Domènech marxa

20160302-635925177862000850_20160302121940-kS8B-U401661281669bH-992x558@LaVanguardia-Web

en català

Té pinta de professor despistat i de bona gent i fins on el conec també ho és.  Avui mateix estava al Congrés fent un cafè amb una de les assessores d’En Comú Podem i tots dos hem arribat a la conclusió que la marxa  del professor d’Història del Congrés fins el Parlament havia perjudicat molt i en tots els aspectes als Comuns que són al Congrés (dotze, la força catalana més votada al Palau de la Carrera de San Jerónimo). Els ha perjudicat perquè era qui despatxava directament amb Pablo Iglesias (petons a la boca a banda). Era el que aglutinava els diferents grups que conformen En Comú Podem. I és clar, amb tot el respecte als seus companys, era la persona ideal per la premsa: pròxim, bona gent, comunica bé i mai no s’amagava, tot i que de vegades algú el volia protegir massa dels micròfons i les càmeres.

L’assessora dels Comuns acabava el cafè dient: “almenys el tenim a Barcelona”.

Hores després i mentre el president Torra explicava el seu full de ruta de cara el futur immediat del procés, el professor decidia marxar de la política.

Xavier Domènech fot el camp. Diu que després d’uns anys en política vol tornar a casa i recuperar el temps furtat a la família. Sé que pensa això des de fa temps. Però l’Albano Dante Fachín ha dit a TV3: “Domènech marxa perquè és difícil ser coherent en l’espai que representen els Comuns”.

I he pensat…també pot ser.

Els independentistes sempre deien que Domènech feia el món dels Comuns més pròxim al seus plantejaments. De fet, molts deien que amb ell sumar als Comuns a la causa seria menys difícil. I potser els de l’Ada Colau també ho pensaven (bastir ponts amb els sobiranistes podria ser bo) quan li van encarregar fer un partit nou que aglutinés en la mateixa escala un munt de veïns, molts enfrontats, oposats o indiferents entre ells. I a més, el van fer número 1 al Parlament després de guanyar dues eleccions seguides a Madrid (en un moment d’efervescència independentista, gran mèrit).Però dins de l’escala, hi havia molta enveja, por i molt unionista que no es cansava de posar-li travetes (m’estalvio noms).

Però ara amb l’adéu de Domènech, alguns perden les esperances de reconciliar els veins independentistes amb els de l’esquerra pel dret a decidir.. Crec que és així, tant com que aquesta nit alguns celebren la marxa de Domènech perquè precisament avui s’ensorra el pont. I quan ens aboquem a una nova tardor plena d’incerteses, incògnites, judicis, amenaces de 155, celebracions de Diades i aniversaris d’urnes, Domènech marxa.

Alguns l’estimaven, altres diuen que l’estimaven (quan no han estimat mai a ningú més que a ells mateixos), altres el podien témer per la seva capacitat d’aglutinar veïns, però tots el respectaven d’una manera o altra.

Ell, per la seva manera de ser, defugia aquest protagonisme, sense queixar-se. Com tampoc mai no va queixar-se ni corregir als seus amics i rivals de Madrid quan no encertaven a posar l’accent correcte al seu cognom  (tampoc van entendre mai que Domènech acabava fonèticament en K i no en TX).

Un paio potser incomprès, un historiador que mai no va voler ser personatge de llibre i que en tot cas,  marxa com va arribar: en silenci i sí, avui és un mal dia pels que creiem que el diàleg es fonamental per resoldre el conflicte català. Però, el Domènech ja no dialogarà més en política, gira cua perquè com diu el Dante Fachín, aquest no és el seu espai. Canvïa l’escó per l’aula. Sort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s