El 155 i el PSC

expresident-Jose-Montilla-Senado-votacion_EDIIMA20171027_0682_23

en català

Fa uns deu dies, a Madrid circulava la possibilitat que el 155 es tornés a aplicar a Catalunya. Això és que el govern espanyol (el socialista de Pedro Sánchez) amb el vist i plau del Senat (amb majoria més que absoluta del PP) ordenés la destitució del govern de la Generalitat i es fes amb els comandaments de les institucions catalanes. I segurament també s’ordenaria des de la capital espanyola la dissolució del Parlament.

Un panorama similar al  d’ara fa poc més d’un any quan Rajoy va aplicar el 155, un 155 “suau” per alguns, tot i que va desembocar en  l’empresonament de mig govern Puigdemont i la fugida a l’estranger de l’altre mig (també va suposar la renovació d’un Parlament amb majoria independentista).

Quan es parla de “155 suau” molts tenen clar que el possible nou 155 seria molt més dur, llarg, extrem. Evidentment es voldria processar el govern Torra i potser la Mesa del Parlament, tot i que aquesta vegada no s’hagin aprovat ni lleis de desconnexió, ni celebrat un referèndum, ni s’hagi proclamat ni recuperat cap declaració d’independència. Des d’alguns sectors del PSOE  (bàsicament barons autonòmics que el maig tenen eleccions) i des de les cúpules del PP o Ciutadans es parla de 155 “preventiu”. Diuen que per evitar mals majors s’hauria d’intervenir ja Catalunya. Aquesta possibilitat d’aplicar la llei i la Constitució “per si un cas” suposa un munt de dubtes legals . Es pot acusar d’assassí a algú que amenaça de matar? Es pot acusar de lladre a algú que somnia en veu alta amb atracar un banc?  Es pot dir que una persona que no para de dir “t’estimo” és un romàntic o potser un bocamoll? Segurament no, oi?

El renascut ideòleg de la dreta espanyola, José María Aznar assegura que els independentistes catalans volen la destrucció d’Espanya i aquí diu que alguns sectors socialistes i Podem els acompanyen en la seva bogeria. Al mateix temps Aznar assegura que VOX és constitucionalista i vol reformar Espanya però no acabar amb el sistema. A Aznar no cal fer-li massa cas. És un home que va marxar de la política mentint acusant ETA de l’11M i dient que la guerra d’Iraq era per trobar unes armes de destrucció massiva que tothom sabia que no existien. També va arribar al poder mentint: mai no ha parlat català ni en la intimitat ni en públic. No li hem de fer cas però potser sí al seu actual successor: Pablo Casado, que mentre negocia en secret amb VOX per governar Andalusia, branda amenaces contra la Generalitat, assegurant que els catalans no coincideixen ni a l’ascensor per evitar parlar de política. Casado també va començar a demanar la il·legalització dels CDRs Arran o la CUP i ara continua demanant la de partits que tinguin processats per rebel·lió (això és ERC i el PdeCat). Però Casado no demana fer fora del mapa polític els partits amb processats, condemnats i empresonats per corrupció  i robatori: Rato, Matas, Zaplana són uns delinqüents però defensen el sistema? El PP té 900 processats i és  una formació condemnada per la Gürtel, però mereix continuar sent un partit legal?.

Ciutadans també porta temps demanant el 155 amb un matís. Demanen que es faci un requeriment a Quim Torra perquè acati la Constitució i l’Estatut i si no ho fa…155. Un 155 com deia dur, llarg, extrem que deixaria l’aplicat per Rajoy com un joc de nens.

Es vol un 155 per escarmentar els independentistes durant generacions, un 155 que fos recordat com el 1714.

Es vol intervenir totes les institucions: totes les conselleries, fent fora d’elles qualsevol càrrec que defensés l’autodeterminació.

Es vol actuar sobre l’escola catalana amb el convenciment que els professors i els programes educatius adoctrinen els alumnes.

