en català
Qui em conegui mínimament sap la meva passió pels contes, una passió que em va inculcar mon pare sobre tot quan de petits a mon germà i a mi ens explicava un conte inventat per ell mateix totes les nits del món. Totes fins que per qüestions d’edat, nosaltres ja li vam dir que no calia. Ja podia haver treballat doble jornada i no haver sopat que el pare s’asseia als peus del llit per explicar-nos les desventures del Pep, el Mac, el Jim, el Tom i el John. No només ens va despertar les ganes pels contes, també per la història i la geografia. Ara potser ja no, però de petits els seus fills ens sabíem totes les capitals del món i les banderes del països, perquè el pare es dedicava a dibuixar mapes polítics en grans làmines que ens penjava a les parets de les habitacions i pintar en elles totes les banderes i capitals i després com un joc ens les apreníem i ens les preguntàvem.
Perdoneu que em perdo.
Els contes. M’han obsessionat des d’aquells temps i un dels què més em va marcar va ser el d’aquell rei que per una juguesca d’un sastre juganer i espavilat anava despullat pel seu regne pensant que portava un vestit que només podien veure les persones intel·ligents. Els seus cortesans i súbdits no li deien que anava ensenyant les vergonyes perquè no se’ls considerés uns rucs cecs i sobre tot per por a perdre el cap. Només un nen i la seva innocència li van acabar dient al rei que anava despullat.
Aquest conte és ara tan actual i vigent…Tant!
Què passaria en aquestes latituds i temps si els assessors del rei Felip li haguessin dit que no s’han de fer discursos només basats en atacs contra una part dels seus súbdits, dos dies després que fossin apallissats en molts casos per les forces d’ordre públic? Encara que només fos per la idea egoista de no posar-se’ls en contra. Potser ara no hi hauria la idea que molts catalans no sentin com a seu a aquest monarca?
Que hagués passat si els col·laboradors de Rajoy li haguessin dit que la Gürtel era un cas que podria comportar més perills que uns quants titulars de diari? Continuaria el gallec sent president espanyol i del PP?
Què hagués passat si Puigdemont hagués rebut el consell de prudència quan va fer la declaració unilateral d’independència? Estarien ell i part del seu govern a l’estranger i l’altra part a la presó?
I Pablo Casado i Cristina Cifuentes i Carmen Montón? S’haguessin apuntat a màsters si algun bon amic els hagués recomanat que fer coses poc clares quan eren personatges més o menys anònims podria tenir conseqüències en el seu futur quan fossin més o menys populars? I espereu que això de fer màsters estranys encara pot desvelar més víctimes entre la classe política.
Segur que ben assessorats els mandataris haurien actuat d’una altra manera, o s’haguessin cobert les espatlles o ves a saber…potser haguessin fet el mateix, la vanitat humana no té límits.
Però em torno a despistar. Jo en aquest conte d’avui m’he assegut al peu del llit per explicar-vos que hi havia una vegada un president nord-americà de cara taronja i de perruca groga que feia molta por als nens i a les nenes i fins i tot a les dones guapes i a tots aquells que li plantaven cara, fossin polítics, periodistes escriptors, artistes o ma d’obra. Feia tot el què volia i com volia perquè sabia que era tot poderós. Tenia un exèrcit d’incondicionals i uns incondicionals que li feien d’exèrcit. I qui no li feia cas…era llençat als inferns.
Però un dia alguns dels seus assessors es van adonar que entre tots havien creat un monstre. Ja ho era abans, però ara fent de president podia posar en pràctica tot el què volgués banyat en la pàtina de la legalitat. Tenien massa por com per dir-li el què era, però sabent que la seva feina era velar pel país van començar a actuar perquè les ordres del seu cap no es fessin tal qual ell les exigia. Aquesta suposada traïció va arribar a les oïdes del líder, en forma de titulars de diari. I ell amb tota la raó va dir que trobaria al talp que havia pervertit el mandat del poble que havia elegit democràticament a aquell suposat monstre que era ell.
De vegades aquells que assessoren als seus caps fan bé en advertir-lo de les conseqüències de les seves actuacions i de vegades fer aquest acte sincer i noble comporta que perdin la vida que tenen en el patíbul mentre el poble, amb ganes de circ i sang, aplaudeix l’execució.
Conte contat conte acabat.
ambindependència 