Ha arribat el dia que molts volien i que molts no volien. El dia que molts desitjaven i que molts altres evitaven. El dia que molts han esperat tota la vida i que d’altres han temut sempre o des de fa poc. El dia de les urnes, de la gent, de la Policia, de les prohibicions, dels jutges, dels fiscals, dels polítics dels tots el bàndols, dels equidistants de les banderes, de les confiscacions, de les impremtes, de les vetlles nocturnes per no dormir, dels helicòpters amb focus sobrevolant la nit de Barcelona, de les alegries i els temors, dels periodistes que han mentit i dels que han intentat desvelar la veritat. El dia de la dignitat o de la vergonya, depenent de les diferents òptiques.
Jo arribat a aquest punt, només vull dir dues coses més, avui, el dia que publico la meva entrada número 200 al meu bloc. Avui ha de ser el dia de la gent, que s’expressi com vulgui. Votant sí o no, no votant, quedant-se a casa o als centres electorals. Però sempre amb respecte, calma i sentit democràtic. I també ha arribat el dia que ningú oblidarà, que potser ho canviarà tot i que ha de servir per donar solucions al malestar que ha viscut els últims anys a Catalunya. Llibertat de fer el què vulguem. Tots i totes!!!
ambindependència 