Es vol controlar es Mossos, de tal manera que no fes falta portar policia i guàrdia civil de fora de Catalunya per garantir l’ordre públic.

Es vol agafar el timó de Tv3 i Catalunya Ràdio, convençuts que els seus micròfons fan d’altaveu a la causa del procés.

Es vol que els carrers catalans siguin com els de qualsevol poble espanyol: on només se surti per perseguir toros i ballar en festes majors a ritme de “pasodoble”.

Es vol pilotar des de Madrid la nau catalana i fer-ho durant molt de temps, potser anys. Convençuts que passarà com en l’anterior 155, que la societat catalana no va sortir al carrer de manera suficientment contundent. Sí, la societat catalana que va sortir de manera massiva els 11S no ho va fer durant el 155. Un amic em diu que a Catalunya no es passa suficient gana com per fer-ho. (Gràcies a déu).

I davant d’aquest panorama, segons el meu punt de vista, només hi ha un dic de contenció: el PSC ( i potser la cúpula d’Esquerra i del PdeCat). Un PSC que, cal recordar-ho, va intentar evitar fins l’últim minut el xoc de trens demanant a Puigdemont unes eleccions. Un PSC que no va votar el passat 155 al Senat, tot i que sí el va justificar.

Pot ser que fa 10 dies quan un nou 155 sobrevolava Catalunya, el PSC  d’Iceta intervingués per demanar a Sánchez més temps? Que li digués que primer es reunís amb Torra el 21D? Que li digués que esperés a veure què fan els independentistes amb els pressupostos?

I mentrestant, què farà el govern Torra? Esperarà per moure fitxa a la sentència del judici de l’1-O? Guanyarà la posició més pragmàtica i conservadora d’Esquerra o la més llençada dels fidels a Puigdemont? Estaran disposats a no pactar res amb Sánchez i a forçar unes eleccions on pot formar-se un tripartit de PP, Ciutadans i VOX que segurament donaria pas a un 155 extrem?

Alguns trobaran a faltar Rajoy per moderat?

 

