Estimada Rambla


Els atemptats a Barcelona i Cambrils m’han agafat de vacances. No he hagut de treballar informant d’aquestes barbaritats com en altres ocasions. La coincidència entre dies de relax i aquest cop que ha sacsejat l’estiu a Catalunya i a mig món, ha fet que només exercités la meva faceta d’espectador i no pas de periodista. I des d’aquesta òptica he tingut temps i ganes d’analitzar algunes de les coses al voltant d’aquest drama. Permeteu-me que les comparteixi amb tots aquells que heu tingut ganes, temps i curiositat de passar dins el meu blog.
1-Els mossos d’esquadra són la nostra policia i em sentó orgullós de la seva actuació, sobretot si fem el sempre odiós o odiat exercici de comparar amb altres cossos policials, en teoría més ben preparats com la gendarmería francesa o l’Scotland Yard britànica. Poques hores després dels atemptats, la policia catalana ja havia detingut un grapat de sospitosos, havia enviat al cel que anhelen a cinc dels més que presumptes radicals que volien matar amb ganivets a estiuejants i turistes i havia sabut vincular el què passà a Barcelona i Cambrils amb les explosions ocurregudes un día abans a Alcanar i amb la desaparición d’un grup de joves musulmans a Ripoll. Tot això sota la més aguda de les pressions quan molts cossos eren encara camí de tanatoris i hospitals i entenent que no sempre compten amb la col.laboració que caldria dels responsables policiales i polítics de Madrid. Gran feina dels mossos. Enhorabona i gràcies.
2-Disculpeu-me, no sóc gremialista, Però vull dir dues coses de suposats co.legues periodistes. Obeint el què els dicten els amos que els paguen han escrit i dit coses repugnants, que m’avergonyeixen com a periodista. Que si el procés ha facilitat la feina dels jihadistes, que si aquests tenen a Catalunya l’ambient ideal per actuar. Com a Londres, París o Nova Iork? No tinc cap dubte que alguns d’aquests éssers que escupen verí quan escriuen no serien res a la vida si no es venessin per diners als seus mecenes, que els paguen perque diguin allò que ells no volen dir en veu alta. Tan segur com que jo no tornaré a comprar els seus diaris, ni escoltar ni veure les seves bestieses.
3-Què ha passat perque una dotzena de joves musulmans que vivien fa temps a Catalunya, alguns encara nens, menors d’edat hagin plantejat i mai millor dit executat un pla demoniac per fer mal a nens, nenes, famílies, víctimes innocents que es passejaven una tarda d’estiu per la Rambla de Barcelona, exemple de convivència i d’obertura al món, una Torre de Babel de la qual els barcelonins presumim amb orgull? No em contestaré amb tòpics que són certs com que algú els ha captat prometen-los el cel i verges davant les seves vides pobres i intrascendents. Només vull dir que la seva conversió cap a la maldat és la derrota de tots nosaltres i del model de societat que tenim.
Se m’acudeixen moltes altres coses per dir i escriure però no us vull cansar més a vosaltres llegit-me ni a mí mateix escrivint, encara sóc de vacances. Ara quan torni a Barcelona, sí que heu de tenir clar que baixaré amb l’autobús fins a Plaça Catalunya i que faré un llarg volt des de Canaletes fins a Drassanes, veient i recreant -me en totes les paradetes, quioscos i terrasses de la meva estimada Rambla. Ningú ho podrà evitar, ni jo mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s