Reflexions electorals (4 només)

urna

en català

A una setmana vista per les eleccions generals, em prenc la llibertat d’apuntar quatre reflexions sobre el que ens pot venir a sobre. Per raons que no cal explicar (i si cal, mala sort) intentaré no caure en opinions que puguin posar en dubte la meva imparcialitat informativa, ni per on navega la meva ideologia política, que sí, que la tinc com gairebé tothom. I que sí, que navega (la meva ideologia) de vegades en aigües de mars calmats i d’altres entre tempestuoses onades d’oceans gens pacífics. Miraré també de fer les reflexions amb un cert fil argumental i de cara a barraca, amb l’objectiu que no es cansin massa els esforçats que decideixin llegir-me

Reflexió 1-

Us heu adonat que els grans mítings en places de toros que es feien els anys 80 i 90 del segle passat han donat pas a actes més íntims on la majoria dels presents són els comandaments regionals dels partits en qüestió i el també cada cop menys nombrós grup d’informadors que fan allò que es coneix com a caravana electoral. (això és estar els 15 dies de campanya en el mateix autocar, tren o avió en els quals viatgen els candidats a raó d’uns 7 mil euros per cap, fent milers de quilòmetres, lluny de la família, dormint en llits estranys d’hotels de polígons, menjant ranxos indigestos i sentint els mateixos discursos que els presidenciables fan ara a Corunya i demà a Palma, els mateixos). Sempre em pregunto una cosa sobre això...haver passat en pocs anys de fer mítings descomunals en formes i assistència a discretes reunions en locals mínims es fa per adequar la política i campanyes electorals als nous temps o perquè s’ha demostrat que aquests actes majestuosos són impossibles d’organitzar sense finançament il·legal dels partits?

Reflexió 2-

Sentint els discursos dels líders és innegable que parlen de qüestions vitals pels ciutadans com ara les pensions, l’educació, la sanitat, la dependència, els impostos, el finançament de les diverses administracions, l’ocupació, la Constitució o el futur del dièsel. En aquesta campanya, i potser pel sorgiment de noves formacions i preocupacions, s’han posat a sobre de la taula altres qüestions fins ara poc presents: la cacera, la tauromàquia, la despoblació de les zones rurals, on aniran les restes de Franco o el canvi climàtic. Però siguem clars. La gran qüestió sobre la qual tothom parla és el problema territorial, centrat sobretot en què s’ha de fer amb Catalunya, dirigida per independentistes que semblen governar al ralentí a l’espera de què passi en el judici contra els seus antecessors per l’1 d’octubre de 2017.

Reflexión 3-

A grans trets, en aquestes eleccions del 28 d’abril hi ha una sèrie de formacions (PP i Ciutadans) que diuen que si guanyen el primer que faran en arribar a La Moncloa és aplicar un 155 (article de la Constitució per aquells que vagin despistats) que serà més intens en les formes i prolongat en el temps que l’aplicat en el seu dia per Rajoy. D’altra banda, els socialistes i els podemites-comuns asseguren que no es compleixen les raons per aplicar aquest 155. No s’ha fet una Declaració d’independència com la de Puigdemont (suspesa al cap de pocs segons en el Parlament on es va proclamar). Ni tampoc s’ha aprovat cap llei de desconnexió, ni desobeït reiteradament al Constitucional o no s’ha fet un referèndum il·legal. El PSOE ofereix diàleg, més autogovern i un millor finançament als dirigents de la Generalitat i asseguren que tot i no voler-ho aplicarien un nou 155 proporcional i consensuat si es repeteix el desafiament dels processistes. Mentrestant, Podem diu que estarien disposats a pactar un referèndum amb els independentistes en el qual demanarien un vot en el sentit que Catalunya es mantingués dins d’Espanya. I l’altra pota, els independentistes demanen guanyar a Catalunya per primer cop en unes eleccions espanyoles per demostrar que la via catalana continua tenint múscul al carrer i a les urnes. Són posicions tan distants i oposades que un lleuger desequilibri cap a alguna de les posicions faria trontollar un tauler ja de per inestable.

