Il·legalitats?

1505980105943.jpg

En català

Durant els anys 90 vaig haver d’anar per feina sovint a Euzkadi. Jo treballava a Catalunya Ràdio fent de periodista especialitzat en temes d’Interior i Defensa (policies, lladres i militars, per resumir) i aleshores això era sinònim d’ocupar-se dels molts atemptats que feia ETA. Aquella època era molt dura, no tant com els anys 70 i 80 quan els assassinats eren diaris, però si que els cops eren encara terribles. ETA ja no matava massa fora del País Basc, s’havia replegat a territori propi, jugava a casa per entendre’ns.

Em vull explicar quan dic això de “jugar a casa”. Els seus escassos pistolers en aquells anys anaven al poble de costat on vivien, feien el seu encàrrec i fugien de l’escena del crim sense massa problemes. Era una època en la qual aquests pobles toleraven per acció o omissió els atemptats contra policies, guàrdies civils, militars, empresaris o ciutadans. Alguns pensaven que si s’atemptava contra ells és perquè s’ho tenien merescut. D’altres callaven per por. I la majoria, no volia problemes i no obrien la boca perquè no fos cas que hi haguessin revenges,

Recordo un atemptat a Zarautz. I els periodistes, la majoria vinguts des de Madrid, estàvem acollonits perquè mentre els familiars de la víctima d’ETA i les autoritats eren dins l’església en el funeral, un grup nombrós de veïns cridaven contra Espanya i justificaven l’atemptat, a plena llum del dia, davant l’Ertzaintza i sense la presència ni de militars, ni policies, ni guàrdies civils.

Sempre m’ha estranyat aquesta situació de justificación de l’horror, que nomes es va trencar anys després amb l’assassinat de Miguel Ángel Blanco i la posterior reacció, ja coneguda com l’esperit d’Ermua.

Però aquesta estranyesa, difuminada pel temps transcorregut i pel final d’ETA,  m’ha retornat aquests dies.

I ara em pregunto com des de Madrid s’envien aquests dies tants efectius policials a Catalunya, encara avui parapetats dins d’un barco ancorat al port de Barcelona. Potser perquè és il·legal posar urnes? il·legal fer un referèndum anticonstitucional? il·legals les manifestacions multitudinàries que criden llibertat i democràcia? il·legal fer coses que no molen a la resta de l’Estat? Però tot això és més il·legal, perillós i susceptible de perseguir que el què passava a Euzkadi fa només unes anys?

 

En castellà

Durante los años 90 tuve que ir a menudo a Euzkadi. Yo trabajaba en Catalunya Ràdio haciendo de periodista especializado en temas de Interior y Defensa (policías, ladrones y militares, para resumir) y entonces ésto era sinónimo de ocuparse de los muchos atentados que cometía ETA. Aquella época era muy dura, no tanto como los años 70 y 80 cuando los asesinatos eran diarios, pero si que los golpes eran todavía terribles. ETA ya no mataba demasiado fuera del País Vasco, se había replegado en territorio propio, jugaba en casa para entendernos.
Quiero explicar cuando digo eso de “jugar en casa”. Sus escasos pistoleros en aquellos años iban al pueblo de al lado donde vivían, hacían su encargo y huían de la escena del crimen sin demasiados problemas. Era una época en la que estos pueblos toleraban por acción u omisión los atentados contra policías, guardias civiles, militares, empresarios o ciudadanos. Algunos pensaban que si se atentaba contra ellos es porque se lo tenían merecido. Otros callaban por miedo. Y la mayoría, no quería problemas y no abrían la boca para que no sea que hubiera venganzas,
Recuerdo un atentado en Zarautz. Y los periodistas, la mayoría venidos desde Madrid, estábamos acojonados porque mientras los familiares de la víctima de ETA y las autoridades estaban dentro de la iglesia en el funeral, un grupo numeroso de vecinos gritaban contra España y justificaban el atentado, a plena luz del día, ante la Ertzaintza y sin la presencia ni de militares, ni policías, ni guardias civiles.
Siempre me ha extrañado esta situación de justificación del horror, que sólo se rompió años después con el asesinato de Miguel Ángel Blanco y la posterior reacción, ya conocida como el espíritu de Ermua.
Pero esta extrañeza, difuminada por el tiempo transcurrido y por el final de ETA me ha vuelto estos días.
Y ahora me pregunto como desde Madrid ahora envían tantos efectivos policiales a Catalunya, aún hoy parapetados dentro de un barco anclado en el puerto de Barcelona. Quizás porque es ilegal poner urnas? ilegal hacer un referéndum inconstitucional? ilegales las manifestaciones multitudinarias que gritan libertad y democracia? ilegal hacer cosas que no molan al resto del Estado? Pero todo esto es más ilegal, peligroso y susceptible de perseguir que lo que pasaba en Euzkadi hace sólo unas años?

