ambindependència

vés a saber

ambindependència

Això és un nazi

260px-Amon_Göth

en català

Any 1994 Steven Spielberg dirigeix “La llista de Schindler”, la pel·lícula que explica la història de com un empresari alemany salva la vida de centenars de jueus a l’Alemanya de Hitler. I Schindler els salva contractant-los per a la seva fàbrica, contractant molta més gent que la què li feia falta.
Spielberg està a punt de tancar una de les seves moltes obres mestres i a “la llista de Schindler” combina perfectament realitat i ficció, actors i supervivents del nazisme. Una d’aquestes supervivents és Mila Pfefferberg. L’anciana presta el seu testimoni per fer més autèntica i pròxima a la realitat la història d’Spielberg. En un moment de descans del rodatge, Mila està prenent una infusió envoltada d’altres companys del malson que van patir 50 anys enrere. Aixeca la seva cansada vista i a través del fum que desprèn la seva tassa el veu. És un fantasma que ha tornat del passat, la causa de la seva vida marcada per la por i alhora la causa per la qual ha continuat endavant. Se li apareix vestit amb l’uniforme de la SS el monstre que va matar familiars i amics durant la seva estada al camp d’extermini: Amon Goth. La tassa li cau a terra i perd l’equilibri i gairebé cau, tot i estar asseguda en una còmoda cadira. El cor sembla que se li ha aturat, la boca seca i els ulls humitejats. Goth ve acompanyat d’Spielberg, que és el primer que se n’adona de la situació. La Mila plora, presa d’un atac de nervis, i no es tranquil·litza fins que el director jueu i part del seu equip li diuen que Amon és en realitat l’actor Ralph Phienes, perfectament caracteritzat pel paper de l’anomenat “carnisser de Plaszow”. Aquesta història és real i defineix més bé que qualsevol altra consideració qui va ser el personatge en el qual em vull centrar.
Amon Goth va néixer el 1908 a Viena. Era fill d’una família tan rica com catòlica. No va acabar els estudis i amb a penes 20 anys es va afiliar a la branca austriaca del partit nazi. Com que a Austria el partit de Hitler es va il·legalitzar, Goth va marxar a Münich on va escalar ràpidament tant en el partit com a la SS, un ascens traçat per la seva entrega total a la causa i la por que molts li tenien pel seu sadisme i capacitat per complir qualsevol ordre. Goeth va participar en l’assassinat del canceller austríac Engelbert Dollfuss, un  enemic declarat dels nazis.
Els caps del partit van enviar-lo a Polònia només envair-la el 1939 i van encarregar Goth desenvolupar l’Operació Reinhardt, destinada a l’eliminació sistemàtica de tots els jueus polonesos als camps d’extermini de Belzec, Sobibor, Majdanek, Chelmno i Treblinka.
Els nazis estaven tan satisfets amb Goth que el van nomenar cap del camp de Plaszow, a Cracòvia. Allà Goth liderava la unitat Totenkopfverbände, un cos d’elit pel que fa a la preparació i al sadisme, reconeguts per vestir uniforme negre amb el dibuix d’una calavera en el coll de la casaca.
En els anys que va dirigir Plaszow, Goth va ordenar matar milers de jueus empresonats. Però encara és més recordat per la por que infligia, una por que va suposar el suïcidi de desenes de persones, fartes de tortures, violacions o maltractaments. Goth demanava als residents al camp d’extermini que es dirigissin a ell com si fos Déu.
El nazi Goth es va fer construir una habitació a la part alta del camp i des d’allà amb una vista privilegiada de la zona disparava a tots aquells presoners que li resultaven lletjos, antipàtics o que mostressin actituds que no li agradaven. Els supervivents expliquen que Goth va matar el cuiner per servir-li una sopa massa calenta, que tenia permanentment dues presoneres com esclaves sexuals i que quan es cansava d’elles les matava i en feia portar dues més. El “carnisser de Plaszow” també es va fer amb les cases de bona part dels presoners i que dins la seva bogeria sàdica l’únic gest de certa humanitat el va fer salvant la vida d’un pianista per ser un virtuós.
Però el pànic no només el generava cap als jueus, també entre els seus. I de fet va matar o empresonar alguns subordinats que no complien o no complien bé les seves ordres. El 1944 va ser rellevat de Plaszow pels seus superiors sota les acusacions de deixar de morir de gana alguns presoners. Goeth va ser ingressat en un psiquiàtric fins al final de la guerra.
Segurament el seu estat mental va fer que el 1945, els aliats detinguessin Goeth en el psiquiàtric mentre es passejava amb l’uniforme de la SS.
El setembre d’aquell mateix any va ser penjat en una presó alemanya. Les seves últimes paraules van ser “Heil Hitler”.
Es calcula que Amon Goethe, un sol home, una sola bèstia, va matar o fer matar uns 12 mil jueus en els 10 anys que va tenir capacitat de fer-ho com oficial nazi.
Per tant, us demano que abans d’acusar algú de nazi, sigui de la ideologia que sigui… Abans us ho penseu. I molt.

