Hi havia una vegada tres porcs que manaven molt i molt a la seva comunitat. I ningú sabia del cert el perquè. Eren porcs lletjos, ignorants i mala raça. Però havien aconseguit arribar allà, a dalt de tot, perquè sí que van saber trepitjar colls per arribar allà on volien. Eren covards i gentils amb els seus superiors i es comportaven com milhomes sense escrúpols envers els seus subordinats. La fórmula els va funcionar i un dia van comprovar que eren on volien.
En el pic de la muntanya es van asseure per rumiar quina seria la seva pròxima meta. Tenien la fama, el reconeixement i fins i tot diners. Però en volien més. La fama i el reconeixement són finits, la fortuna no. I com que ells eren ignorants, i molt, van contractar una guineu molt llesta i aguda perquè els donés idees per convertir-se en rics, en molt rics, en fastigosament rics.
La guineu els va dir que la societat en la qual manaven els porcs funcionava raonablement bé. La majoria dels seus membres treballaven i amb una part dels seus sous mantenien aquells membres de la societat que ja s’havien fet grans i ara no podien fer feina. Se’ls mantenia com en el seu dia ells havien mantingut els seus grans. Una altra part del sou servia per fer els habitatges i comprar menjar pel col·lectiu. Una altra part per ensenyar als més petits tot allò que necessitaven per ser adults de profit. I una altra part es destinava a fer hospitals pels membres de la societat que emmalaltien.
La guineu va fer veure als tres porcs que en el funcionament de la seva col·lectivitat es movien molts diners i que si una petita part d’aquestes partides es desviava en benefici propi ningú se n’adonaria i ells quatre serien rics, molt més rics, més fastigosament rics que ara.
Els tres porcs van decidir que fixarien esforços en fer-se amb els diners que es destinaven a la sanitat. Van triar aquest camí perquè era primavera, feia bon temps, els seus súbdits eren joves i sans i els diners per hospitals eren el tros del pastís més gran que pagaven els seus súbdits. Qui es podria adonar que una part d’aquests diners servissin per compensar aquells tres porcs que havien aconseguit una societat pròspera, feliç i contenta?
Però havien de trobar un mecanisme que dissimulés que agafaven aquests diners.
I van posar la guineu al front d’un nou hospital. Un hospital que no pagava la societat amb els seus sous. La inversió inicial la va fer la mateixa guineu ajudada pels tres porcs (inversió feta amb uns quartos provinents dels sous dels seus súbdits).
Aquest centre dirigit per la guineu era més maco, més ampli i amb més jardins que l’hospital pagat per a tots. A les seves habitacions només hi havia un llit i no dos o tres com als centres, tenien televisors grans, infermers guapos i metges alts.
En aquest centre regentat per la guineu hi podien anar els membres de la comunitat que més diners tenien i el negoci va ser de seguida un èxit. A més, els porcs van pactar amb la guineu que si algun dia el poble els feia fora del pic de la muntanya, ells podrien treballar en el nou hospital. Negoci rodó per a ells, però no per tothom.
Per posar en marxa l’hospital de la guineu, els tres porcs van necessitar diners, llits, metges, infermers, respiradors, mascaretes, bates, tests, esclops, termòmetres, alcohol i guants.
I d’on els van treure? Exacte! dels hospitals pagats per tots.
I la primavera i el bon temps van donar pas a l’hivern, el vent i la neu. Durant aquest temps els tres porcs ja havien deixat de manar a la comunitat, però eren rics, molt rics, fastigosament rics. I ignorants i mala raça perquè van tornar a aparèixer dels seus amagatalls per criticar els que ara manaven. Deien d’ells que eren mals gestors i que no sabien conduir la crisi, que s’havien despertat tard davant l’hivern, que els hospitals de tots no tenien de res i que els que ara manaven no eren bons ni per donar als seus tot allò que necessitaven per combatre el virus.
Aquí acaba la faula, amb l’esperança que més allà del que queda escrit, el virus atrapi als porcs. A tots aquells que han jugat amb el futur.
ambindependència 