 

Fins que arribi l’1 d’octubre

catalunya-espanya1

En català

Estem a pocs dies de l’1 d’octubre, un dia assenyalat al calendari per la Generalitat per anar a votar de quina manera s’organitza Catalunya envers Espanya d’aquí al futur. Des de fa uns dies, el govern espanyol ha posat en marxa tota la seva maquinària per evitar-ho, diu que la cosa és il·legal i qui ho organitzi i hi participi: un presumpte delinqüent o un radical. Aquesta maquinària de l’Estat no s’aturarà i els jutges, els fiscals, els periodistes, els policies i qui faci falta treballaran les hores que faci falta per aconseguir la fita, espero de tot cor que tants focus posats sobre l’1 d’octubre a Catalunya no deixin zones fosques en altres llocs i passi alguna desgracia que es podria haver evitat amb aquests jutges, fiscals, periodistes i policies ben repartits.

El xoc de trens ja és aquí. I les mans de Madrid (per entendre’ns eh) ja han tocat territori fins ara sagrat: conselleries, empreses, impremtes i el què és més greu han enviat a comissaria càrrecs electes i funcionaris de la Generalitat.

Estic convençut que ningú sap com acabarà això, ningú. I també tinc la seguretat que les principals preguntes que tots ens fem no tenen resposta. Per això permeteu-me fer un seguit d’interrogants. I si em llegiu i voleu perdre una mica de temps en contestar-vos-les…perfecte.

Per què ahir la Guàrdia Civil no va detenir Puigdemont i Junqueras i sí en canvi als seus col·laboradors?

Potser això respon a la proporcionalitat i moderació anunciades per Rajoy a l’hora d’actuar contra els responsables del referèndum?

Rajoy i els seus assessors saben que si van a pels caps de la Generalitat ja seria molt difícil de mantenir la calma als carrers i de retruc es quedarien sense cap possible interlocutor el 2 d’octubre?

Fins quan Rajoy mantindrà aquesta línia vermella de no enviar a la Guàrdia Civil contra el president de la Generalitat i el seu vicepresident i/o els seus consellers?

Un cop l’Estat ja ha confiscat paperetes, censos i documentació vital pel referèndum, quant tardarà a trobar les urnes, el símbol més evident del referèndum?

A nivell polític

El Comuns encara mantenen la idea que és possible negociar amb Madrid per fer una nova Espanya on encaixi del tot bé Catalunya?

Fins quan els independentistes podran mantenir en tensió les seves bases?

Què passaria amb Esquerra, el PdeCat i la CUP si el diumenge 1-O no es vota?

Després de l’1-O, el PP i Ciutadans tenen alguna resposta engrescadora pels catalans independentistes, més enllà de les mesures coercitives?

En aquesta escalada pels dos bàndols hi podrien cabre mesures extremes, com ara una Declaració Unilateral d’Independència o l’ús de la força per evitar-la?

Quina factura li passarà a Rajoy i al PP aquest conflicte?

El PSOE encara juga o espera al partit de tornada per remuntar l’eliminatòria? Pagarà electoralment pels seus silencis i per votar cap un cantó o l’altre depenent del què li convingui?

Fins quin punt sortiran beneficiats o perjudicats políticament Podem i els seus satèl·lits per ser els màxims i únic aliats dels independentistes.

A nivell econòmic

Que Hisenda sigui el patró que pagar despeses i nòmines catalanes suposarà algun risc a l’hora de cobrar quan toca?

Qualsevol defecte en fons, forma i temps a l’hora de cobrar seria usat pels uns i pels altres contra el rival?

Com reaccionarien els milers de funcionaris, treballadors públics, proveïdors i creditors de  la Generalitat si quan toca no reben els diners?

