1-Vull dir d’entrada que m’estimo la premsa esportiva en general. Me la llegeixo, me la repasso o simplement busco titulars. I des d’aquí proposo fer una enciclopèdia sobre tot allò que publiquen i no passa: fitxatges anunciats que mai no es formalitzen, projectes esportius que mai no fructifiquen, fins i tot pronòstics a curt termini que vesteixen de profundes tesis analítiques que, evidentment, no passen a ser una realitat.
I tot ho dic amb amor i respecte. És cert que la premsa d’informació general té altres defectes, potser pitjors. I en cap cas em desperta la tendresa i empatia dels seus homòlegs esportius, que han d’omplir pàgines de diari sense tenir moltes vegades a penes notícies per fer-ho.
I altre cop, ho han tornat a fer: cap diari, cap televisió, cap ràdio amb centenars de milers d’experts en futbol i en Barça s’han olorat l’adéu de Messi. Crida més l’atenció quan el president Laporta assegura que la marxa del 10 argentí se sabia dos dies abans de l’anunci oficial.
Ara, almenys, tindran dies i dies per escriure d’aquest adéu, encara en sentirem algun d’ells o d’elles dient que “jo ja ho sabia, però no ho havia explicat per evitar convertir-se en missatger de l’apocalipsi”.
2-Messi marxa i volia marxar des de fa temps. L’any passat ho va demanar per burofax a la junta directiva, sembla que nefasta de Bartomeu.
Messi ha estat el millor del món i com a tal…se li ha pagat. I ho ha fet un club com el Barça que no té estats al darrera com el PSG, el City o el Madrid (sí, aquest club va vendre a l’ajuntament madrileny terrenys regalats per Franco i aquí va començar la seva època de “Galácticos” I l’Estat li ho va permetre).
Fins i tot, potser en els últims anys Messi ja no era el millor, però continuava sent el millor pagat. Ens ha donat els millors triomfs i els millors partits, però les seves nòmines milionàries no poden ser per premiar el passat.
Pronunciar en va el nom de Messi és sacrilegi, però en els últims temps, no ha estat el jugador determinant que era i que voldríem els culés -i és normal- però continuava sent el que més cobrava. I la major responsabilitat de la fallida del seu club, el Barça, és dels seus gestors, però no oblidem que alguns cracks potser cobraven per sobre del que es mereixien, i no parlo només de Griezzman, Umtiti o Busquets. També parlo de Messi. El Barça ha perdut en l’últim any per la mala gestió, la pandèmia, potser pel Tebas i els sous estratosfèrics de les seves estrelles…500 milions d’euros, i també ha perdut a Messi.
3-Dit això, Messi ja és història, però la Història és el Barça. Messi, té pocs anys, poquíssims per estar al màxim nivell, marxa i potser ho farà a un equip de moltes figures que deixaran clar que el de Rosario, el 10 ja potser no ha de portar aquesta samarreta en aquell equip. Que hi ha altres figures emergents o no tant amb més pes de dur el número màgic.
El Barça té molt més camí pel davant. Potser no veurem cap altre Messi ni al Camp Nou, ni a cap altre estadi però segur que ens queden partits, títols i derrotes memorables.
ambindependència 