Són els impostos, idiota

Fa uns anyets, un senyor anomenat Johan Cruyff va dir que un club de futbol ha de tenir els seus diners al camp, és a dir que el patrimoni de l’entitat havia d’estar invertit en els jugadors que guanyen títols, que multipliquen els beneficis del club i no en un compte corrent al banc. Diuen que Cruyff era un geni al camp i també fora d’ell, una cosa tan poc habitual com un gran futbolista i alhora un tipus intel·ligent. No vull fer comparacions poc afortunades, però de vegades la vida també es pot considerar un esport, en la qual els millors triomfen i la resta solen mirar-s’ho tot des de la banqueta.

Ara, a la nostra vida, estiguem al camp o a la banqueta, hi ha un debat del qual potser no som conscients, però que ens podria afectar aviat a tots. I aquest és… S’han d’apujar impostos? Evidentment la primera resposta és negativa. Com hem de pagar més ara que molts arribem a fi de mes pelats o ni això, demanant quartos a la família o privant-nos de coses que abans ens eren vitals? A més, el debat té l’altaveu de la política quan des de les files de la dreta parlamentària es diu que l’esquerra que governa Espanya vol augmentar impostos i fotre els pobres espanyols que tan malament ho han passat a la crisi econòmica del 2008 i a la sanitària de 2019?

Evidentment, jo tampoc vull pagar més impostos. De fet, no en voldria pagar cap. M’agradaria que a la meva nòmina no em descomptessin diners per pagar pensions o per contribuir a la renda. Però això seria just? Seria solidari? Les regions riques espanyoles no voldrien contribuir a fons de solidaritat amb comunitats menys pobres, però això seria factible? Els països de la Unió Europea que tenen un gran nivell de vida estan contents repartint part de la seva riquesa amb socis menys afortunats, els del sud, com per exemple Espanya? És clar que no, oi?

Ara amb la pandèmia països com Espanya necessiten milions i milions d’euros per sortir-se’n. Per ajudar l’economia a tirar endavant. I els diners arribaran d’Europa, sí. No hi ha un altre remei.

Arribats aquí, us voldria donar una xifra. A Espanya la pressió fiscal és gairebé 8 punts menors que a la mitjana europea. Això vol dir que un espanyol paga bastants menys impostos que un francès, un alemany o un italià. Que síiiii. Que allà els sous solen ser més alts, però els francesos, alemanys o italians és normal que demanin als espanyols que ja que els han de donar tants diners, hi hagi un esforç semblant…. Que paguin més impostos. Una contrarietat? Sí, però així és la vida.

Us ho diré d’una altra manera. Madrid presumeix d’impostos baixos respecte a Catalunya. Cert. Però què passa quan els dirigents madrilenys demanen més diners pels seus serveis? Pensem que són insolidaris i França, Alemanya o Itàlia han de prestar-nos o donar-nos 140 mil milions d’euros. I aquí és on les dretes que no governen juguen amb avantatge i amb un discurs deslleial carreguen contra el govern d’esquerres acusant-lo d’atacar la població. Demagògia pura.

Els impostos s’han d’apujar i també s’hauria de dissenyar una política fiscal més racional, fent que els que més tenen, contribueixin més. Per exemple, no pot ser que algunes multinacionals paguin proporcionalment menys impostos que petites i mitjanes empreses o comerços. Les grans fortunes haurien de tenir un cànon específic. Algú ho pot discutir, a part de les dretes per motius tan evidents com que volen desgastar un govern rival o que ells són precisament part de les grans fortunes i empreses?

I no ens enganyem. Per pagar tot el que ens ve a sobre… Sanitat amb necessitats primordials, educació, dependència, pensions, atur, autopistes en condicions, pagament del deute, la lluita contra el canvi climàtic… També és necessari que les anomenades classes treballadores facin la seva contribució. O això es paga sense fer un esforç acompassat a les seves possibilitats?

Cruyff deia que els diners al camp. En canvi, ñes dretes diuen que els diners a les butxaques dels espanyols, el problema és que molts espanyols fa temps que tenen les butxaques buides i alguns no tenen ni butxaques, ni pantalons. I l’únic que els pot protegir és l’Estat i un Estat sense impostos o recursos no és res i els seus súbdits es converteixen en…menys que res.

Un pensament sobre “Són els impostos, idiota

  1. D’acord amb el que dius Carles, es necessari pagar impostos i potser Espanya no es el que mes paga però, que fan amb ells???? Quin exemple donen??? Sous que es pugen els polítics (i monarquia) molt per sobre del que toca, dona igual la situació econòmica del país ( plena pandèmia per exemple), regió o ciutat, s’els en fot! A sobre, has vist sessions del congrés on han faltat quantitat de diputats alguna vegada???? Segur que moltes. T’imaginas la reunió d’una empresa important on la majoria dels que hi haurien de ser no si presentessin ??? Dietes que cobren encara que no vagin a la feina, pensions vitalicies només per treballar cuatre anys mentre a mi ( que porto cotitzant des de els 16 anys ara em diuen que hauré de seguir un parell d’anyets mes per cobrar una miserable pensió d’autònoms perquè el sistema no s’aguanta. No defraudis, has de declarar-ho tot i contribuir per fer un país fort i prosper mentre ells amb comtabilitats “B” pasant sobres per tothom, comissions, xanxullos, col·locant la dona, al col·lega, al cunyat ( al gos no perquè ja seria la ostia ) per feines que no estan capacitats. Estalvia, fes un pla de pensions, fes-te un patrimoni, el pis, parking….. el que puguis per quan siguis gran….. i torna a pagar. Si algun dia s’et acudeix donar-ho als fills en vida, a pagar!!!! Si heredan, a pagar !!! això si, els comptes en paradisos fiscals a tu ni s’et acudeixi però ells…………… !!!!!! I si n’eixamplen algun que va a judici per alguna estranya casualitat li canvian el jutge si la cosa no va prou bé. Després et diuen allò de “ la justícia es igual para todos y todos somos igual anterior la ley” y se quedan tan anchos. Estic segur que això no s’arreglarà pujant impostos, la política està MOLT PODRIDA ( TOTS ), son uns lladres, no tenen vergonya, faltats d’ètica i empatia vers el ciutadà, l’únic que els preocupa son ells i la cadira, per molt que augmentin no els arribarà mai. Apa!!!! …. ja m’he desfogat. Una forta abraçada Carles!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s