 

en castellà

Año 1994 Steven Spielberg dirige “La lista de Schindler”, la película que explica la historia de como un empresario alemán salva la vida de centenares de judíos en la Alemania de Hitler. Y Schindler los salva contratándolos para su fábrica, contratando mucha más gente que la qué le hacía falta.
Spielberg está a punto de cerrar una de sus muchas obras maestras y a “la lista de Schindler” combina perfectamente realidad y ficción, actores y supervivientes del nazismo. Una de estas supervivientes es Mila Pfefferberg. La anciana presta su testimonio para hacer más auténtica y próxima a la realidad la historia de Spielberg. En un momento de descanso del rodaje, Mila está tomando una infusión rodeada de otros compañeros de la pesadilla que sufrieron 50 años atrás. Levanta su cansada vista y a través del humo que desprende su taza lo ve. Es un fantasma que ha vuelto del pasado, la causa de su vida marcada por el miedo y a la vez la causa por la cual ha continuado adelante. Se le aparece vestido con el uniforme de la SS el monstruo que mató familiares y amigos durante su estancia en el campo de exterminio: Amon Goth. La taza le cae al suelo y pierde el equilibrio y casi cae, a pesar de estar sentada en una cómoda silla. El corazón parece que se le ha parado, la boca seca y los ojos humedecidos. Goth viene acompañado de Spielberg, que es lo primero que se da cuenta de la situación. Mila llora, presa de un ataque de nervios, y no se tranquiliza hasta que el director judío y parte de su equipo le dicen que Amon es en realidad el actor Ralph Phienes, perfectamente caracterizado para el papel del llamado “carnicero de Plaszow”. Esta historia es real y define más bien que cualquier otra consideración quién fue el personaje en el cual me quiero centrar.
Amon Goth nació el 1908 en Viena. Era hijo de una familia tan rica como católica. No acabó los estudios y con apenas 20 años se afilió a la rama austriaca del partido nazi. Como que en Austria el partido de Hitler se ilegalizó, Goth marchó a Münich donde escaló rápidamente tanto en el partido como en la SS, un ascenso trazado por su entrega total a la causa y el miedo que muchos le tenían por su sadismo y capacidad para cumplir cualquier orden. Goth participó en el asesinato del canciller austríaco Engelbert Dollfuss, enemigo declarado de los nazis.
Los jefes del partido lo enviaron en Polonia solo invadirla el 1939 y encargaron a Goth desarrollar la Operación Reinhardt, destinada a la eliminación sistemática de todos los judíos polacos a los campos de exterminio de Belzec, Sobibor, Majdanek, Chelmno y Treblinka.
Los nazis estaban tan satisfechos con Goth que lo nombraron jefe del campo de Plaszow, en Cracovia. Allá Goeth lideraba la unidad Totenkopfverbände, un cuerpo de élite en cuanto a la preparación y al sadismo, reconocidos para llevar uniforme negro con el dibujo de una calavera en el cuello de la camisa.
En los años que dirigió Plaszow, Goeth ordenó matar a miles de judíos encarcelados. Pero todavía es más recordado por el miedo que infligía, un miedo que supuso el suicidio de decenas de personas, hartas de torturas, violaciones o maltratos. Goth pedía a los residentes en el campo de exterminio que se dirigieran a él como si fuera Dios.
El nazi Goth se hizo construir una habitación en lo alto del campo y desde allá con una vista privilegiada de la zona disparaba a todos aquellos prisioneros que le resultaban feos, antipáticos o que mostraran actitudes que no le gustaban. Los supervivientes explican que Goth mató al cocinero para servirle una sopa demasiado caliente, que tenía permanentemente dos prisioneras como esclavas sexuales y que cuando se cansaba de ellas las mataba y hacía traer dos más. El “carnicero de Plaszow” también se hizo con las casas de buena parte de los prisioneros y que dentro de su locura sádica el único gesto de cierta humanidad lo hizo salvando la vida de un pianista por ser un virtuoso.
Pero el pánico no solo lo generaba hacia los judíos, también entre los suyos. Y de hecho mató o encarceló a algunos subordinados que no cumplían o no cumplían bien sus órdenes. En 1944 fue relevado de Plaszow por sus superiores bajo las acusaciones de dejar morir de hambre algunos prisioneros. Goth fue ingresado en un psiquiátrico hasta el final de la guerra.
Seguramente su estado mental hizo que el 1945, los aliados detuvieran a Goth en el psiquiátrico mientras se paseaba con el uniforme de la SS.
El septiembre de aquel mismo año fue colgado en una prisión alemana. Sus últimas palabras fueron “Heil Hitler”.
Se calcula que Amon Goethe, un solo hombre, una sola bestia, mató o hizo matar hasta a unos 12 mil judíos en los 10 años que tuvo capacidad de hacerlo cómo oficial nazi.
Por lo tanto, os pido que antes de acusar de nazi a alguien, sea de la ideología que sea.. Antes os lo penséis. Y mucho.