en castellà

Hace unos diez días, en Madrid circulaba la posibilidad de que el 155 se volviera a aplicar en Cataluña. Esto es que el gobierno español (el socialista de Pedro Sánchez) con el visto bueno del Senado (con mayoría más que absoluta del PP) ordenara la destitución del gobierno de la Generalitat y hacerse con los mandos de las instituciones catalanas. Y seguramente también se ordenaría desde la capital española la disolución del Parlament.
Un panorama similar al de hace poco más de un año cuando Rajoy aplicar el 155, un 155 “suave” por algunos, aunque desembocó en el encarcelamiento de medio gobierno Puigdemont y la huida al extranjero de el otro medio. También supuso que el Parlament renovase su mayoría independentista.
Cuando se habla de “155 suave” muchos tienen claro que el posible nuevo 155 sería mucho más duro, largo, extremo. Evidentemente se querría procesar al gobierno de Torra y quizás a la Mesa del Parlament, aunque esta vez no se hayan aprobado ni leyes de desconexión, ni celebrado un referéndum, ni se haya proclamado ni recuperado ninguna declaración de independencia. Desde algunos sectores del PSOE (básicamente barones autonómicos que en mayo tienen elecciones) y desde las cúpulas del PP o Ciutadans se habla de 155 “preventivo”. Dicen que para evitar males mayores se debería intervenir ya Cataluña. Esta posibilidad de aplicar la ley y la Constitución “por si acaso” supone un montón de dudas. Se puede acusar de asesino a alguien que amenaza con matar? Se puede acusar de ladrón a alguien que sueña en voz alta con atracar un banco? Se puede decir que una persona que no para de decir “te quiero” es un romántico o quizás un bocazas? Seguramente no, ¿verdad?
El renacido ideólogo de la derecha española, José María Aznar asegura que los independentistas catalanes quieren la destrucción de España y aquí dice que algunos sectores socialistas y Podemos los acompañan en su locura. Al mismo tiempo Aznar asegura que VOX es constitucionalista y quiere reformar España pero no acabar con el sistema. A Aznar no hay que hacerle demasiado caso. Es un hombre que se fue de la política mintiendo acusando a ETA del 11M y diciendo que la guerra de Irak era para encontrar unas armas de destrucción masiva que todo el mundo sabía que no existían. También llegó al poder mintiendo: nunca ha hablado catalán ni en la intimidad ni en público. No le tenemos que hacer caso pero quizás sí a su actual sucesor: Pablo Casado, que mientras negocia en secreto con VOX para gobernar Andalucía, blande amenazas contra la Generalitat, asegurando que los catalanes no coinciden ni en el ascensor para evitar hablar de política . Casado también comenzó a pedir la ilegalización de los CDRs, Arran o la CUP y ahora continúa pidiendo la de partidos que tengan procesados ​​por rebelión (esto es ERC y el PdeCat). Pero Casado no pide echar del mapa político a los partidos con procesados, condenados y encarcelados por corrupción y robo: Rato, Matas, Zaplana son unos delincuentes pero defienden el sistema? El PP tiene 900 procesados ​​y es una formación condenada por la Gürtel, pero merece seguir siendo un partido legal ?.
Ciudadanos también lleva tiempo pidiendo el 155 con un matiz. Piden que se haga un requerimiento a Quim Torra para que acate la Constitución y el Estatuto y si no lo hace … 155. Un 155 como decía duro, largo, extremo que dejaría el aplicado por Rajoy como un juego de niños.
Se quiere un 155 para escarmentar los independentistas durante generaciones, un 155 que fuera recordado como en 1714.
Se quiere intervenir todas las instituciones: todas las consejerías, haciendo fuera de ellas a cualquier cargo que defendiera la autodeterminación.
Se quiere actuar sobre la escuela catalana con el convencimiento de que los profesores y los programas educativos adoctrinan a los alumnos.
Se quiere controlar a los Mossos, de tal manera que no hiciera falta traer policía y guardia civil de fuera de Cataluña para garantizar el orden público.
Se quiere coger el timón de TV3 y Catalunya Ràdio, convencidos de que sus micrófonos hacen de altavoz a la causa del proceso.
Se quiere que las calles catalanas sean como los de cualquier pueblo español: donde sólo se salga para perseguir toros y bailar en fiestas mayores a ritmo de “pasodoble”.
Se quiere pilotar desde Madrid la nave catalana y hacerlo durante mucho tiempo, quizás años. Convencidos que pasará como en el anterior 155, que la sociedad catalana no salió a la calle de manera suficientemente contundente. Sí, la sociedad catalana que salió de manera masiva los 11S no lo hizo durante el 155. Un amigo me dice que en Cataluña no se pasa suficiente hambre como para hacerlo. (Gracias a Dios).
Y ante este panorama, según mi punto de vista, sólo hay un dique de contención: el PSC. Un PSC que, hay que recordarlo, intentó evitar hasta el último minuto el choque de trenes pidiendo a Puigdemont unas elecciones. Un PSC que no votó el pasado 155 al Senado, aunque sí le justificó.
Puede que hace 10 días cuando un nuevo 155 sobrevolaba Cataluña, el PSC de Iceta interviniera para pedir a Sánchez más tiempo? Que le dijera que primero se reuniera con Torra? Que le dijera que esperara a ver qué hacen los independentistas con los presupuestos?
Y mientras tanto, ¿qué hará el gobierno Torra? Esperará a la sentencia del juicio del 1 de octubre para mover ficha? Ganará la postura más pragmática y conservadora de las cúpulas d’Esquerra y el PdeCat o la más lanzada de los fieles a Puigdemont? Estarán dispuestos a pactar con Sánchez o forzarán unas elecciones que quizás supondrán la victoria de un tripartito que garantiza un 155 extremo?

Algunos echarán de menos la moderación de Rajoy?

