És una d’aquelles tardes de diumenge insípides. Et fa mandra pensar en un dilluns que amenaça setmana llarga i et fa mandra pensar en un cap de setmana que s’acaba i que amenaça en dilluns. Estic en bona companyia i aquesta em diu que hi ha una “bona professional” dels mitjans catalans que va predicant a tot aquell que la vol sentir que un diari català li ofereix un “xec en blanc” per tornar al lloc que va deixar per anar a un digital per cobrar un altre “xec en blanc”. Aquesta font em diu el nom d’aquesta “gran professional”, nascuda el 1985 al Vallès Oriental, i jo em quedo pal plantat. No sé qui culleres és aquesta “gran professional”. Que si ha escrit un llibre amb un diputat de tercera, que si sap mil coses importants sobre la vida política, que si és una bona periodista… Ni puta idea de qui cony és.
Segurament és perquè aquest professional de baixa estofa que ara us escriu mai no s’ha titllat a sí mateix com un “gran professional” sinó com un comptador de contes que no té cap altra ambició que ser una persona que explica als seus possibles receptors la notícia que aquell dia toca. Aiiii, que lluny i que curt quedem aquells que vam estudiar periodisme i que només volíem explicar coses d’aquells que ara han estudiat periodisme fa quatre dies,en un curs menys i que amb la meitat d’anys que nosaltres són grans firmes, tertulians que parlen de coses que no veuen ni escolten i que es titllen a si mateixos de “grans professionals” i tenen la poca vergonya de dir a tercers que ho són. Elles i ells ara venen amb ganes de demostrar que són el que no són, però venen amb referències de què són el que no són. Això sí, després et pregunten com es diu aquest ministre, et pregunten la diferència entre una proposició de llei i una proposició no de llei, que qui era Macià Alavedra i què collons és la LOGSE. Uns “grans professionals”, però mai ni hereus ni pubilles.
ambindependència 