EN CATALÀ
La Mesa para la Unida Democràtica ha guanyat les eleccions a Veneçuela i ha acabat amb 17 anys de “Chavismo“, aquella revolució bolivariana encetada pel general colpista (que tingui al cel allò que s’ha merescut a la terra) i continuada pel seu titella Nicolás Maduro. La notícia ens sembla distant, però es pot considerar bona perquè fa fora del poder a un grup de gent que empresona els seus enemics polítics només perquè els porten la contrària.
De totes maneres, deixeu-me fer dues consideracions. La primera, que bona part de la culpa de la situació de Veneçuela, un país ric, amb petroli i que ha acabat a la ruïna és per la intervenció nord-americana que l’ha intentat ofegar econòmicament. I la segona, esperem que aquells que ara estan a la presó no vagin amb ànim de revenja i empresonin els seus botxins, que per d’altra banda és el que sovint passa a la regió.
El que no ens queda tant lluny i fa por de veritat és França. El bressol de la Il·lustració, de l’Europa moderna, de la Llibertat, Igualtat i Fraternitat està caient en mans d’una banda que defensa tot el contrari. Marine LePen, la lider del Front Nacional, és l’evolució del seu pare, Jean Marie, una bèstia immunda. Però aquesta evolució no ens ha de fer caure en el parany. Le Pen i el Front Nacional no són bones per França i per tant, tampoc per Europa.
Repassem quatre línies del seu programa:
-Ciutadania per punts de tal manera que aquells que puguin cometre faltes o delictes se’ls retiri a poc a poc la nacionalitat.
-Eliminar el Tractat de Schengen, impedint la lliure circulació de persones a les seves fronteres.
-Un referèndum per abandonar l’euro.
-Un referèndum per establir la cadena perpètua i la pena de mort.
-Abandonar l’OTAN perquè Rússia ja no és un perill ni un enemic.
-Dissoldre l’FMI i el Banc Mundial.
Sí, estic d’acord algunes coses com eliminar l’FMI no ens sembla malament, però el més terrible de tot és que aquesta gent es creu que ser francès està per sobre de qualsevol altra consideració i això no és tolerable. França ha estat sempre un referent de moderació, modernitat i un contrapunt a tots els blocs: polítics i econòmics. I en definitiva, Paris és patrimoni de tots.
Us imagineu França en mans d’aquesta gent, en un moment on l’amenaça del terrorisme islamista està tant present? Evidentment, a curt termini la persecució de tot el que vestís turbant i babutxes faria que el risc d’atemptats potser disminuïs, però a la llarga el procés es revertiria i en tot cas els terroristes és aquest enfrontament el què volen i d’alguna manera haurien guanyat.
El 2017 França té les eleccions presidencials. Els socialistes d’Hollande estan en el moment més baix i la dreta moderada de Sarkozy no sembla l’alternativa. Els feixistes del Front Nacional semblen preparats. Què hem de fer, més enllà de preocupar-nos relativament?
EN CASTELLÀ
De todos modos, dejadme hacer dos consideraciones. La primera, que buena parte de la culpa de la situación de Venezuela, un país rico, con petróleo y que ha acabado en la ruina es por la intervención norteamericana que lo ha intentado ahogar económicamente. Y la segunda, esperamos que aquellos que ahora están en la cárcel no vayan con ánimo de revancha y encarcelen sus verdugos, que por otra parte es lo que a menudo ocurre en la región.
Lo que no nos queda tan lejos y da miedo de verdad es Francia. La cuna de la Ilustración, de la Europa moderna, de la Libertad, Igualdad y Fraternidad está cayendo en manos de una banda que defiende todo lo contrario. Marine Lepen, la líder del Frente Nacional, es la evolución de su padre, Jean Marie, una bestia inmunda. Pero esta evolución no nos debe hacer caer en la trampa. Le Pen y el Frente Nacional no son buenas para Francia y por tanto, tampoco para Europa.
Repasemos cuatro líneas de su programa:
-Ciudadanía por puntos de tal manera que aquellos que puedan cometer faltas o delitos se les retire la nacionalidad.
-Eliminar El Tratado de Schengen, impidiendo la libre circulación de personas en sus fronteras.
-Un Referéndum para abandonar el euro.
-Un Referéndum para establecer la cadena perpetua y la pena de muerte.
-Abandonar La OTAN porque Rusia ya no es un peligro ni un enemigo.
-Disolver El FMI y el Banco Mundial.
Sí, estoy de acuerdo en que algunas cosas como eliminar el FMI no nos parece mal, pero lo más terrible de todo es que esta gente se cree que ser francés está por encima de cualquier otra consideración y esto no es tolerable. Francia ha sido siempre un referente de moderación, modernidad y un contrapunto a todos los bloques: políticos y económicos. Y en definitiva, Paris es patrimonio de todos.
Se imaginan Francia en manos de esta gente, en un momento donde la amenaza del terrorismo islamista está tan presente? Evidentemente, a corto plazo la persecución de todo lo que viste turbante y babuchas haría que el riesgo de atentados quizás disminuyese, pero a la larga el proceso se revertiría y en todo caso los terroristas es este enfrentamiento lo que quieren y de alguna manera habrían ganado.
En 2017 Francia tiene las elecciones presidenciales. Los socialistas de Hollande están en el momento más bajo y la derecha moderada de Sarkozy no parece la alternativa. Los fascistas del Frente Nacional parecen preparados. ¿Qué debemos hacer, más allá de preocuparnos relativamente?
ambindependència 