 

 

MERCADONA, la polèmica?

mercadona

en català

Ja fa alguns anys vaig tenir coneixement de l’existència de supermercats MERCADONA per un comentari que em va fer una amiga…”Mira que posar-li a un súper que és el mercat de les dones… En aquests temps, masclistes!!!. D’entrada, la reflexió de l’amiga em va semblar exagerada, mai no m’hi havia fixat (sí, jo també sóc víctima i còmplice de l’educació rebuda, en la qual els rols de gènere han pesat molt, massa). Més tard, recordant la vehemència de la meva amiga en contra del nom del supermercat no vaig poder evitar unir la imatge del súper a la imatge mental d’una senyora de mitjana edat arrossegant un carro de la compra d’on sortien les fulles d’enciams i pastanagues. Sí, molts anys educat en la cultura que qui comprava a casa eren les dones.
Des d’aquell llunyà dia, el MERCADONA s’ha anat creuant a la meva vida. Quan vivia a la part nord de Madrid, els anys 90, em van obrir un al costat de casa, però jo estava acostumat a anar a una botiga familiar per comprar els frescos (verdures fruita, peix i carn) i a diversos hípers d’origen francès amb aparcament gratuït per carregar al cotxe la resta de productes per la nevera i la despensa (llaunes, ampolles, conserves, llet i tal i tal). Amb aquest esquema a l’hora de comprar em deia: “Carles, d’una banda contribueixes a sostenir el petit comerç de proximitat i d’altra banda estalvies anant als hípers”. I sí, el comentari de la meva amiga sobre el masclisme nominal de MERCADONA em feia sentir millor no anant-hi a comprar.
Més endavant i per qüestions professionals vaig haver de parlar de MERCADONA com un gegant comercial i empresarial. Amb aquest supermercat valencià em passa com amb INDITEX ZARA: Quina meravella fer tants quartos venent els productes tan barats. Quina meravella i que estrany. El cap de MERCADONA, Juan Roig té una fortuna calculada de 4.800 milions d’euros, res comparat amb el seu homòleg de ZARA, però és clar un enciam o tros de carn no valen tant com peces de roba, per molt barates que siguin.
MERCADONA ja era una barreja d’aquell súper masclista que em va dir l’amiga i d’una màquina de fer diners que deien els números. Mala combinació. Durant anys i anys d’estiueig per tota la costa espanyola també vaig ser conscient que MERCADONA era com un monopoli (no sempre ser monopoli és una gràcia concedida per l’administració de torn, no sempre, però sí moltes vegades). En aquelles latituds era un súper que obria a totes hores, cada dia d’agost i a un preu raonable omplies el carro de la compra, aquell que jo també arrossego.
Tot això que escric (el fet fins ara i el que resta per acabar) no és una realitat absoluta, són comentaris, sensacions. No proves i sí indicis. Potser no la veritat i sí allò que ara es coneix potser com a “fake news“.
Per exemple, sempre s’ha dit que MERCADONA era l’últim distribuïdor a l’hora de triar la fruita i la verdura als mercats d’abastos. Per això, els seus frescos són els més barats i els més lletjos??
Si busques per Internet, també es diu que MERCADONA ha entrat en conflictes sovint amb clients com aquell cas d’una senyora sevillana amb un nadó que va perdre el tiquet d’aparcament del súper i li van voler cobrar com si hi hagués passat el dia sencer. Els responsables del comerç es van negar a visionar les càmeres per veure quant de temps s’hi va estar i la senyora i el seu nadó van haver de tornar a casa caminant i sense cotxe, tot per no poder pagar “la multa” de 33 euros que se li requeria.
En aquest intercanvi de pros i contres, també es diu que els sous que paga Roig als seus empleats són bons, fora de mercat en aquest sector. Que una caixera pot arribar a cobrar fàcilment 2.000 euros i que si demanes horaris reduïts per conciliar amb la família, els problemes no són excessius.
També es diu a les xarxes que MERCADONA etiqueta taronges argentines o tarragonines com si fossin valencianes i això en una empresa valenciana pot ser considerat com un delicte greu i si tenim en compte que el president Roig va estudiar als jesuïtes ja podríem parlar d’excomunicar-lo.
També mereix capítol a part la relació de MERCADONA amb Catalunya (on segons xifres oficials aporta l’1% del PIB català i general un 2% del total de l’ocupació). Friccions hi ha amb el món independentista, el qual ha demanat boicotejar la casa Roig. Aquí vull deixar patent que els boicots em semblen una rucada i més si per raons estranyes has de deixar de consumir productes que t’agraden. Boicot al cava? I si m’agrada brindar amb ell?
Doncs la relació d’odi de part de l’independentisme amb MERCADONA es deu a la notícia difosa per les xarxes en la qual es diu que els supermercats valencians van cedir aparcament gratuït als vehicles policials durant els aldarulls de l’1-O (ben allunyat de la multa que li van voler cobrar a la senyora sevillana amb nadó que va perdre el tiquet). No tinc proves fiables que això fos així, però tampoc he vist als responsables de MERCADONA desmentir-ho.
Més fiable em sembla la fotografia que encapçala l’article en la qual MERCADONA va fer una promoció de cava català a 1,55 euros. Una referència a l’article de la Constitució pel qual es van intervenir les institucions catalanes des de Madrid després de la Declaració d’Independència. Alguns parlen de provocació i mala llet, a mi em preocupa més que quin cony de cava pot ser tan dolent com per posar-lo a menys de dos euros i qui cony és capaç de comprar-lo i beure-se’l. I aquí entra en joc de nou la qualitat dels productes de MERCADONA.
Són qüestions que em preocupen poc, que segurament són exagerades, inventades i inflades. Però, sincerament que Juan Roig no destini ni un sol euro de la seva fortuna a evitar la mala premsa, tal com fan els seus competidors és raó suficient perquè jo segueixi ajudant al petit comerç, estalviant als hipermercats o anant a altres súpers menys polèmics.

