en català
Què canviarà al PSOE ara que torna a governar-lo Pedro Sánchez? Res? Poc? Tot?
Fa uns mesos (octubre de 2016), el Comitè Federal del partit va donar un cop d’Estat contra el seu secretari general, ho va fer amb nocturnitat, no sé si amb traïdoria. Els anomenats barons territorials i la vella guàrdia socialista decidien tombar Sánchez. Diuen que perquè només sabia perdre eleccions.
Aquests que el van tombar li van prohibir a les primeres eleccions (desembre 2015) pactar amb el Podem de Pablo Iglesias i amb els independentistes catalans i bascos. Per tant, la prohibició, condemnava ja de per sí a Sánchez, tenint en compte l’aritmètica parlamentària sorgida de les urnes.
Finalment, aquests que van tombar Sánchez li van dir que a les segones eleccions (juny 2016) s’abstingués per fer president Rajoy. La resta de la història la coneixem: Sánchez va dir que “No és No” i el van fotre fora.
Només un grupet de diputats al Congrés es van mantenir fidels a Sánchez i van dir no a Rajoy. I la gestora que governava el PSOE els va castigar. Atenció, per mi fidels a Sánchez significa que van dir No i prou (Margarita Robles, Susana Sumelzo (les dues de la foto que encapçala l’article) Odón Elorza, Zaida Cantera, Rocío de Frutos, Sofía Hernanz, Pere Pons i els 7 parlamentaris del PSC (Batet, Perera, Zaragoza, Lamuá, Ruiz, Cruz i Guinart). I per mi no són fidels a Sánchez alguns (2) que van dir Abstenció a Rajoy per imperatiu.
Sánchez va marxar del Congrés amb la promesa de tornar. I com que les primàries, és a dir consultar a les bases sol ser sinònim de mal negoci pel poder, Sánchez ha tornat, tot i que la vella guàrdia, els barons, els mitjans de comunicació, el PP, Ciutadans i Podem (sí, també Podem) volien la victòria de Susana Díaz.
I estem en aquest punt. Sánchez torna al partit, però no torna al Congrés perquè no té l’acta de diputat. I crec que el partit, fora de Ferraz li continuarà tocant la pera i la majoria de diputats també, perquè són “susanistes” i continuen recordant que ell només sap perdre eleccions i és incapaç d’arribar a acords per governar, encara que siguin impossibles d’aconseguir.
Què ha de fer ara Sánchez? Guanyar un a un als seus barons, territori a territori, col·locant seguidors seus a les primàries respectives?
Fer fora de les institucions on pugui als seus rivals socialistes?
Forçar la marxa enrere de molts pseudo periodistes i pseudo diaris que continuen defensant que Europa, l’Euro, l’Ibex i l’Església demanen calma i cap sotrac, per tant cap aliança entre Pedro, Pablo i els separatistes?
Esperar mig amagat a què el temps i la corrupció acabin amb Rajoy i els seus?
Estar mig amagat li donarà ales als “Podemites“, que es quedaran definitivament amb el vot de la gent d’esquerres, progressista i farta de l’actual status quo?
I de moment, tot això passa mentre ulls i urpes d’enemics socialistes esperen fora de Ferraz per tenir una nova oportunitat
Pobre Pedro i pobre PSOE.
en castellà
Qué cambiará en el PSOE ahora que vuelve a gobernarlo Pedro Sánchez? Nada? Poco? Todo?
Hace unos meses (octubre de 2016), el Comité Federal del partido dio un golpe de estado contra su secretario general, lo hizo con nocturnidad, no sé si con alevosía. Los llamados barones territoriales y la vieja guardia socialista decidían tumbar a Sánchez. Dicen que porque sólo sabía perder elecciones.
Estos que lo tumbaron le prohibieron en las primeras elecciones (diciembre 2015) pactar con el Podemos de Pablo Iglesias y con los independentistas catalanes y vascos. Por lo tanto, la prohibición, condenaba ya de por sí a Sánchez, teniendo en cuenta la aritmética parlamentaria surgida de las urnas.
Finalmente, estos que tumbaron a Sánchez le dijeron que en las segundas elecciones (junio 2016) se abstuviera para hacer presidente a Rajoy. El resto de la historia la conocemos: Sánchez dijo que “No es No” y lo echaron fuera.
Sólo un grupo de diputados en el Congreso se mantuvieron fieles a Sánchez y dijeron no a Rajoy. Y la gestora que gobernaba el PSOE los castigó. Atención, para mí, fieles a Sánchez significa que dijeron No y basta (Margarita Robles, Susana Sumelzo (las dos de la foto que encabeza el artículo) Odón Elorza, Zaida Cantera, Rocío de Frutos, Sofía Hernanz, Pere Pons y los 7 parlamentarios del PSC (Batet, Perera, Zaragoza, Lamuá, Ruiz, Cruz y Guinart). Y para mí no son fieles a Sánchez algunos (2) que dijeron Abstención a Rajoy por imperativo.
Sánchez se marchó con la promesa de volver. Y cómo que las primarias, es decir, consultar a las bases suele ser sinónimo de mal negocio para el poder, Sánchez ha vuelto, a pesar de que la vieja guardia, los barones, los medios, el PP, Ciudadanos y Podemos (sí, también Podemos) querían la victoria de Susana Díaz.
Y estamos en este punto. Sánchez vuelve al partido, pero no vuelve al Congreso porque no tiene el acta de diputado. Y creo que el partido, fuera de Ferraz le continuará tocando lo que no suena y la mayoría de diputados también, porque son “susanistas” y continúan recordando que él sólo sabe perder elecciones y es incapaz de llegar a acuerdos para gobernar, aunque sean imposibles de conseguir.
Qué tiene que hacer ahora Sánchez?
Ganar un a uno a sus barones, territorio en territorio, colocando seguidores suyos en las primarias respectivas?
Echar de las instituciones donde pueda a sus rivales socialistas?
Forzar la marcha atrás de muchos pseudo periodistas y pseudo diarios que continúan defendiendo que Europa, el Euro, el Ibex y la Iglesia piden calma y ninguna sacudida, por lo tanto ninguna alianza entre Pedro, Pablo y los separatistas?
Esperar escondido a que el tiempo y la corrupción acaben con Rajoy y los suyos?
Estar escondido le dará alas a los “Podemitas”, que se quedarán definitivamente con el voto de la gente de izquierdas, progresista y harta del actual status quo?
Y de momento, todo esto pasa mientras ojos y zarpas de enemigos socialistas esperan fuera de Ferraz para tener una nueva oportunidad.
Pobre Pedro y pobre PSOE.
ambindependència 