franquistas. Lo enviaron a una zona llena de republicanos: Extremadura (todavía lo es?). Entró en Almendralejo con sus tropas de Legionarios y unas columnas de marroquíes (las tropas más sanguinarias y expeditivas de la época) y mató a un millar de personas (toda la población de Almendralejo?). Más adelante entró en Badajoz y con la victoria asegurada, Juan Yagüe Blanco ordenó fusilar a cuatro mil civiles. En una entrevista al periodista del New York Herald Tribune, John T.Withaker, dijo “claro que los hemos matado. Que queríais, que marcháramos hacia el frente con 4 mil prisioneros? No, teníamos demasiada prisa.
Este patriota de andar por casa fue uno de los que vencieron pero no convencieron en la Guerra Civil española. Después de esto, poca cosa más. Se enfadó con su amigo Franco porque tenían viejas cuitas. Antes de la Guerra, Yagüe mató a un montón de sindicalistas asturianos que hacían demasiado ruido y no se creyó bien pagado por aquellos servicios. Yagüe, amigo del nazi Göering, fue sólo la máxima autoridad militar en los años 40 en Melilla, el premio más grande que recibió por matar a miles de civiles . Por lo tanto entre nacer en Soria y acabar en Melilla de cabecilla del regimentó de asesinatos, su currículum se limita a matar, matar y matar. Por qué narices Yagüe continúa teniendo una calle en el centro de Madrid, el nombre de un asesino en serie, un niño que tendría que haber nacido muerto en Soria en el siglo XIX?
ambindependència 