En català
Les compreses i els tampons són uns productes de primera necessitat pel gènere femení, són uns productes higiènics, són uns productes que es necessiten cada mes i fins ara eren productes que estaven subjectes a l’IVA del 10%. (Quants cops he escrit “productes”??).
Per tant, d’aquí es poden treure dues conclusions ràpides: és injust que les compreses i tampons siguin considerats fiscalment com gairebé un luxe i d’altra banda, Hisenda tenia una font d’ingressos segura i profitosa.
El govern de Sánchez ha decidit ara (mira que hi han hagut oportunitats de fer-ho abans) rebaixar l’impost per aquests estris a un 4% (no vull tornar a repetir “productes”). Per tant, tornem a arribar a dues conclusions més: les butxaques que els compren ho agrairan i Hisenda veurà minvats els ingressos relacionats.
A veure ara amb què es gasten els diners que s’estalvien les compradores de compreses (no és cap retret, sí una curiositat) i a veure de quina manera Hisenda recupera els diners que deixa de recaptar (possiblement ho farà amb una fórmula que també perjudicarà per una altra banda a les compradores de compreses).,
Arribats a aquest punt, a les xarxes socials hi ha un debat tens sobre si aquesta rebaixa impositiva per a les dones es tradueix en termes d’igualtat amb una similar per als homes quan han de comprar preservatius o maquinetes d’afaitar.
Jo no compararia mai la necessitat de comprar compreses i tampons amb la de comprar condons o estris d’afaitar. I de la mateixa manera, tampoc accepto el raonament d’algunes dones que diuen que posar-se una compresa és obligatori i que els homes tenen l’alternativa de deixar-se barba o abstenir-se sexualment o arriscar-se a contraure uns picors a l’entrecuix.
Aquest debat és estèril, incòmode i no condueix a cap lloc amb vistes al mar. Per tant aquí el voldria deixar.
Per què si no hauria d’escriure i preguntar-me perquè no es baixen els impostos al negoci de la mort? (hi ha alternativa a morir-se com sí alguns i algunes diuen que hi ha alternativa al condó o a la maquineta d’afaitar?). O per què no és més barat el pa? O la llet? O els llibres? O anar al cinema? O la Seguretat Social? I la llum?
Vés a saber. Potser tot continua sent un antropològic i etern debat entre gèneres.
En castellà
Por lo tanto, de aquí se pueden sacar dos conclusiones rápidas: es injusto que las compresas y tampones sean considerados fiscalmente como casi un lujo y por otro lado, Hacienda tenía una fuente de ingresos segura y provechosa.
El gobierno de Sánchez ha decidido ahora (mira que han habido oportunidades de hacerlo antes) rebajar el impuesto para estos enseres a un 4% (no quiero volver a repetir “productos”). Por lo tanto, volvemos a llegar a dos conclusiones más: los bolsillos que los compran lo agradecerán y Hacienda verá menguados los ingresos relacionados.
A ver ahora con que se gastan el dinero que se ahorran las compradoras de compresas (no es ningún reproche, sí una curiosidad) y a ver de qué manera Hacienda recupera el dinero que deja de recaudar (posiblemente lo hará con una fórmula que también perjudicará por otro lado a las compradoras de compresas).,
Llegados a este punto, en las redes sociales hay un debate tenso sobre si esta rebaja impositiva para las mujeres se traduce en términos de igualdad con una similar para los hombres cuando tienen que comprar preservativos o maquinillas de afeitar.
Yo no compararía nunca la necesidad de comprar compresas y tampones con la de comprar condones o enseres de afeitar. Y del mismo modo, tampoco acepto el razonamiento de algunas mujeres que dicen que ponerse una compresa es obligatorio y que los hombres tienen la alternativa de dejarse barba o abstenerse sexualmente o arriesgarse a contraer unos picores en sus partes más o menos nobles.
Este debate es estéril, incómodo y no conduce a ningún lugar con vistas al mar. Por lo tanto aquí lo querría dejar.
Por qué si no tendría que escribir y preguntarme porque no se bajan los impuestos al negocio de la muerte? (hay alternativa a morirse cómo sí algunos y algunas dicen que hay alternativa al condón ?). O por qué no es más barato el pan? O la leche? O los libros? O ir al cine? O la Seguridad Social? Y la luz?
Vete a saber. Quizás asistimos a un capítulo más del eterno debate entre géneros.
ambindependència 