Ryanair com tracta als seus treballadors?

Z20G8035

en català

Ryanair és una companyia aèria de baix cost que s’ha convertit en un gegant multimilionari gràcies a les seves tarifes fora de mercat. Recordo que fa uns anys es va publicar que la companyia irlandesa va apuntar la possibilitat de fer viatjar els seus passatgers de peu, mínimament inclinats i lligats amb el cinturó de seguretat, per estalviar-se els seients a l’avió i així encabir-hi més persones. Una idea de bomber, a l’altura d’un dels empresaris més incendiaris que mai s’ha conegut: Michael O’Leary.
L’última pensada d’aquest senyor és coaccionar als seus treballadors a l’aeroport de Girona. O accepten una rebaixa de les seves condicions laborals o la companyia tanca a Sant Josep. Les noves condicions són que alguns treballadors tindran una nova categoria, inferior a l’actual, amb la consegüent rebaixa de sou. A més la majoria passaran de ser fixes a fixes discontinus, això vol dir que tres mesos a l’any aniran a l’atur i perdran l’antiguitat. Els que no ho acceptin….al carrer.
A més, Ryanair tancarà les seves bases als aeroports de Canàries. La seva plantilla aquí...ja sabeu on anirà a parar i els seus 150 pilots tindran sort desigual. Un centenar es veu abocat aquest gener a un ERO, altres han acceptat anar a treballar a bases de l’Europa de l’Est i la resta pilotaran avions de companyies filials el que els representarà veure reduïdes les seves nòmines en tres quartes parts.
Totes aquestes decisions es prenen perquè la companyia vol ser un gegant i si cal ser-ho a costa dels seus treballadors, ho serà. I les decisions són obra del seu president Micheal O’Leary, un paio histriònic que ha aixecat un imperi a costa de la seva inicial fortuna i de rebentar el mercat, als seus subordinats i d’enllaunar els seus passatgers com a sardines en aparells cada cop més incòmodes i estrets en els quals ja no pots ni facturar equipatge voluminós. A això se li diu ara bona gestió empresarial.
Ryanair és una companyia privada i si hi ha persones que accepten totes les condicions no hi ha massa cosa més a dir. Però sí que m’agradaria fer dues consideracions.
La primera, si les administracions, inclosa la Generalitat, haurien o no de revisar les subvencions que dóna a aquesta companyia a canvi que operin en el seu territori. Aquestes ajudes públiques potser podrien anar a altres línies aèries amb un altre tarannà, diferent del de de Ryanair.
La segona, que els potencials clients de Ryanair, sàpiguen que tenen tot el dret a viatjar més barat i potser menys segurs, però que aquest baix cost es fa contra els drets laborals de molts treballadors, els quals els atenen a molts metres d’altura.