Que Montoro piloti la nau garanteix que els comptes catalans compliran amb el dèficit? Què estaria disposat a fer o a retallar per demostrar que ho fa millor que Junqueras?

A nivell social

De quina manera influirà aquest xoc a tots nivells en els catalans?

Quant de temps tardaran en cicatritzar les possibles ferides entre els d’un cantó i l’altre? Cicatritzaran? O encara no n’hi ha?

Sense resposta clara.

 

En castellà

Estamos a pocos días del 1 de octubre, un día señalado en el  calendario por la Generalitat para ir a votar de qué manera se organiza Cataluña hacia España de aquí al futuro. Desde hace unos días, el gobierno español ha puesto en marcha toda su maquinaria para evitarlo, dice que la cosa es ilegal y quien lo organice y participe un presunto delincuente o un radical. Esta maquinaria del Estado no se parará y los jueces, los fiscales, los periodistas, los policías y quién haga falta trabajarán las horas que haga falta para conseguir el hito. Espero de todo corazón que tantos focos puestos sobre el 1 de octubre en Cataluña no dejen zonas oscuras en otros lugares y pase alguna desgracia que se podría haber evitado con estos jueces, fiscales, periodistas y policías mejor repartidos.
El choque de trenes ya llegó. Y las manos de Madrid (para entendernos eh) ya han tocado territorio hasta ahora sagrado: consejerías, empresas, imprentas y lo qué es más grave para enviar a comisaría a cargos electos y funcionarios de la Generalitat.
Estoy convencido que nadie sabe como acabará esto, nadie. Y también tengo la seguridad que las principales preguntas que todos nos hacemos no tienen respuesta clara. Por eso permitidme hacer una serie de interrogantes. Y si me leéis y queréis perder un poco de tiempo al contestároslas…perfecto.
Por qué ayer la Guardia Civil no detuvo Puigdemont y Junqueras y sí en cambio a sus colaboradores?
Quizás esto responde a la proporcionalidad y moderación anunciadas por Rajoy a la hora de actuar contra los responsables del referéndum?
Rajoy y sus asesores saben que si van a por los jefes de la Generalitat ya sería muy difícil de mantener la calma en las calles y de rebote se quedarían sin ningún posible interlocutor el 2 de octubre?
Hasta cuando Rajoy mantendrá esta línea roja de no enviar a la Guardia Civil contra el presidente de la Generalitat y su vicepresidente y/o sus consejeros?
Una vez  el Estado ya ha confiscado papeletas, censos y documentación vital para el referéndum, cuánto tardará en encontrar las urnas, el símbolo más evidente del referéndum?
A nivel político
Los Comunes todavía mantienen la idea que es posible negociar con Madrid para hacer una nueva España donde encaje del todo Cataluña?
Hasta cuando los independentistas podrán mantener en tensión a sus bases?
Qué pasará con Esquerra, el PdeCat y la CUP si el domingo 1-O no se vota?
Después del 1-O, el PP y Ciudadanos tienen alguna respuesta alentadora para los catalanes independentistas, más allá de las medidas coercitivas?
En esta escalada por los dos bandos podrían caber medidas extremas, como por ejemplo una Declaración Unilateral de Independencia o el uso de la fuerza para evitarla?
Qué factura le pasará a Rajoy y al PP este conflicto?
El PSOE todavía juega o espera al partido de vuelta para remontar la eliminatoria? Pagará electoralmente por sus silencios y por votar una cosa y la contraria dependiendo de lo qué convenga?
Hasta qué punto saldrán beneficiados o perjudicados políticamente Podemos y sus satélites por ser los máximos y único aliados de los independentistas?
A nivel económico
Que Hacienda sea el patrón que pagar gastos y nóminas catalanas supondrá algún riesgo a la hora de cobrar cuando toca?
Cualquier defecto en fondo, forma y tiempo a la hora de cobrar sería usado por los unos y por los otros contra el rival?
Cómo reaccionarían los miles de funcionarios, trabajadores públicos, proveedores y acreedores de la Generalitat si cuando toca no reciben el dinero?
Que Montoro pilote la nave garantiza que las cuentas catalanas cumplirán con el déficit? Qué estaría dispuesto a hacer o a recortar para demostrar que lo hace mejor que Junqueras?
A nivel social
De qué manera influirá este choque a todos los niveles en los catalanes?
Cuánto tiempo tardarán al cicatrizar las posibles heridas entre los de un lado y el otro? Cicatrizarán? O todavía no las hay?
Sin respuesta clara.

