En català
Presó per dos titellaires per representar una obra. Aquest és el titular.
D’entrada, sona horrorós. O sona a què ha passat en una república bananera on no saben que són els drets humans com la llibertat d’expressió. Però, evidentment el titular té els seus matisos. El primer, que ha passat a Madrid en el segle XXI.
Però hi ha més matisos. L’obra de titelles mostra com es mata un jutge, com es viola una monja i una tercera cosa que sembla la que ha molestat més a la dreta reaccionària: s’ha exhibit un rètol on es podia llegir Gora Alka ETA. I tot això davant d’un públic infantil.
Segurament tots podem coincidir que és una mostra clara de mal gust. No pot ser que, sense avisar, els comediants ensenyin a uns menors assassinats, violacions o a fer visques a organitzacions terroristes. Molt d’acord. Potser els nens no saben què és ETA o Al Qaeda (alguns no sabien llegir), però sí que és recomanable no mostrar-los què podrien fer amb monges i jutges.
I el jutge ha analitzat els fets i ha decretat presó incondicional pels dos titellaires. Sincerament, em sembla exagerat. Crec que és lògic que hagin de rebre un càstig, un toc d’atenció, una multa, però tampoc cal sotmetre’ls al martiri de la presó. I ho dic per dues raons.
La primera, que a Madrid en ple segle XXI hi ha molts altres exemples de llibertat d’expressió que ni tan sols són atesos per la Justícia. Per exemple, que Fedeguico Jiménez Losantos amenaci de disparar a dirigents de Podem perquè li cauen malament. Em pot semblar bé que el franctirador Fedeguico i els titellaires siguin empresonats o bé que se’ls ignori. Però no pot ser que uns vagin a la garjola i l’altre estigui per sobre del bé i del mal. Tot això diu molt poc en favor dels jutges, no de la Justícia.
La segona raó per la qual em sembla exagerat l’empresonament dels titellaires és potser més intangible, però igual d’important per a mi. Té una motivació gairebé romàntica. A Espanya s’empresonaven titellaires, comediants o actors en èpoques fosques d’Inquisició, de franquisme, de dictadures. I només per això val la pena reflexionar. Els titellaires han fallat, sí. Però de veritat han comès un delicte i mereixen la presó? Els comediants han usat durant tota la història la ironia, l’escarni, la crítica o la provocació per atacar el poder i potser per agitar les consciències potser adormides precisament davant el poder. Potser aquests dos titellaires també han volgut provocar i prou?
Quants actors, directors, artistes han fet pel·lícules de terroristes, assassins, violadors i criminals? I per fer-ho, quants han anat a la presó?
Dues reflexions finals.
-No serà que aquests dos titellaires són un instrument per realment atacar als que els van contractar, a l’ajuntament de Madrid, governat per Podem? Podria ser que alguns aprofitessin l’actual moment polític per llençar punyalades a algú?
-On són els anomenats “titiriteros”, els de la cella, els actors i actrius, col·legues de professió que tants cops han criticat fets, guerres i lleis, i que ara ni tan sols han estat capaços de fotre un cop de mà o una frase amable a aquest parell?
En castellà
Prisión para dos titiriteros por representar una obra. Este es el titular.
De entrada, suena horroroso. O suena a que ha pasado en una república bananera donde no saben que son los derechos humanos como la libertad de expresión. Pero, evidentemente el titular tiene sus matices. El primero, que ha pasado en Madrid en el siglo XXI.
Pero hay más matices. La obra de títeres muestra cómo se mata a un juez, como se viola una monja y una tercera cosa que parece la que ha molestado más a la derecha reaccionaria: ha exhibido un letrero donde se podía leer Gora Alka ETA. Y todo ello ante un público infantil.
Seguramente todos podemos coincidir que es una muestra clara de mal gusto. No puede ser que, sin avisar, los comediantes enseñen a unos menores asesinatos, violaciones o a hacer vivas a organizaciones terroristas. Muy de acuerdo. Tal vez los niños no saben qué es ETA o Al Qaeda (muchos no sabían leer), pero sí es recomendable no mostrarles qué podrían hacer con monjas y jueces.
Y el juez ha analizado los hechos y ha decretado prisión incondicional para los dos titiriteros. Sinceramente, me parece exagerado. Creo que es lógico que tengan que recibir un castigo, una llamada de atención, una multa, pero tampoco hay que someterlos al martirio de la cárcel. Y lo digo por dos razones.
La primera, que en Madrid en pleno siglo XXI hay muchos otros ejemplos de libertad de expresión que ni siquiera son atendidos por la Justicia. Por ejemplo, que Fedeguico Jiménez Losantos amenace con disparar a dirigentes de Podemos porque le caen mal. Me puede parecer bien que el “francotirador” Fedeguico y los titiriteros sean encarcelados o bien que se les ignore. Pero no puede ser que unos vayan a la cárcel y el otro esté por encima del bien y del mal. Todo esto dice muy poco en favor de los jueces, no de la Justicia.
La segunda razón por la que me parece exagerado el encarcelamiento de los titiriteros es quizás más intangible, pero igual de importante para mí. Tiene una motivación casi romántica. En España se encarcela titiriteros, comediantes o actores en épocas negras de Inquisición, de franquismo, de dictaduras. Y sólo por eso vale la pena reflexionar. Los titiriteros han fallado, sí. Pero de verdad han cometido un delito y merecen la cárcel? Los comediantes han usado durante toda la historia la ironía, el escarnio, la crítica o la provocación para atacar al poder y quizás para agitar las conciencias quizás dormidas precisamente ante el poder. Quizás estos dos titiriteros también han querido provocar?
Cuántos actores, directores, artistas han hecho películas de terroristas, asesinos, violadores y criminales? Y por ello, cuántos han ido a la cárcel?
Dos reflexiones finales.
-No será que estos dos titiriteros son un instrumento para realmente atacar a los que les contrataron, el ayuntamiento de Madrid, gobernado por Podemos? Podría ser que algunos aprovecharan el actual momento político para tirar puñaladas a alguien?
-¿Dónde están los llamados “titiriteros”, los de la ceja, los actores y actrices, colegas de profesión que tantas veces han criticado hechos, guerras y leyes, y que ahora ni siquiera han sido capaces de joder una mano o una frase amable a este par?
ambindependència 