 

en castellà

Ya hace algunos años tuve conocimiento de la existencia de los supermercados MERCADONA por un comentario que me hizo una amiga…”Mira que ponerle a un súper que es el mercado de las mujeres (dones)… En estos tiempos, machistas!!!”. De entrada, la reflexión de la amiga me pareció exagerada, nunca me había fijado (sí, yo también soy víctima y cómplice de la educación recibida, en la cual los roles de género han pesado mucho, demasiado). Más tarde, recordando la vehemencia de mi amiga en contra del nombre del supermercado no pude evitar unir la imagen del súper a la imagen mental de una señora de mediana edad arrastrando un carro de la compra de donde salían las hojas de lechugas y zanahorias. Sí, muchos años educado en la cultura que quién compraba en casa eran las mujeres.
Desde aquel lejano día, el MERCADONA se ha ido cruzando a mi vida. Cuando vivía a la parte norte de Madrid, en los 90, me abrieron uno junto a casa, pero yo estaba acostumbrado a ir a una tienda familiar para comprar los frescos (verduras fruta, pescado y carne) y a varios hípers de origen francés con aparcamiento gratuito para cargar en el coche el resto de productos para la nevera y la despensa (latas, botellas, conservas, leche y tal y tal). Con este esquema a la hora de comprar me decía: “Carles, por un lado contribuyes a sostener el pequeño comercio de proximidad y por otro lado ahorras yendo a los hípers”. Y sí, el comentario de mi amiga sobre el machismo nominal de MERCADONA me hacía sentir mejor no yendo a comprar.
Más adelante y por cuestiones profesionales tuve que hablar de MERCADONA como un gigante comercial y empresarial. Con este supermercado valenciano me pasa como con INDITEX ZARA: Qué maravilla hacer tanto dinero vendiendo los productos tan baratos. Qué maravilla y que extraño. El presidente de MERCADONA, Juan Roig tiene una fortuna calculada de 4.800 millones de euros, nada comparado con su homólogo de ZARA, pero está claro una lechuga o un trozo de carne no valen tanto como prendas de ropa, por muy baratas que sean.
MERCADONA ya era una mezcla de aquel súper machista que me dijo la amiga y de una máquina de hacer dinero que decían los números. Mala combinación. Durante años y años de veraneo por toda la costa española también fui consciente que MERCADONA era como un monopolio (no siempre ser monopolio es una gracia concedida por la administración de turno, no siempre, pero sí muchas veces). En aquellas latitudes era un súper que abría a todas horas, cada día de agosto y a un precio razonable llenabas el carro de la compra, aquel que yo también arrastro.
Todo esto que escribo (lo hecho hasta ahora y lo que resta para acabar) no es una realidad absoluta, son comentarios, sensaciones. No pruebas y sí indicios. Quizás no la verdad y sí aquello que ahora se conoce quizás como “fake news”.
Por ejemplo, siempre se ha dicho que MERCADONA era el último distribuidor a la hora de elegir la fruta y la verdura en los mercados de abastos. Por eso, sus frescos son los más baratos y los más feos??