Preguntes sobre el referèndum i el xoc de trens

urna

 

En català

Xoc de trens, de legitimitats, de drets, d’interessos i de sentiments. Ja hem arribat a aquest punt que molts pronosticaven des de feia mesos, anys. El Parlament de Catalunya vol aprovar  aquesta setmana la llei del referèndum i les iniciatives de desconnexió. I el govern de la Generalitat amb Carles Puigdemont al capdavant i segurament amb les firmes de tots els seus conselleres convocarà potser en unes desenes d’hores la cita a les urnes per l’1 d’octubre, unes urnes que el Tribunal Constitucional va declarar un dia il·legals i des d’aleshores han hagut de ser amagades.

Madrid, el govern espanyol, els tribunals, la fiscalia, estan de guàrdia per actuar immediatament a cada moviment del Parlament i del govern català. Es declaren com els garants de la Constitució, l’Estatut i l’Estat de dret, sota el crit que una part (Catalunya) d’un tot (Espanya) no pot decidir per tots. L’actual legislació i marc de convivència espanyol estan clars : la unitat d’Espanya és indivisible i els que la posin en perill són sediciosos que podrien ser apartats o inhabilitats dels seus càrrecs. Ho diu la llei. I des d’aleshores Rajoy ha estat impecable: cada iniciativa de les forces independentistes les ha enviat al Constitucional i el tribunal garant de la Carta Magna ha aplicat la llei: inhabilitats Mas, Ortega, Rigau, Homs….

El govern de la Generalitat ha estat igual d’impecable en el compliment del què han dit els jutges i els inhabilitats han fet un pas enrere. De la mateixa manera, les lleis recorregudes per Madrid han estat aparcades per Barcelona.

Però aquesta dinàmica coherent d’acció-reacció sembla que s’acaba. I si la majoria del Parlament diu que endavant amb l’1 d’octubre, el Madrid de guàrdia actuarà i ho rebatrà de nou i sembla que aquest cop Barcelona dirà que no complirà les decisions de la capital.

En les pròximes hores, la llei que actualment ens regeix contempla la possibilitat de rellevar Puigdemont, Forcadell, la Mesa del Parlament i els consellers que firmin el decret pel referèndum.  I la possible resposta independentista a aquesta possible decisió és el que denominem xoc de trens, de legitimitats, de drets, d’interessos i sentiments. Perquè de la mateixa manera que Rajoy i els seus aliats en aquesta qüestió (PSOE, Ciutadans i crec que la majoria dels espanyols) esgrimeixen que la llei està de la seva part, els sobiranistes també reclamen la legitimitat de les urnes, el dret a que els catalans es pronunciïn sobre si volen marxar a una república o romandre a l’actual monarquia. En definitiva que la veu de la gent pesa més que les lleis o un grup de jutges que fan sentències a molts quilòmetres de distància.

Aquí em sorgeixen algunes preguntes. El President de la Generalitat o la Presidenta del Parlament abandonarien els seus llocs si el Constitucional els ho demana?  Hi haurien nous substituts al capdavant d’aquestes institucions? I aquests relleus actuarien de la mateixa manera que els originals? El Constitucional fins on pot inhabilitar i a quants i quantes? Què farien les associacions independentistes amb molts alcaldes en primera fila? I la societat? Tornaria a sortir fins i tot abans de l’11 de setembre? I com reaccionarà l’anomenada majoria silenciosa que molts asseguren que són contraris al referèndum? Les forces constitucionalistes (PSC, PP i Ciutadans) tenen alguna carta amagada? La tensió arribarà a tal punt que Puigdemont haurà de convocar unes eleccions autonòmiques com a mal menor? Somni o malson tot plegat? Hores d’ara, sincerament, no tinc resposta.

