Misteris d’Espanya (alguns eh?)

A2-74215072.jpg

 

Aquests dies compleixo 24 anys a Madrid. Vaig venir per feina i m’he quedat (no per sempre) per moltes altres coses, però també per la feina. Fa uns mesos que he descuidar aquest blog  perquè estic centrat en escriure alguna cosa que valgui la pena (no escriure qualsevol cosa com fan altres col·legues i fa vergonya de llegir). Però he decidit reprendre el blog per una qüestió que em sembla capital.

En aquests 24 anys a Madrid he viscut i cobert informativament moltes notícies importants,  trascendentals, fins i tot històriques. Però mai com ara he estat al peu del canó d’un esdeveniment tant increïble com misteriós: Espanya i una bona part dels seus defensors patriotes no volen tenir govern. O no poden tenir-lo, que encara  és  més increïble i misteriós.

El 20 de desembre del 2015, Mariano Rajoy va guanyar les eleccions. Ho va fer de manera clara, però no suficient com per formar govern.  Misteriós i increïble com després de fer retallades en pensions, apujades d’impostos a la classe mitjana, concedir una amnistia fiscal als defraudadors, incomplir tot el seu programa electoral, fer una llei d’Educació que no volia ningú a la comunitat educativa,  batre el rècord mundial de casos de corrupció per metre quadrat i moltes altres qüestions que venen al cas però que no tinc temps per enumerar…els espanyols li concedissin 123 escons, un dels quals per un presumpte corrupte que lluny de deixar l’escó s’hi va enganxar com una paparra.

El misteri marià s’arrodoneix quan Rajoy es nega a intentar buscar suports al Congrés  i apareix Pedro Sánchez, el líder del PSOE (sí? Líder del PSOE?) i diu que ell sí que ntentarà formar govern, quan només ha aconseguit 85 escons, el resultat més vergonyós aconseguit mai pel partit fundat per Pablo Iglesias, el que no portava cua de cavall. Un misteri. Més misteris. Sánchez proposa com al·liat Albert Rivera, amb 40 escons, i deixa de banda Podem-liderat pel Pablo Iglesias de la cua de cavall- amb 69 i en teoria més afí ideològicament als socialistes. Però Sánchez ho justifica dient que la suma d’esquerres (PSOE-85- +Podem-69- +Esquerra Unida -2- +ERC -9-) no dona i per això s’en va amb el partit  anomenat taronja pels seu color de marca i suposo que no per com s’exprimeix qual cítric ric en vitamines (40). Misteris insondables, fins i tot per alguns que no tenim massa noció matemàtica. Sí, val amb ERC no es pot sumar, segons diuen,  però els números crec que continuen sent tossuts.

L’atzucac comporta unes noves eleccions el juny de 2016 i el resultat torna a portar a un cul de sac. El PP suma 137 escocs (ara sense imputat, de moment). El  PSOE cedeix 5 diputats, el resultat més vergonyós aconseguit mai (2). Ara  Rajoy, de manera misteriosa, sí que  intenta fer govern (perque ara sí i abans no?). I s’uneix amb Albert Rivera, que torna  a presumir de ser exprimit, perdó de ser valent i útil per Espanya, però defuig compartir el fracàs quan el PP falla a la investidura. I Sánchez, pressionat pels seus barons del Sud diu que vol parlar amb tothom, inclosos els independentistes, per solucionar el tema. Però només parlar, no vol arribar a acords amb perillosos esquerrans, sobiranistes o radicals. Però Pedro I el Misteriós tampoc vol pactar amb el PP, en principi no considerat ni esquerrà, ni radical, però sí sobiranista i nacionalista, oi?

I sembla que tindrem un nou embús en el que alguns denominen el país més antic d’Europa i part de la galaxia, Margallo??  Eleccions el desembre? Sembla que aquells que ho van programar, reculen i faran reformes, fins i tot constitucionals a mitjanit per avançar-les una setmana i evitar tuppers, galls d’indi i cabreig als col·legis electorals i una abstenció mai vista.

El meu pronòstic, però, és que els barones i les baroneses socialistes  del Sud li diran a Sánchez que això de ser líder ho deixi per la comunitat de veins . Que si es confirmen  les enquestes en el sentit que  el PSOE es fotrà  una hòstia mancomunada a Galicia i a Euzkadi el 25 de setembre, els que de veritat manen li diran al Pedro  que faci les maletes, agafi Luenas i Hernandos i foti el camp. I evidentment, deixaran via lliure a Rajoy, el Marià, perque governi. I en dos anys, ell també tocarà el dos i deixarà a Moncloa a algun dels seus delfins, Soraya o Feijoo. Ah! i el bipartidisme reeixirà com orenetes a la primavera (Gran Becquer)

I en aquest procés, Catalunya què? Un altre misteri. Aquests que s’omplen la boca d’Espanya i del perill que representen els que posen urnes il·legals i que fan sortir al poble al carrer sota amenaces de mort si no ho fan, són incapaços de constituir un govern fort i valent que doni solucions a l’equació, que potser s’esvaeix per si sola més aviat del què ens pensemi no perquè una fiscal general de l’Estat independent amenaci o tal.

És molt possible que aquesta parrafada que he deixat anar només sigui una conseqüència de la calor extrema que patim aquests dies a Madrid o una pífia més de les moltes que he fet aquests últims 24 anys. O potser és un dels pocs però fantàstics encerts que he tingut però em venia de gust traslladar-ho del cap al paper.

Bon  vent i fins aviat.