Un matí de diumenge amb Ciutadans de Madrid

IMG_0110

En català

Arribo a l’acte de Ciutadans a Madrid mitja hora abans del seu inici . M’esperava trobar molta gent, però no n’hi ha tanta, uns centenars (fa anys que prefereixo no calcular les multituds per no cometre errors, o per evitar crítiques dels uns i dels altres i perquè a Madrid els que es dediquen a recomptar forces pròpies o enemigues, semblen uns ineptes).
L’escenari és magnífic, el Temple de Debod, una construcció de l’antic Egipte portada pedra a pedra a Madrid el 1968, com a compensació de l’ajuda que va donar l’Espanya de Franco pel manteniment del Temple d’Abú Simbel. El terreny (el de Madrid) estava ocupat fins aleshores per una antiga caserna militar (la de la Montaña, amb un passat sagnant durant la Guerra Civil). Està al costat de la Plaça Espanya, a uns metres de la seu madrilenya del PSOE i en ple barri de Rosales, zona amb votants tradicionalment del PP.
Ciutadans potser ha triat aquest enclavament per la seva bellesa o potser perquè és un lloc a mig camí entre referències socialistes i populars i a tocar de la Plaça Espanya, precisament allò que defensa la formació taronja: ni de dretes, ni d’esquerres i amb l’objectiu que Espanya sigui un país on tothom hi tingui cabuda i on tothom se senti orgullós de formar-ne part.
A l’hora del començament de l’acte, arriben les primeres espases de la formació (Villacís, Arrimadas, Girauta...), però el gran protagonista es fa esperar i arriba amb gairebé deu minuts de retard: després sabem que s’ha entretingut fent-se fotos amb nens i nenes davant les peticions dels pares. El general entra al Temple mentre se senten crits dels seus soldats de “Presidente, presidente”. Albert Rivera desplega els seus encants que són molts: oratòria, presència i aquella proximitat, en forma de petons, encaixades i abraçades, que els votants demanen i esperen dels polítics.
El discurs és brillant en la forma (Rivera de jovenet va fer cursos i va guanyar premis d’oratòria) però en el fons trobo que està mancat de contingut. Espero saber, però no m’ho aclareix què faran si arriben al govern? Amb qui preferirien fer coalició en cas de majories dèbils? Els impostos han de pujar o baixar? La reforma constitucional és una opció? Quines solucions ha de tenir Catalunya? Quina reforma educativa evitaria un fracàs escolar del 30%? Rescatarien la banca amb diners públics si hi hagués un nou “crash” del sector? Privatitzarien el sector públic que fos deficitari?….
És cert, un míting de diumenge al migdia no és lloc per ensenyar les cartes (tampoc els incondicionals vénen a sentir classes d’economia o de justícia) però Rivera sí que deixa entreveure algunes jugades: “s’ha de reformar, però no retallar”, diu (i això com es fa en sanitat?), “acabarem amb cementiris per elefants polítics com les diputacions”, afirma (i el Senat, i consells assessors?) i fa contínues comparacions amb els seus socis europeus “que governen a Finlàndia, Holanda, Luxemburg o Canadà” (que ràpid es troben al·liats). I que no faltin referències als resultats a Catalunya: “sumem els mateixos diputats que el PP i el PSOE”, (però cap referència a què Junts Pel Sí suma deu diputats més que PP, PSOE i Ciutadans junts). Rivera sap que un míting polític un diumenge al migdia ha de ser el més semblant a una missa: un sermó amb coses que volen reconfortant que volen sentir els feligresos, promeses per arribar a la terra promesa i el repartiment final d’unes hòsties (aquestes millor si són contra l’enemic).
Avui Rivera te especial interès en vendre Ciutadans com una recepta nova, un medicament genèric, que no te res a veure amb les velles fórmules de farmàcia, ni amb els antibiòtics dels grans laboratoris del PP i el PSOE. I reitera Rivera: “no som ni dels blaus, ni dels rojos, això és ja caspós”, ho diu algú que ha venut com un valor “haver nascut en democràcia” ( i que potser vol posar fi a allò de les dues Espanyes?)
I la gent que es reuneix al voltant del temple egipci ja no només ovaciona el seu general (que encara no ha guanyat cap gran batalla, tot i que podria ser qüestió de temps), aquesta gent ja aplaudeix i venera el seu faraó (aquell amb qui creuen cegament), que arriba a dir que “quan sigui president, cridaré a tots els polítics de dretes i d’esquerres-inclòs Podemos– per cercar acords, perquè tots els nostres rivals, són també compatriotes”.
L’acte s’acaba i Rivera i els seus lloc tinents marxen aviat i jo sento dos homes de mitjana edat que fan un comentari sobre Rivera: “que bé parla, diu veritats “como puños” i sobretot m’agrada perquè és un català seriós que defensa com ningú i des de Catalunya la unitat d’Espanya”.
Jo marxo del temple egipci, agafo un taxi i el xofer em diu: “vaja, no he tingut sort, el Rivera ha agafat just el taxi del davant meu”. El vehicle s’allunya de la Plaça Espanya, de la seu del PSOE i de les cases de 300 metres quadrats dels votants del PP i s’endinsa pels carrers de Madrid.