 

En castellà

   Choque de trenes, de legitimidades, de derechos, de intereses y de sentimientos. Ya hemos llegado a este punto que muchos pronosticaban desde hacía meses, años. El Parlament de Cataluña quiere aprobar esta semana la ley del referéndum y las iniciativas de desconexión. Y el gobierno de la Generalitat con Carles Puigdemont al frente y seguramente con las firmas de todos sus consejeros convocará quizás en unas decenas de horas la cita a las urnas para el 1 de octubre, unas urnas que el Tribunal Constitucional declaró un día ilegales y desde entonces han tenido que ser escondidas.

Madrid, el gobierno español, los tribunales, la fiscalía, están de guardia para actuar inmediatamente a cada movimiento del Parlament y del govern. Se declaran como los garantes de la Constitución, el Estatuto y el Estado de derecho, bajo el grito que una parte (Cataluña) de un todo (España) no puede decidir por todos. La actual legislación y marco de convivencia español están claros : la unidad de España es indivisible y los que la pongan en peligro son sediciosos que podrían ser apartados o inhabilidades de sus cargos. Lo dice la ley. Y desde entonces Rajoy ha sido impecable: cada iniciativa de las fuerzas independentistas las ha enviado al Constitucional y el tribunal garante de la Carta Magna ha aplicado la ley: inhabilitados Mas, Ortega, Rigau, Homs….

El gobierno de la Generalitat ha sido igual de impecable en el cumplimiento de lo qué han dicho los jueces y los inhabilitados han dado un paso atrás. Del mismo modo, las leyes recurridas por Madrid han sido aparcadas por Barcelona.

Pero esta dinámica coherente de acción-reacción parece que se acaba. Y si la mayoría del Parlament dice que adelante con el 1 de octubre, el Madrid de guardia actuará y lo rebatirá de nuevo y parece que esta vez Barcelona dirá que no cumplirá las decisiones de la capital.

La ley que actualmente nos rige contempla la posibilidad de relevar a Puigdemont, Forcadell, la Mesa del Parlament y a los consejeros que firmen el decreto por el referéndum. Y la posible respuesta independentista a esta posible decisión es lo que denominamos choque de trenes, de legitimidades, de derechos, de intereses y sentimientos. Porque del mismo modo que Rajoy y sus aliados en esta cuestión (PSOE, Ciudadanos y creo que la mayoría de los españoles) esgrimen que la ley está de su parte, los soberanistas también reclaman la legitimidad de las urnas, el derecho a que los catalanes se pronuncien sobre sí quieren marcharse a una república o permanecer en la actual monarquía. En definitiva que la voz de la gente pesa más que las leyes o un grupo de jueces que hacen sentencias a muchos kilómetros de distancia.

Aquí me surgen algunas preguntas. El Presidente de la Generalitat o la Presidenta del Parlamento abandonarían sus puestos si el Constitucional se lo pide? habrían nuevos sustitutos al frente de estas instituciones? Y estos relevos actuarían del mismo modo que los originales? El Constitucional hasta donde puede inhabilitar y a cuántos y cuántas? Qué harían las asociaciones independentistas con muchos alcaldes en primera fila? Y la sociedad? Volvería a salir incluso antes del 11 de septiembre? Y cómo reaccionará la llamada mayoría silenciosa que muchos aseguran que son contrarios al referéndum? Las fuerzas constitucionalistas (PSC, PP y Ciutadans) tienen alguna carta escondida? La tensión llegará a tal punto que Puigdemont tendrá que convocar unas elecciones autonómicas como mal menor? Sueño o pesadilla ? Sinceramente, no tengo respuesta.

 

Neteja
Ressalta les paraules desconegudes
Utilitza les formes valencianes
Tradueix mentre s’escriu
Copia el text
Permet l’ús del text de manera anònima per millorar el servei de traducció
Premeu Ctrl + Intro per a traduir des del teclat

El Traductor de Softcatalà és un traductor automàtic entre el català i les següents llengües: castellà, anglès, portuguès, francès, occità (aranès) i aragonès, basat en el projecte de programari lliure Apertium.

Des de Softcatalà mantenim i millorem els diversos parells de llengües afegint paraules i regles noves. Si voleu col·laborar en el desenvolupament del Traductor, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres.

Baixeu l’aplicació per al vostre telèfon

El traductor de Softcatalà funciona gràcies a

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i les vostres preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant, entendrem que accepteu la nostra política de privacitat.
Accepta