En l’última entrada al meu blog us parlava dels atemptats a Barcelona i Cambrils i concretament de la magnífica actuació dels mossos, del fastigós paper d’alguns supostas periodistes i de la preocupació que ens ha de produir a tots que un grup de xavals dirigits pel dimoni no tinguin res millor a fer que usar furgonetes i ganivets per matar persones.
Doncs bé, ara voldria completar aquesta taula en forma de reflexió amb una quarta pota. Aquests dies el diari “Público” i altres informacions deixen entendre que la policia espanyola sabria del perill imminent d’un atemptat a Catalunya i es va estalviar de dir-ho als mossos i a la Generalitat i fins i tot hauria avisat als possibles terroristes que la polícia catalana els estava a punt d’enganxar. D’entrada, vull creure que això és impossible, inimaginable, inconcebible. Com podria algún responsable policial negar a un altre (encara que fos d’un altre cos) la informació que està a punt d’haver-hi una matança i no dir-ho? Com pot ser que un interès polític o ideològic primés per sobre de la necessitat de salvar vides? I encara més, com un Estat ha de tancar els ulls i la boca per veure com el seu contrincant (el govern independentista català) pateix un cop mortal per després dir “ho veieu? Necessiteu de nosaltres, pel vostre compte no fareu res”.
Ho torno a dir. Em costa de creure que això sigui possible, perque a les moltes raons que tenen els independentistes per voler marxar d’Espanya (econòmiques, polítiques, socials i fins i tot tribals) li hauríem de sumar que la seguretat dels seus ciutadans està més salvaguardada fora que dins de l’actual marc.
Però també em sorgeixen dubtes. Si un ministre de l’Interior amb arrels a Catalunya és capaç de traçar estrategies per enfonsar el sistema sanitari català i així anar contra els governants independentistes…Si un ministre de l’Interior és capaç de dir que la Fiscalía ha d’afinar proves falses contra els seus rivals polítics…Podría ser ser que aquest mateix ministre de l’Interior (sempre d’acord amb els seus caps directes) també concebís un pla per deixar en mal lloc als mossos i al govern de la Generalitat per demostrar així que la independència és inviable? Per deixar un missatge a la societat en el sentit que els terroristes maten davant la incapacitat de les institucions catalanes?
Ho torno a dir. No m’ho vull creure, no m’ho puc creure, més enllà de dubtes més o menys fonamentats. Perquè si això fos així s’hauria escrit l’episodi més negre de la democràcia espanyola. Molt més negre que els crims d’Estat dels GAL, el Batallón Franco Espanyol o la Triple A, aquests assassins pagats per l’Estat mataven etarres que mataven ciutadans. Dit des de la seva òptica, matar els altres per evitar que matin als teus.
Però aquesta suposada conspiració contra les institucions catalanes seria permetre a assassins matar ciutadans innocents, de moltes nacionalitats. I els seus països d’orígen tindrien feina al Tribunal de La Haya asseient a la seva banqueta un grapat d’autèntics fills de sa mare.
No puc ni vull creure-m’ho, oi?
ambindependència 