Si buscas por Internet, también sedice que MERCADONA ha entrado en conflicto a menudo con clientes como aquel caso de una señora sevillana con un bebé que perdió el ticket de aparcamiento del súper y le quisieron cobrar como si hubiera pasado el día entero. Los responsables del comercio se negaron a visionar las cámaras para ver cuánto  tiempo  estuvo y la señora y su bebé tuvieron que volver a casa andando y sin coche, todo por no poder pagar “la multa” de 33 euros que se le requería.
En este intercambio de pros y contras, también se dice que los sueldos que paga Roig a sus empleados son buenos, fuera de mercado en este sector. Que una cajera puede llegar a cobrar fácilmente 2.000 euros y que si pides horarios reducidos para conciliar con la familia, los problemas no son excesivos.
Las  redes  también braman que MERCADONA etiqueta naranjas argentinas o tarraconenses cómo si fueran valencianas y esto en una empresa valenciana puede ser considerado como un delito grave y si tenemos en cuenta que el presidente Roig estudió en los jesuitas ya podríamos hablar de excomulgarlo.
También merece capítulo aparte la relación de MERCADONA con Cataluña (dónde según cifras oficiales aporta el 1% del PIB catalán y genera un 2% del total de empleo). Fricciones hay con el mundo independentista, el cual ha pedido boicotear la casa Roig. Aquí quiero dejar patente que los boicots me parecen una burrada y más si por razones extrañas tienes que dejar de consumir productos que te gustan. Boicot al cava? Y si me gusta brindar con él?
Pues la relación de odio de parte del independentismo con MERCADONA se debe  a la noticia difundida por las redes en la cual se comenta que los supermercados valencianos cedieron aparcamiento gratuito a los vehículos policiales durante los disturbios del 1-O (muy alejado de la multa que le quisieron cobrar a la señora sevillana con bebé que perdió el ticket). No tengo pruebas fiables que esto fuera así, pero tampoco he visto a los responsables de MERCADONA desmentirlo.
Más fiable me parece la fotografía que encabeza el artículo en la cual MERCADONA hizo una promoción de cava catalán a 1,55 euros. Una referencia al artículo de la Constitución por el cual se intervinieron las instituciones catalanas desde Madrid después de la Declaración de Independencia. Algunos hablan de provocación y mala leche, a mí me preocupa más que qué coño de cava puede ser tan malo cómo para ponerlo a menos de dos euros y quien coño es capaz de comprarlo y bebérselo. Y aquí entra en juego de nuevo la calidad de los productos de MERCADONA.
Son cuestiones que me preocupan poco, que seguramente son exageradas, inventadas e hinchadas. Pero, sinceramente que Juan Roig no destine ni un solo euro de su fortuna a evitar la mala prensa, tal como hacen sus competidores es razón suficiente para que yo siga ayudando al pequeño comercio, ahorrando en los hipermercados franceses con aparcamiento gratuito y yendo a otros súpers menos polémicos.