Jornada de reflexions

 

1200_1558855492eleccions.jpg

en català

Els independentistes mantenen el seu múscul a Catalunya

Esquerra tornarà a governar Barcelona i Oriol Junqueras,a la presó, i Carles Puigdemont a Waterloo han estat triats com eurodiputats. Però això no vol dir que puguin anar amb normalitat a les sessions parlamentàries a Brussel·les i Estrasburg. És possible que en l’àmbit polític o judicial, Junqueras sigui suspès perquè com a pres preventiu no podria exercir (ja li ha passat al Congrés). Ara tot dependrà de què digui Europa
El tema Puigdemont és encara més difícil d’esbrinar com acabarà. Haurà de recollir les seves credencials d’eurodiputat. Segurament a Madrid i si ve, podria ser detingut. S’allargarà la qüestió perquè cal saber quan comença a comptar la immunitat parlamentària o si Puigdemont pot recollir la paperassa fora d’Espanya o per via telemàtica.
En tot cas, els independentistes continuen sent importants a les urnes (sabeu que han obtingut milers de vots, pocs, però milers a Madrid?). Governaran a molts llocs de Catalunya, poden ser claus al Congrés i intentaran estar presents encara a Europa. Què s’ha de fer amb ells, senyor Sánchez?

L’extrema dreta manarà

Ha de preocupar que a Espanya, a diferència de tota Europa, es blanquegi, es resti importància a què la ultradreta, l’extrema dreta, la dreta homòfoba, masclista, la del toro i la caça, sigui fonamental per formar governs.
L’exemple més clar: Madrid. A l’ajuntament ha guanyat la “comuna” Carmena i a la Comunitat el socialista Gabilondo. Però PP (dreta moderna i democràtica) i Ciutadans (liberals de centre) donen per descomptat que governaran amb els vots, per activa o per passiva de VOX. Això també pot passar en desenes d’ajuntaments (sobretot andalusos) i en regions com Castella i Lleó i Múrcia.
A les eleccions generals, l’elector es va adonar del perill de l’extrema dreta, ara sembla que no ho han tingut tan present i llocs claus com la capital madrilenya i espanyola tindran el segell de VOX. Serà més o menys visible, però manaran encara que només sigui per imposar una conselleria, finançar els toros, posar pegues a l’avortament o tancar Madrid Central (un dels projectes estrella de l’esquerra: tancar al trànsit el centre de la capital).

Ciutadans no fa el sorpasso al PP


El partit taronja presumia
de ser l’autèntica oposició als socialistes i s’havia marcat dos objectius cap dalts: fer fora Sánchez de la Moncloa i superar al PP com a segona força. Resum? Fracàs.
És cert que governarà amb el PP i amb els vots necessaris de l’extrema dreta a molts llocs, però pot quedar-se com una formació frontissa que no passi d’aquí. Si no ha fet ara el sorpasso al PP, afectat per la corrupció i el canvi generacional dels seus líders, quan ho farà? Potser en els pròxims quatre anys, el partit de Rivera es mantingui i creixi, però també pot donar-li aire al PP i a la seva recuperació. Potser el 2023, hi ha el risc que Ciutadans sigui vist com una formació simpàtica però com la marca blanca del PP, que per votar centredreta, ja hi ha Casado i els seus. Per votar centre esquerre ja hi ha el PSOE.
I això que els taronges han cremat les naus. Amb tot a favor, incloent enviar estrelles com Inés Arrimadas al Congrés, o tenir un suport inèdit i incondicional mediàtic i econòmic, Ciutadans queda en terreny de ningú, com una crossa necessària del PP, com un enemic irreconciliable amb el “sanchisme” i pactant per activa o per passiva amb l’extrema dreta. Mala peça al teler.

