Purga a Palau?

purga

En català

Diu el diccionari que “purga” és “l’expulsió o eliminació per motius polítics o ideològics de funcionaris o membres d’una organització”. He anat a cercar el significat exacte del terme perquè en les últimes hores s’ha fet servir molts cops per diversos mitjans de comunicació i polítics per referir-se als cessaments i dimissions en el govern de Puigdemont: Munté, Jané, Ruiz, Baiget, Batlle…i potser algun més en el llarg camí cap a l’1 d’octubre.
Diuen aquests mitjans i polítics que el govern de la Generalitat ha purgat els indecisos, els dubtosos, els poc ferms a l’hora d’afrontar les possibles conseqüències que tindria pels responsables si es fa un referèndum que es considera il·legal per part de les autoritats espanyoles. Les raons oficials dels abandonaments no han transcendit, tot i que ens les podem imaginar. En tot cas, aquests mitjans, que informen en la mateixa línia què opinen, tenen clar que Munté, Jané, Ruiz, Baiget o Batlle han fotut el camp perquè no s’han vist en cor de ser inhabilitats, perseguits o penats econòmicament per defensar urnes el primer dia d’octubre.
Jo no puc afirmar això. Més aviat penso que tothom pot tenir la seva raó, que no té per què coincidir amb la dels altres. M’imagino que Puigdemont va preguntar a alguns d’ells si estaven preparats per afrontar els riscos i rebria com a resposta: “doncs potser no”. Puigdemont, lluny de voler purgar, hauria estat encantat de mantenir-los als seus llocs encara que només fos per evitar mediàticament esquerdes en el seu equip, que hauria de mantenir el pas i el  pols ferms de cara l’objectiu.
Per tant, discrepo amb aquells mitjans i polítics que diuen que Munté, Jané, Ruiz Baiget i Batlle han estat purgats. I més si aquests mitjans i polítics no usen la mateixa paraula “purgar” per definir el què ha fet la justícia amb Mas,,Rigau, Ortega i Homs.
Definició de “purga”: l’expulsió o eliminació per motius polítics o ideològics de funcionaris o membres d’una organització”

 

En castellà

Dice el diccionario que “purga” es “la expulsión o eliminación por motivos políticos o ideológicos de funcionarios o miembros de una organización”. He ido a buscar el significado exacto del término porque en las últimas horas se ha usado esta palabra muchas veces por varios medios de comunicación y políticos para referirse a los ceses y dimisiones en el gobierno de Puigdemont: Munté, Jané, Ruiz, Baiget, Batlle…y quizás alguno más en el largo camino hacia el 1 de octubre.
Dicen estos medios y políticos que el gobierno de la Generalitat ha purgado a los indecisos, los dudosos, los poco firmes a la hora de afrontar las posibles consecuencias si se hace un referéndum que se considera ilegal por parte de las autoridades españolas. Las razones oficiales no han trascendido, a pesar de que nos las podemos imaginar. En todo caso, estos medios, que informan en la misma línea que opinan, tienen claro que Munté, Jané, Ruiz, Baiget o Batlle han puesto los pies en polvorosa porque no han sido capaces de afrontar  ser inhabilitados, perseguidos o penados económicamente por defender urnas el primer día de octubre.
Yo no puedo afirmar esto. Más bien pienso que todo el mundo puede tener su razón, que no tiene por qué coincidir con la del otro. Me imagino que Puigdemont preguntó a algunos de ellos si estaban preparados para afrontar los riesgos y recibiría como respuesta: “pues quizás no”.

Puigdemont, lejos de querer purgar, habría estado encantado de mantenerlos en sus puestos aunque sólo sea para evitar mediáticamente grietas en su equipo que tiene que mantener pulso y paso firmes de cara el objetivo.
Por lo tanto, discrepo con aquellos medios y políticos que dicen que Munté, Jané, Ruiz Baiget y Batlle han sido purgados. Y más si estos medios y políticos no usan la misma palabra “purgar” para definir lo qué ha hecho la justicia con Mas,,Rigau, Ortega y Homs.
Definición de “purga”: la expulsión o eliminación por motivos políticos o ideológicos de funcionarios o miembros de una organización”

Cafè per a tots, menys per…

CONSEJO DE POLITICA FISCAL Y FINANCIERA

En català

Fa uns dies, el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro assegurava en un dinar amb empresaris i amb premsa que no hi havia marge per abaixar els impostos tal com li exigia Ciutadans per donar-li suport als Pressupostos de 2018. Montoro, sempre tan planer i “campetxanu” deia que la prioritat era complir amb el dèficit i que abaixar impostos podria influir negativament en la recaptació i per tan en quadrar els números. I el ministre afegia “ens han de quedar pastanagues per vendre i ho farem a final de legislatura” (això voldria dir que a prop d’eleccions s’ha d’acontentar al votant abaixant-li impostos perquè ens torni a votar).
Ha bastat que el partit d’Albert Rivera caragolés una mica l’exigència perquè Montoro baixi l’IRPF i es rectifiqués a ell mateix.
Fa uns dies en el Consell de Política Fiscal, Montoro va obligar les Comunitats Autònomes a fer un altre ajust dur en el seu dèficit pel 2018: un 0’3%, això voldria dir rebaixar a la meitat en un any la diferència entre ingressos i despeses. Un ajust més dur que el què s’aplica el mateix Estat, tenint en compte que les ofegades autonomies corren amb la despesa de sanitat, educació i afers socials. I algunes d’aquestes autonomies (com Catalunya o Madrid) han d’ajudar solidàriament les que no arriben a final de mes. Toma!