Reflexión 4-

El que diuen ara en campanya els líders polítics és realment el què farien si guanyessin les eleccions? La primera resposta que et ve a la ment i a la boca és sí. Però no tot és tan senzill. Potser i només potser els populars i els ciutadans tiben la corda per captar suports que ara poden tenir la temptació de votar a l’extrema dreta o de quedar-se a casa. Potser i només potser si arribessin a La Moncloa , els partits de centredreta optarien per pensar abans d’actuar i fer càlculs en el sentit que potser la solució no és només intervenir el govern català i allò que es coneix com les seves estructures d’Estat: escola, mitjans de comunicació, oficines a l’estranger o Mossos. L’actuació dels auto anomenats constitucionalistes en un possible govern espanyol també es podria decantar depenent del resultat a Catalunya. Potser i només potser no farien el mateix si tinguessin una quarta part dels 48 diputats que aporta Catalunya al Congrés que si obtinguessin una part mínima  d’aquesta representació. Pel que fa al cantó dels socialistes també hi ha diverses possibilitats. No seria el mateix que el PSOE obtingués una majoria suficient per governar sol (a partir dels 130 diputats), que necessités el suport de Podem i potser dels nacionalistes bascos. No seria el mateix que li fessin falta els vots dels independentistes catalans o que els números li donessin prou per governar només amb el suport de Ciutadans. Potser la postura conciliadora que ara ven el PSOE envers la Catalunya de Torra es torna més dura o tot el contrari, depenent dels pactes postelectorals i dels companys de viatge a la nova legislatura. I pel que fa als independentistes, sembla que en cas de necessitat estarien disposats a facilitar un govern de centre esquerre per evitar el de l’altre bloc. Però alguns diuen que també haurien de jugar bé les seves cartes i vincular suports a contrapartides. I fins i tot hi ha els que defensen que per desencallar la situació seria bo un govern a Madrid que fotés canya a la selva causa.

Han estat quatre reflexions oi? Doncs ja està.

 

en castellà

A una semana vista para las elecciones generales, me tomo la libertad de apuntar cuatro reflexiones sobre lo que nos puede venir encima. Por razones que no hay que explicar (y si hace falta, mala suerte) intentaré no caer en opiniones que puedan poner en entredicho mi imparcialidad informativa, ni por donde navega mi ideología política, que sí, que la tengo como casi todo el mundo. Y que sí, que navega (mi ideología) a veces en aguas de mares calmados y otras en tormentosas oleadas de océanos nada pacíficos. Miraré también de hacer las reflexiones con un cierto hilo argumental y yendo al grano, con el objetivo que no se cansen demasiado los esforzados que decidan leerme

Reflexión 1-

Os habéis dado cuenta que los grandes mítines en plazas de toros que se hacían en los 80 y 90 del siglo pasado han dado paso a actos más íntimos donde la mayoría de los presentes son los mandos regionales de los partidos en cuestión y el también cada vez menos numeroso grupo de informadores que hacen aquello que se conoce como caravana electoral. (esto es estar los 15 días de campaña en el mismo autocar, tren o avión en los cuales viajan los candidatos a razón de unos 7 mil euros por cabeza, haciendo miles de kilómetros, lejos de la familia, durmiendo en camas extrañas de hoteles de polígonos, comiendo ranchos indigestos y sintiendo los mismos discursos que los presidenciables hacen ahora en Coruña y mañana en Palma, los mismos). Siempre me pregunto una cosa sobre esto…haber pasado en pocos años de hacer mítines descomunales en formas y asistencia a discretas reuniones en locales mínimos se hace para adecuar la política y campañas electorales a los nuevos tiempos o porqué se ha demostrado que estos actos majestuosos son imposibles de organizar sin financiación ilegal de los partidos?