 

en castellà

Ryanair es una compañía aérea de bajo coste que se ha convertido en un gigante multimillonario gracias a sus tarifas fuera de mercado. Recuerdo que hace unos años se publicó que la compañía irlandesa apuntó la posibilidad de hacer viajar sus pasajeros de pie, mínimamente inclinados y atados con el cinturón de seguridad, para ahorrarse los asientos del avión y así meter más personas. Una idea de bombero, a la altura de uno de los empresarios más incendiarios que nunca se ha conocido: Michael O’Leary.
La última idea de este señor  es coaccionar a sus trabajadores en el aeropuerto de Girona. O aceptan una rebaja de sus condiciones laborales o la compañía cierra en Sant Josep. Las nuevas condiciones son que algunos trabajadores tendrán una nueva categoría,  inferior a la actual, con la consiguiente rebaja de sueldo. Además la mayoría pasarán de ser fijos a fijos discontinuos, esto quiere decir que tres meses al año irán al paro y perderán la antigüedad. Los que no lo acepten….a la calle.
Además, Ryanair cerrará sus bases a los aeropuertos de Canarias. Su plantilla aquí…ya saben donde irá a parar y sus 150 pilotos tendrán suerte desigual. Un centenar se ve abocado este enero a un ERE, otros han aceptado ir a trabajar a bases de Europa del Este y el resto pilotarán aviones de compañías filiales lo que los representará que verán reducidas sus nóminas en tres cuartas partes.
Todas estas decisiones se toman porque la compañía quiere ser un gigante y si hay que serlo a expensas de sus trabajadores, lo será. Y las decisiones son obra de su presidente Micheal O’Leary, un payo histriónico que ha levantado un imperio con su inicial fortuna y de reventar el mercado, a sus subordinados y de enlatar a sus pasajeros como sardinas en aparatos cada vez más incómodos y estrechos en los cuales ya no puedes ni facturar equipaje voluminoso. A esto le llaman buena gestión empresarial.
Ryanair es una compañía privada y si hay personas que aceptan todas las condiciones no hay demasiada cosa más a decir. Pero sí que me gustaría hacer dos consideraciones.
La primera, si las administraciones, incluida la Generalitat, habrían o no de revisar las subvenciones que da a esta compañía a cambio que operen en su territorio. Estas ayudas públicas quizás podrían ir a otras líneas aéreas con otro talante, diferente del de de Ryanair.
La segunda, que los potenciales clientes de Ryanair, sepan que tienen todo el derecho a viajar más barato y quizás menos seguros, pero que este bajo coste se hace contra los derechos laborales de muchos trabajadores, los cuales les atienden a muchos metros de altura.
Neteja
Ressalta les paraules desconegudes
Utilitza les formes valencianes
Tradueix mentre s’escriu
Copia el text
Permet l’ús del text de manera anònima per millorar el servei de traducció
Premeu Ctrl + Intro per a traduir des del teclat

El Traductor de Softcatalà és un traductor automàtic entre el català i les següents llengües: castellà, anglès, portuguès, francès, occità (aranès) i aragonès, basat en el projecte de programari lliure Apertium.

Des de Softcatalà mantenim i millorem els diversos parells de llengües afegint paraules i regles noves. Si voleu col·laborar en el desenvolupament del Traductor, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres.

Baixeu l’aplicació per al vostre telèfon

El traductor de Softcatalà funciona gràcies a

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i les vostres preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant, entendrem que accepteu la nostra política de privacitat.