La megafonia de l’AVE avisa que estem en pandèmia i que per això els passatgers han de romandre asseguts fins que el tren s’aturi i l’han d’abandonar per ordre de tal manera que surtin primer els que estiguin més a prop de les portes. L’equip de bàsquet femení que ha viatjat en el mateix cotxe que jo, s’aixeca corrent, cinc minuts abans d’arribar a l’estació. Com sempre, m’agrada dir la meva i en veu alta els dic que estem en plena onada de covid i que agrupades dretes al passadís del tren no és el més indicat, i més tenint en compte que són noies altes i corpulentes i precisament no ocupen poc espai i la sensació de no guardar distàncies és angoixosa.
El seu entrenador em diu tres coses (també en veu alta, la seva):
1-que m’he quedat a gust dient això.
2-que el seu equip es fa proves dia sí, dia no
i 3-que no tinc raó en la protesta.
Jo, que m’agrada dir la meva sempre, li contesto:
1-sí, m’he quedat a gust, tocava segons el meu punt de vista.
2-que el seu equip es farà les proves que vulgui i que els manin però que ni jo, ni segurament la resta de passatgers que assisteixen atents (crec) a l’intercanvi de cistelles (argot de bàsquet per respecte a l’equip) no ens fem aquestes proves.
I 3-que des de la meva perspectiva tinc raó, felicitant-lo també perquè acaben de guanyar una Copa (vull rebaixar la possible tensió del moment).
I em quedo amb les ganes de fotre una matxucada (argot de bàsquet) amb dues coses més que ara no callo:
1-No ha entès res de què ens està passant, senyor Alfred?
I 2-A banda de dirigir un gran equip de bàsquet i del seu dilatat currículum, per què no es postula per presidir Renfe i canvia les ordres de la seva megafonia? O per què no fa vostè de Fernando Simón o va més enllà i fa de capitost de l’Organització Mundial de la Salut? aleshores potser vostè tindria la raó de seguir lleis i recomanacions i jo no. Mentrestant…
L’endemà comento amb la farmacèutica de sota casa (amb la qual tinc confiança forjada des de fa gairebé trenta anys) les últimes notícies de la pandèmia. Li pregunto que si ella es posaria l’astrazeneca, que aquest virus no serà l’últim que viurem, que si les festes clandestines, multitudinàries i que desafien qualsevol precaució fan por… I la Charo (que així es diu) em sorprèn quan em diu a cada resposta que tot és culpa del virus xinès. Jo que li tenia tanta estima i que tantes vegades li he fet cas en consells i receptes, veig que no li hauré de fer tant cas en les seves apreciacions tan pròximes a l’extrema dreta o a qualsevol extremitat, que ara que ho escric, penso que té unes apreciacions sense cap, ni peus. (sí, molt dolent).
I l’últim diuen que us volia comentar. Diuen els negacionistes (aquells que no combreguen ni es creuen que hi hagi covid) que aquesta pandèmia és falsa, que no coneixen ningú infectat, ni que hagi mort pel virus. Diuen que tot és una conxorxa dels estats per controlar la població, per desfer-se de la gent gran que cobra pensions que surten molt cares en el seu conjunt, que si el 5G…. Tot, una enganyifa que ells no compren.
I jo contesto, que no en tinc ni idea i que m’agrada dir la meva (ja, em repeteixo), però que només cal veure les cares i com parla aquest grup de gent per saber que qui són i el que són.
ambindependència 