Reflexión 2-

Oyendo los discursos de los líderes es innegable que hablen de cuestiones vitales para los ciudadanos como por ejemplo las pensiones, la educación, la sanidad, la dependencia, los impuestos, la financiación de las diversas administraciones, el empleo, la Constitución o el futuro del diésel. En esta campaña, y quizás por el surgimiento de nuevas formaciones y preocupaciones, se han puesto encima de la mesa otras cuestiones hasta ahora poco presentes: la caza, la tauromaquia, la despoblación de las zonas rurales, donde irán los restos de Franco o el cambio climático. Pero seamos claros. La gran cuestión sobre la cual todo el mundo habla es el problema territorial, centrado sobre todo en que se tiene que hacer con Cataluña, dirigida por independentistas que parecen gobernar al ralentí a la espera de lo que pase en el juicio contra sus antecesores por el 1 de octubre de 2017.

Reflexión 3-

A grandes rasgos, en estas elecciones del 28 de abril hay una serie de formaciones (PP y Ciudadanos) que dicen que si ganan lo primero que harán al llegar a La Moncloa es aplicar un 155 (artículo de la Constitución para aquellos que vayan despistados) que será más intenso en las formas y prolongado en el tiempo que el aplicado en su día por Rajoy. Por otro lado, los socialistas y los podemitas-comunes aseguran que no se cumplen las razones para aplicar este 155. No se ha hecho una Declaración de independencia como la de Puigdemont (suspendida al cabo de pocos segundos en el Parlament donde se proclamó). Ni tampoco se ha aprobado ninguna ley de desconexión, ni se ha desobedecido reiteradamente al Constitucional o no se ha hecho un referéndum ilegal.

El PSOE ofrece diálogo, más autogobierno y una mejor financiación a los dirigentes de la Generalitat y aseguran que a pesar de no quererlo aplicarían un nuevo 155 proporcional y consensuado si se repite el desafío de los processistas. Mientras tanto, Podemos dice que estarían dispuestos a pactar un referéndum con los independentistas en el cual pedirían un voto en el sentido que Cataluña se mantuviera dentro de España. Y la otra pata, los independentistas piden ganar en Cataluña por primera vez en unas elecciones españolas para demostrar que la vía catalana continúa teniendo músculo en la calle y en las urnas. Son posiciones tan distantes y opuestas que un ligero desequilibrio hacia alguna de las posiciones haría tambalear un tablero ya de por sí inestable.

Reflexión 4-

Lo que dicen ahora en campaña los líderes políticos es realmente lo qué harían si ganaran las elecciones? La primera respuesta que te viene a la mente y a la boca es sí. Pero no todo es tan sencillo. Quizás y solo quizás los populares y los ciudadanos tensan la cuerda para captar apoyos que ahora pueden tener la tentación de votar a la extrema derecha o de quedarse en casa. Quizás y solo quizás si llegaran a La Moncloa , los partidos de centroderecha optarían por pensar antes de actuar y hacer cálculos en el sentido que quizás la solución no es solo intervenir el gobierno catalán y aquello que se conoce como sus estructuras de Estado: escuela, medios de comunicación, oficinas en el extranjero o Mossos. La actuación de los auto llamados constitucionalistas en un posible gobierno español también se podría decantar dependiendo del resultado en Cataluña. Quizás y solo quizás no harían lo mismo si tuvieran una cuarta parte de los 48 diputados que aporta Cataluña al Congreso que si obtuvieran un porcentaje ínfimo de esta representación. En cuanto a los socialistas también hay varias posibilidades. No sería lo mismo que el PSOE obtuviera una mayoría suficiente para gobernar solo (a partir de los 130 diputados), que necesitara el apoyo de Podemos y quizás de los nacionalistas vascos. No sería lo mismo que le hicieran falta los votos de los independentistas catalanes o que los números le dieran para gobernar solo con el apoyo de Ciudadanos. Quizás la postura conciliadora que ahora vende el PSOE hacia la Cataluña de Torra se vuelve más dura o todo lo contrario, dependiendo de los pactos postelectorales y de los compañeros de viaje en la nueva legislatura. Y en cuanto a los independentistas, parece que en caso de necesidad estarían dispuestos a facilitar un gobierno de centro izquierda para evitar el del otro bloque. Pero algunos dicen que también tendrían que jugar bien sus cartas y vincular apoyos a contrapartidas. E incluso hay los que defienden que para desencallar la situación sería bueno un gobierno a Madrid que diera caña a su causa.

Han sido cuatro reflexiones? Pues ya está.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s