En català
Durant els anys 90 vaig haver d’anar per feina sovint a Euzkadi. Jo treballava a Catalunya Ràdio fent de periodista especialitzat en temes d’Interior i Defensa (policies, lladres i militars, per resumir) i aleshores això era sinònim d’ocupar-se dels molts atemptats que feia ETA. Aquella època era molt dura, no tant com els anys 70 i 80 quan els assassinats eren diaris, però si que els cops eren encara terribles. ETA ja no matava massa fora del País Basc, s’havia replegat a territori propi, jugava a casa per entendre’ns.
Em vull explicar quan dic això de “jugar a casa”. Els seus escassos pistolers en aquells anys anaven al poble de costat on vivien, feien el seu encàrrec i fugien de l’escena del crim sense massa problemes. Era una època en la qual aquests pobles toleraven per acció o omissió els atemptats contra policies, guàrdies civils, militars, empresaris o ciutadans. Alguns pensaven que si s’atemptava contra ells és perquè s’ho tenien merescut. D’altres callaven per por. I la majoria, no volia problemes i no obrien la boca perquè no fos cas que hi haguessin revenges,
Recordo un atemptat a Zarautz. I els periodistes, la majoria vinguts des de Madrid, estàvem acollonits perquè mentre els familiars de la víctima d’ETA i les autoritats eren dins l’església en el funeral, un grup nombrós de veïns cridaven contra Espanya i justificaven l’atemptat, a plena llum del dia, davant l’Ertzaintza i sense la presència ni de militars, ni policies, ni guàrdies civils.
Sempre m’ha estranyat aquesta situació de justificación de l’horror, que nomes es va trencar anys després amb l’assassinat de Miguel Ángel Blanco i la posterior reacció, ja coneguda com l’esperit d’Ermua.
Però aquesta estranyesa, difuminada pel temps transcorregut i pel final d’ETA, m’ha retornat aquests dies.
I ara em pregunto com des de Madrid s’envien aquests dies tants efectius policials a Catalunya, encara avui parapetats dins d’un barco ancorat al port de Barcelona. Potser perquè és il·legal posar urnes? il·legal fer un referèndum anticonstitucional? il·legals les manifestacions multitudinàries que criden llibertat i democràcia? il·legal fer coses que no molen a la resta de l’Estat? Però tot això és més il·legal, perillós i susceptible de perseguir que el què passava a Euzkadi fa només unes anys?
En castellà
Durante los años 90 tuve que ir a menudo a Euzkadi. Yo trabajaba en Catalunya Ràdio haciendo de periodista especializado en temas de Interior y Defensa (policías, ladrones y militares, para resumir) y entonces ésto era sinónimo de ocuparse de los muchos atentados que cometía ETA. Aquella época era muy dura, no tanto como los años 70 y 80 cuando los asesinatos eran diarios, pero si que los golpes eran todavía terribles. ETA ya no mataba demasiado fuera del País Vasco, se había replegado en territorio propio, jugaba en casa para entendernos.
Quiero explicar cuando digo eso de “jugar en casa”. Sus escasos pistoleros en aquellos años iban al pueblo de al lado donde vivían, hacían su encargo y huían de la escena del crimen sin demasiados problemas. Era una época en la que estos pueblos toleraban por acción u omisión los atentados contra policías, guardias civiles, militares, empresarios o ciudadanos. Algunos pensaban que si se atentaba contra ellos es porque se lo tenían merecido. Otros callaban por miedo. Y la mayoría, no quería problemas y no abrían la boca para que no sea que hubiera venganzas,
Recuerdo un atentado en Zarautz. Y los periodistas, la mayoría venidos desde Madrid, estábamos acojonados porque mientras los familiares de la víctima de ETA y las autoridades estaban dentro de la iglesia en el funeral, un grupo numeroso de vecinos gritaban contra España y justificaban el atentado, a plena luz del día, ante la Ertzaintza y sin la presencia ni de militares, ni policías, ni guardias civiles.
Siempre me ha extrañado esta situación de justificación del horror, que sólo se rompió años después con el asesinato de Miguel Ángel Blanco y la posterior reacción, ya conocida como el espíritu de Ermua.
Pero esta extrañeza, difuminada por el tiempo transcurrido y por el final de ETA me ha vuelto estos días.
Y ahora me pregunto como desde Madrid ahora envían tantos efectivos policiales a Catalunya, aún hoy parapetados dentro de un barco anclado en el puerto de Barcelona. Quizás porque es ilegal poner urnas? ilegal hacer un referéndum inconstitucional? ilegales las manifestaciones multitudinarias que gritan libertad y democracia? ilegal hacer cosas que no molan al resto del Estado? Pero todo esto es más ilegal, peligroso y susceptible de perseguir que lo que pasaba en Euzkadi hace sólo unas años?
ambindependència 