Sánchez sí però no
Les eleccions autonòmiques, municipals i locals eren una segona volta per Sánchez després de guanyar les generals. I la segona volta ha sortit com ha sortit: victòria agra dolça.
No governarà a Madrid, bastió fonamental per a tothom. És cert que conservarà les seves comunitats: Astúries, Aragó, les Illes, Castella La Manxa o que governarà la Rioja, territori del PP des de gairebé sempre. Però l’estocada definitiva que Sánchez volia propinar a Casado, no ha estat tal. Els socialistes guanyen a molts llocs que no podrà governar pel pacte de dretes. I això farà que PP, Ciutadans i VOX facin gairebé irrespirable l’ambient al president espanyol, que davant seu té la difícil tasca de fer un govern amb 123 diputats dels 350 que té el Congrés.

Iglesias
El gran perdedor. Aquell professor d’universitat que va dir que mai no es mouria del seu pis de Vallecas i que ara viu a una casa de luxe en una urbanització exclusiva als afores de Madrid. Aquell líder que va expulsar de Podem tots els crítics, incloent els seus amics. Aquell que només s’envolta del seus, dels pilotes, dels que li aplaudeixen les ocurrències, dels que normalment no arriben a desenvolupar cap esperit crític perquè no arriben, no tenen massa llums, són curts de gambals. Iglesias ha estat la gran decepció d’aquestes eleccions.
Iglesias és el responsable de la caiguda de Madrid en mans de la dreta. Quan Errejón va pactar amb Carmena, en un paquet il·lusionant per Madrid, Iglesias va fer una de les seves astracanades i elaborà una llista alternativa amb candidats desconeguts que han restat vots a l’esquerra i aplanat el camí als populars. El professor ha tornat a tractar a tothom com uns alumnes que han d’aprendre molt d’ell.
No només Madrid. Les marees i confluències de Podem ja no necessiten d’Iglesias, ni de les seves companyies. I de fet, com més s’allunyen d’ells, millor els va. Les ciutats del canvi? Gairebé desaparegudes.
I el pitjor de tot: Iglesias ha estat l’únic líder que no ha comparegut a la nit electoral. El líder que no perd ocasió per sortir davant les càmeres i lluir-se, va dir que ell marxava cap a casa. I aquesta actitud només té un nom.
Està clar que seria un error que Sánchez pensés ara en pactar amb el partit d’Iglesias. Seria posar una bomba, inestable i de poc confiar a La Moncloa. Oi?

 

en castellà

Los independentistas mantienen su músculo en Cataluña
Esquerra volverá a gobernar Barcelona y Oriol Junqueras,en la prisión, y Carles Puigdemont en Waterloo han sido elegidos como eurodiputados. Pero esto no quiere decir que puedan ir con normalidad a las sesiones parlamentarias en Bruselas y Estrasburgo. Es posible que en el ámbito político o judicial, Junqueras sea suspendido porque como preso preventivo no podría ejercer (ya le ha pasado en el Congreso). Ahora todo dependerá de lo que diga Europa
El tema Puigdemont es todavía más difícil de saber como acabará. Tendrá que recoger sus credenciales de eurodiputado. Seguramente en Madrid y si viene, podría ser detenido. Se alargará la cuestión porque hay que saber cuando empieza a funcionar la inmunidad parlamentaria o si Puigdemont puede recoger los papeles fuera de España o por vía telemática.
En todo caso, los independentistas continúan siendo importantes en las urnas (sabéis que han obtenido miles de votos, pocos, pero miles en Madrid?). Gobernarán en muchos lugares de Cataluña, pueden ser claves en el Congreso e intentarán estar presentes todavía a Europa. Qué se tiene que hacer con ellos, señor Sánchez?

La extrema derecha mandará
Tiene que preocupar que en España, a diferencia de toda Europa, se blanquee, se reste importancia a que la ultraderecha, la extrema derecha, la derecha homófoba, machista, la del toro y la caza, sea fundamental para formar gobiernos.
El ejemplo más claro: Madrid. En el ayuntamiento ha ganado la “común” Carmena y en la Comunidad el socialista Gabilondo. Pero el PP (derecha moderna y democrática) y Ciudadanos (liberales de centro) dan por sentado que gobernarán con los votos, por activa o por pasiva de VOX. Esto también puede pasar en decenas de ayuntamientos (sobre todo andaluces) y en regiones como Castilla y León y Murcia.
En las elecciones generales, el elector se dio cuenta del peligro de de extrema derecha, ahora parece que no lo han tenido tan presente y lugares claves como la capital madrileña y española tendrán el sello de VOX. Será más o menos visible, pero mandarán aunque solo sea para imponer una consejería, financiar los toros, poner pegas al aborto o cerrar Madrid Central (uno de los proyectos estrella de la izquierda: cerrar al tráfico en el centro de la capital).

