Aquests turistes, al carrer


Mitja vida he viscut a pocs metres de la Sagrada Familia i només he estat un cop dins. I no ho recordo, però sempre he fet molt cas a la mare que assegura que m’hi va portar sent nedó i que no vaig parar de plorar en tota l’estona. Sí que recordo que sent jovenet la Sagrada Familia era un monument gairebé “menor”, en el sentit de poc visitat, potser no massa valorat i amb els voltants degradats. Ara això sona estrany i més tenint en compte que, avui anar a la Sagrada Familia és una bogeria: cues inacabables per entrar-hi, cops de colze per fer la millor fotografia i desenes de lladregots atents a que el turista es despisti per pispar carteres. Més que un temple religiós dedicat a la introspecció i la meditació, sembla el Camp Nou, temple per la rauxa i l’orgasme esportiu.De fet, enyoro una mica aquells temps en els quals acostar-se a la Sagrada Familia (no, jo no hi anava) era anar a una església mig oblidada i gairebé sempre buida.

També podría parlar-vos de com era el Maresme o la Costa Brava fa uns anys. Més enllà de Calella o Lloret, on hi anaven els alemanys, els francesos i els britànics, la resta eren poblacions petites, allò que coneixiem, amb matisos, com a pobles de pescadors, amb algún hotel i moltes pensions i les “torres” dels de Barcelona (pixapins) com el toc més o menys cosmopolita de la zona. 

Ara aquestes poblacions s’han convertit en parcs temàtics de turistes, estrangers o no, borratxos, maleducats, incívics i enemics de la dutxa i el sabó. Bàrbars que potser sí que deixen divises, però que difícilment compensen el rastre que deixen un cop marxen. Aquest sí que pixen i no només als pins com els de Barcelona. Ho fan als carrers, a les escales dels apartaments infectes on pasten i jeuen, a les platges. De día i de nit, combinen pixades amb vomitades de cervesa i hamburgueses de dos euros. Guiris panxuts, que el primer día surten de les platges amb unes cremades que d’aquí uns anys els passaran factura en forma de melanomes malignes. Gentussa vinguda dels pitjors guetos marginals d’Europa que arriben aquí pensant que són millors que els d’aquí perque l’alcohol, els condons (que molts només compren i no fan servir) i les seves habitaciones són barates, fins i tot pels seus sous. Incapaços de saludar a un veí, entre rot i rot, i de demostrar que són més intel.ligents que les mascotes que els acompanyen.

Això és turismofòbia? Ni idea. És cert que no tots els turistes són iguals, però sí que t’enrecordes dels que es fan notar: els del “balconning”, els de les baralles, els que sobren en aquests poblets de pescadors ara convertits en malsons after hours pels seus veins.

Mai no defensaré els cupaires o no cupaires que pinten autobusos de turistes indefensos a Barcelona (millor si anessin a Lloret a acollonir els hooligans que no deixen dormir?). Però tampoc mai compartiré amb els senyors i senyores d’ordre que diuen que “tot pel turisme”. Hi ha uns límits i no em val allò que el turisme és riquesa per a tothom. Una cosa són els milions que fan els grans hotelers i els grans especuladors del sector amb el turisme per animals i familiars i una altra cosa és que hi hagi milers de treballadors cobrant 800€ al mes per fer 25 hores diàries i que la majoria són acomiadats quan els borratxos tornen a les seves gàbies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s