Els debats

Debate

He vist bona part dels dos debats electorals “estrella” d’aquesta campanya: el dels candidats per Madrid i els dels candidats per Barcelona. I només m’he emportat una certa sorpresa amb una cosa, amb una.

La sorpresa no és que els socialistes dels debats, Sánchez i Zaragoza, capcots, s’hagin posat de perfil i interpretat un paper secundari. Són conscients que les enquestes els afavoreixen i tot bon manual polític diu que si vas guanyant en els sondejos…no arrisquis.

La sorpresa no és que l’espai dels Comuns, representat per Iglesias i Asens, aposti pel diàleg per resoldre el conflicte català o critiquin més als socialistes que a PP i Ciutadans.

La sorpresa no és que els independentistes no hagin estat convidats al debat dels candidats per Madrid (no n’hi ha cap que competeixi a les llistes de la capital), tot i que en el debat a Madrid es va parlar de Catalunya més que de qualsevol altre tema.

La sorpresa no és que les dretes tornessin a fer una nova mostra de la por que poden generar a una part de l’electorat amb discursos apocalíptics i on sembla que l’amor que diuen professar a Espanya queda diluït perquè tenen el seu país bloquejat políticament, per tant, també econòmicament i socialment.

Per mi, la gran sorpresa d’aquests dos debats l’ha protagonitzada l’extrema dreta de VOX. Els seus representants Abascal i Garriga han tingut uns discursos delirants en el fons: supressió de les autonomies per garantir les pensions (com si una cosa impedís la viabilitat de l’altra), l’arraconament dels immigrants (que diuen que no tenen dret a sanitat, educació, ajudes, ni de fet de viure a Espanya) i sobre tot la idea central de perseguir i si pot ser aniquilar al discrepant amb la seva idea del què ha de ser la seva “una, grande y libre”.

Aquestes propostes extemporànies, inconstitucionals i denunciables davant qualsevol tribunal contrasten amb el to d’Abascal i Garriga, més moderat, més suau, fins i tot més amable que els seus rivals (??) de la dreta. Això és més moderats, suaus i amables que Casado, Rivera i sobre tot més moderats, suaus i amables que Álvarez de Toledo i Arrimadas.

I això em preocupa perquè aquest to blanqueja l’extrema dreta i fins i tot el seu discurs. L’electorat té molt en compte les formes, fins i tot de vegades més que el fons. I ara hi pot haver la sensació que votar VOX és millor que fer-ho a PP i Ciutadans.

I que jo estigui preocupat és secundari i no ha d’importar a ningú. Però potser sí hauria de preocupar a PP i Ciutadans que tenen les seves candidates per Barcelona abusant de crits, ganyotes, males formes i s’enregistren vídeos arrancant llaços grocs. I a l’hora veuen que al faristol d’enfront tenen un candidat de l’extrema dreta de mare guineana que mentre diu que VOX no és racista, ni homòfoba, ni masclista ensenya un somriure relaxat i atractiu.

Unes candidates que no estalvien retrets als independentistes i no són capaces de fer ni mitja crítica a l’extrema dreta.

I els sondejos diuen que VOX podria ser la tercera força política a Espanya, i això sí hauria de preocupar a tots, a tots els demòcrates.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s