Ciudadanos no hace el sorpasso al PP
El partido naranja presumía de ser la auténtica oposición a los socialistas y se había marcado dos objetivos primordiales: echar a Sánchez de la Moncloa y superar al PP como segunda fuerza. Resumen? Fracaso.
Es cierto que gobernará con el PP y con los votos necesarios de la extrema derecha en muchos lugares, pero puede quedarse como una formación bisagra que no pase de aquí. Si no ha hecho ahora el sorpasso al PP, afectado por la corrupción y el cambio generacional de sus líderes, cuando lo hará. Quizás en los próximos cuatro años, el partido de Rivera se mantenga y crezca, pero también puede darle aire al PP y a su recuperación. Quizás el 2023, hay el riesgo que Ciudadanos sea visto como una formación simpática pero como la marca blanca del PP, que para votar centroderecha, ya están Casado y los suyos. Para votar centro izquierda ya está el PSOE.
Y esto que los naranjas han quemado las naves. Con todo a favor, incluyendo enviar a estrellas como Inés Arrimadas al Congreso, o tener un apoyo inédito e incondicional mediático y económico, Cs queda en terreno de nadie, como una muleta necesaria del PP, como un enemigo irreconciliable del “sanchismo” y pactando por activa o por pasiva con la extrema derecha.

Sánchez sí pero no
Las elecciones autonómicas, municipales y locales eran una segunda vuelta para Sánchez después de ganar las generales. Y la segunda vuelta ha salido cómo ha salido: victoria agridulce.
No gobernará Madrid, bastión fundamental para todo el mundo. Es cierto que conservará sus comunidades: Asturias, Aragón, las Islas Baleares, Castilla La Mancha o que gobernará la Rioja, territorio del PP desde casi siempre. Pero la estocada definitiva que Sánchez quería propinar a Casado, no ha sido tal. Los socialistas ganan en muchos lugares que no podrá gobernar por el pacto de derechas. Y esto hará que PP, Cs y VOX hagan casi irrespirable el ambiente al presidente español, que ante sí tiene la difícil tarea de hacer un gobierno con 123 diputados de los 350 que tiene el Congreso.

Iglesias
El gran perdedor. Aquel profesor de universidad que dijo que nunca se movería de su piso de Vallecas y que ahora vive en una casa de lujo en una urbanización exclusiva en las afueras de Madrid. Aquel líder que expulsó de Podemos a todos los críticos, incluyendo sus amigos. Aquel que solo se rodea de los suyos, de los pelotas, de los que le aplauden las ocurrencias, de los que normalmente no llegan a desarrollar ningún espíritu crítico porque no llegan, no tienen demasiadas luces. Iglesias ha sido la gran decepción de estas elecciones.
Iglesias es el responsable de la caída de Madrid en manos de la derecha. Cuando Errejón pactó con Carmena, en un paquete ilusionante por Madrid, Iglesias hizo una de las suyas  y elaboró una lista alternativa con candidatos desconocidos que han restado votos a la izquierda y allanado el camino al PP. El profesor ha vuelto a tratar a todo el mundo como unos alumnos que tienen que aprender mucho de él.
No solo Madrid. Las mareas y confluencias de Podemos ya no necesitan de Iglesias, ni de sus compañías. Y de hecho, cuanto más se alejan de ellos, mejor les va. Las ciudades del cambio? Casi desaparecidas.
Y el peor de todo: Iglesias ha sido el único líder que no ha comparecido en la noche electoral. El líder que no pierde ocasión para salir ante las cámaras y lucirse, dijo que él se marchaba a casa. Y esta actitud solo tiene un nombre.
Está claro que sería un error que Sánchez pensara ahora en pactar con el partido de Iglesias. Seria instalar una bomba, inestable y de poco fiar en La Moncloa.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s