Ha bastat que el PSOE i les seves comunitats autònomes diguessin que no passen per aquest tub estret i fosc perquè Montoro es tornés a rectificar a mateix i donés més marge: una dècima. Poc? Home, Mil milions d’euros menys d’ajust no és poca cosa.

En un panorama de recuperació forta per la macroeconomia i paupèrrima per la microeconomia (per “l’espanyolito medio“), Montoro defensa que no s’ha d’abusar de la bonança.
Però ha bastat la pressió del PNB perquè els diners del “cupo” basc creixin exponencialment fent els bascos rics més rics respecte la resta de l’Estat.
Ha bastat que els dos diputats de Coalició Canària i Nueva Canarias demanessin inversions per les seves illes (ben fet que fan) perquè Montoro repartís quartos a dojo per fer carreteres, escoles, hospitals i per subvencionar els viatges dels habitants d’aquestes illes, que ara sí que poden ser considerades “afortunades”.
Ha bastat que els sindicats premessin una mica l’accelerador perquè la ministra d’Ocupació digués que s’han d’apujar els salaris (sí, la ministra popular de Treball ha dit això).
Ha bastat que els funcionaris demanessin amb raó beneficiar-se de la recuperació perquè el govern de Rajoy decidís reposar per primer cop des de la crisi les baixes dels treballadors públics i crear 4 mil noves places. I a més apujar de nou les seves nòmines.
Me n’alegro que tot això passi, encara que només sigui perquè denoti una certa recuperació econòmica. Encara que contradigui l’austeritat necessària que predica el govern.
Però he fotut tot aquest discurs per preguntar-vos… a qui no farà cas mai aquest govern i menys si és per rectificar-se a mateix com fa un dia i un altre Montoro?
Sí. A aquests, res de res. Que paguin i es fotin.

PD: Que noooo, que el FLA no és una ajuda, és un crèdit a retornar amb interessos.

 

En castellà

Hace unos días, el ministro de Hacienda Cristóbal Montoro aseguraba en una comida con empresarios y con prensa que no había margen para bajar los impuestos tal como le exigía Ciudadanos para apoyarle en los Presupuestos de 2018. Montoro, siempre tan “campechano” decía que la prioridad era cumplir con el déficit y que bajar impuestos podría influir negativamente en la recaudación y por tanto en cuadrar los números. Y el ministro añadía “nos tienen que quedar zanahorias para vender y lo haremos a final de legislatura” (esto querría decir que cerca de elecciones se tiene que contentar al votante bajándole impuestos para que nos vuelva a votar).
Ha bastado que el partido de Albert Rivera atornillara un poco la exigencia para que Montoro baje el IRPF y se rectificara a sí mismo.
Hace unos días en el Consejo de Política Fiscal, Montoro obligó las Comunidades Autónomas a hacer otro ajuste en su déficit para el 2018: un 0’3%, esto querría decir rebajar a la mitad en un año la diferencia entre ingresos y gastos. Un ajuste mayor que el qué se aplica el mismo Estado, teniendo en cuenta que las ahogadas autonomías corren con el gasto de sanidad, educación y asuntos sociales. Y algunas de estas autonomías (como Cataluña o Madrid) tienen que ayudar solidariamente a las que no llegan a final de mes. Toma!

Ha bastado que el PSOE y sus comunidades autónomas dijeran que no pasan por este tubo estrecho y oscuro para que Montoro se volviera a rectificar a sí mismo y diera más margen: una décima. Poco? Hombre, Mil millones de euros menos de ajuste no es poca cosa.
En un panorama de recuperación fuerte para la macroeconomía y paupérrima para la microeconomía (para “el españolito medio”), Montoro defiende que no se tiene que abusar de la bonanza.
Pero ha bastado la presión del PNB porque el dinero del cupo vasco crezcan exponencialmente haciendo a los vascos ricos más ricos respecto al resto de vecinos del Estado.
Ha bastado que los dos diputados de Coalición Canaria y Nueva Canarias pidieran inversiones para sus islas (muy bien hecho que hacen) para que Montoro repartiera cuartos a chorros para hacer carreteras, escuelas, hospitales y para subvencionar los viajes de los habitantes de estas islas, que ahora sí que pueden ser consideradas “afortunadas”.
Ha bastado que los sindicatos pisaran un poco el acelerador para que la ministra de Empleo  dijera que se tienen que subir los salarios (sí, la ministra popular de Trabajo ha dicho esto).
Ha bastado que los funcionarios pidieran, con razón, beneficiarse de la recuperación para que el gobierno de Rajoy decidiera reponer por primera vez desde la crisis las bajas de los trabajadores públicos y crear 4 mil nuevas plazas. Y además subir de nuevo sus nóminas.
Me alegro que todo esto pase, aunque sólo sea porque denote una cierta recuperación económica. Aunque contradiga la austeridad necesaria que predica el gobierno.
Pero he hecho todo este discurso para preguntaros… a quien no hará caso nunca este gobierno y menos si es para rectificarse sí mismo como hace un día y otro Montoro?
Sí. A estos, nada de nada. Que paguen y se jodan.

 

PD: Que noooo, que el FLA no es una ayuda, es un crédito a devolver con intereses.