En castellà

Llego al acto de Ciudadanos en Madrid media hora antes de su inicio. Me esperaba encontrar mucha gente, pero no hay tanta, unos cientos (hace años que prefiero no calcular las multitudes para no cometer errores, o para evitar críticas de unos y otros y porque en Madrid los que se dedican a recontar fuerzas propias o enemigas, parecen unos ineptos).


El escenario es magnífico, el Templo de Debod, una construcción del Antiguo Egipto llevada piedra a piedra a Madrid en 1968, como compensación de la ayuda que dio la España de Franco por el mantenimiento del Templo de Abú Simbel . El terreno (el de Madrid) estaba ocupado hasta entonces por un antiguo cuartel militar ( el de la Montaña con un pasado sangriento en la Guerra Civil). Está al lado de la Plaza España, a unos metros de la sede madrileña del PSOE y en pleno barrio de Rosales, zona con votantes tradicionalmente del PP.


Ciudadanos quizás ha elegido este enclave por su belleza o quizás porque es un lugar a medio camino entre referencias socialistas y populares y junto a la Plaza España, precisamente aquello que defiende la formación naranja: ni de derechas, ni de izquierdas y con la El objetivo que España sea un país donde todo el mundo tenga cabida y donde todo el mundo se sienta orgulloso de formar parte de ella.


A la hora del comienzo del acto, llegan las primeras espadas de la formación (Villacís, Arrimadas, Girauta …), pero el gran protagonista se hace esperar y llega con casi diez minutos de retraso: después sabemos que se ha entretenido haciéndose fotos con niños y niñas ante las peticiones de los padres. El general entra en el Templo mientras se escuchan gritos de sus soldados de “Presidente, presidente”. Albert Rivera despliega sus encantos que son muchos: oratoria, presencia y aquella proximidad, en forma de besos, apretones de manos y abrazos, que los votantes piden y esperan de los políticos.


El discurso es brillante en la forma (Rivera de jovencito hizo cursos y ganó premios de oratoria) pero en el fondo creo que carece de contenido. Espero saber, pero no me lo aclara qué harán si llegan al gobierno? Con quien preferirían formar coalición en caso de mayorías débiles? Los impuestos deben subir o bajar? La reforma constitucional es una opción? Qué soluciones debe tener Cataluña? Qué reforma educativa evitaría un fracaso escolar del 30%? Rescatarían la banca con dinero público si hubiera un nuevo “crash” del sector? Privatizar el sector público que fuera deficitario? ….


Es cierto, un mitin del domingo al mediodía no es lugar para enseñar las cartas (tampoco los incondicionales vienen a oír clases de economía o de justicia) pero Rivera sí deja entrever algunas jugadas: “hay que reformar, pero no recortar “, dice (y esto como se hace en sanidad?),” acabaremos con cementerios para elefantes políticos como las diputaciones “, afirma (y el Senado, y consejos asesores?) y hace continuas comparaciones con sus socios europeos” que gobiernan en Finlandia, Holanda, Luxemburgo o Canadá “(que rápido se encuentran aliados). Y que no falten referencias a los resultados en Cataluña: “sumamos los mismos diputados que el PP y el PSOE”, (pero ninguna referencia a que Junts Pel Sí suma diez diputados más que PP, PSOE y Ciudadanos juntos).
Rivera sabe que un mitin político un domingo al mediodía debe ser lo más parecido a una misa: un sermón con cosas que quieren reconfortante que quieren oír los feligreses, promesas para llegar a la tierra prometida y el reparto final de unas hostias (estas mejor si son contra el enemigo).


Hoy Rivera tiene especial interés en vender Ciudadanos como una receta nueva, un medicamento genérico, que no tiene nada que ver con las viejas fórmulas de farmacia, ni con los antibióticos de los grandes laboratorios del PP y el PSOE. Y reitera Rivera: “no somos ni de los azules, ni los rojos, esto es ya casposo”, lo dice alguien que ha vendido como un valor “haber nacido en democracia” (y que quizás quiere poner fin a lo de las dos Españas? )


Y la gente que se reúne en torno al templo egipcio ya no sólo ovaciona a su general (que aún no ha ganado ningún gran batalla, aunque puede ser cuestión de tiempo), esta gente ya aplaude y venera su faraón (aquel en quién creen ciegamente), que llega a decir que “cuando sea presidente, llamaré a todos los políticos de derechas y de izquierdas-incluido Podemos– para buscar acuerdos, porque todos nuestros rivales, son también compatriotas”.


El acto se acaba y Rivera y sus lugartenientes se van y   oigo a dos hombres de mediana edad que hacen un comentario sobre Rivera: “que bien habla, dice verdades” como puños “y sobre todo me gusta porque es un catalán serio que defiende como nadie y desde Cataluña la unidad de España “.


Marcho del templo egipcio, subo a un taxi y el chófer me dice: “vaya, no he tenido suerte, Rivera ha cogido justo el taxi de delante mío”. El vehículo se aleja de la Plaza España, de la sede del PSOE y de las casas de 300 metros cuadrados de los votantes del PP y se adentra por las calles de Madrid.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s