Enveja i ràbia al Barça

2014071922061666155

En català

Francisco Franco Bahamonde, cabdill militar d’Espanya, li va regalar al Reial Madrid a principis dels anys 60 del segle XX uns terrenys al nord de la capital espanyola perquè el club construís la seva Ciudad Deportiva. Un fet menor per un govern que afusellava gent que no pensava com calia. Però un fet que demostra una estratègia d’Estat: que el Reial Madrid fos un actiu a exportar per un país vergonyant i avergonyit per una de les pitjors dictadures de la història moderna.
Els estrategues franquistes encarreguen a Santiago Bernabéu i la seva mà dreta Raimundo Saporta que el Madrid sigui sinònim de la modernització d’Espanya i que dins d’aquest país hi hagués alguna cosa que agradés fora del país. Aquí es forgen les Lligues regalades, l’invent de la Copa d’Europa que es guanyava a partit únic i contra rivals menors, la llegenda-enganyifa del llegendari Madrid. Una vergonya més, tan sols comparable a com Alfredo Di Stefano, fitxat pel Barça acaba vestint de blanc per ordre ministerial o la de com el bisbe de Barcelona purifica el Camp de Les Corts per fer fora els dimonis que tant espantaven al règim.
El regal de la Ciudad Deportiva al Madrid no aniria més enllà d’una anècdota menor si no fos perquè anys més tard (el 2004) i en plena democràcia...el Madrid li va vendre a la ciutat per un munt de milions els terrenys regalats pel dictador. El club de Chamartín es capitalitza amb diners públics i es converteix en el club dels Gal·làctics (Figo, Beckham, Zidane, Ronaldo són fitxats amb diners tacats de sospita).
No són fantasmes d’un culer esquizofrènic. Són fets que encara es repeteixen. Aquesta setmana un àrbitre ha denunciat davant la Justícia que l’han volgut comprar per afavorir al Madrid en el partit contra el Barça del pròxim novembre. A mi, d’aquest cas l’única cosa que m’estranya és perquè no s’han denunciat abans aquestes pressions.
Alguns no poden admetre que el Barça parit per Cruyff i redissenyat per Guardiola hagi estat el millor equip de futbol de tots els temps i sense ajudes estatals ni llegendes inventades. El Barça de Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta, Messi o Busquets ho ha guanyat tot fent el millor joc que mai ningú ha vist, humiliant amb elegància al rival, conquerint estadis i elevant el futbol a la categoria d’art.
I com que alguns no admeten això s’ha tornat a crear una estratègia en contra del club català.
A falta de tornar a purificar l’estadi barcelonista, els fets parlen per si sols.
-Des de fa uns anys, Hisenda s’ha bolcat a investigar als jugadors del Barça, especialment a Leo Messi. Alguns volen fer creure que Messi és un estafador, però que les estrelles del Madrid són uns contribuents exemplars.
-La Justícia investiga el fitxatge de Neymar, però mai no s’ha molestat en investigar com el Madrid va fitxar amb diners públics els seus Gal·làctics. I encara algú es pregunta qui és el denunciant anònim que va portar el cas als Tribunals? De veritat no ho sabeu?
-La UEFA ha castigat al Barça per fitxar joves per la seva Masia, la millor escola de futbolistes del món, però en canvi no castiga clubs com el Madrid per fitxar els mateixos joves (us sona el danès Odegaar del 15 anys)
-En una altra decisió sense precedents, la UEFA i els seus responsables, presumptes corruptes, (si han robat per un cantó, perquè no ho han de fer per l’altre) han impedit (potser incentivats per diners públics) que el Barça incorpori Arda Turan, a pesar de la llarga lesió de Rafinha. Mai fins ara s’havia prohibit rellevar un jugador amb lesió greu.
-Últimament aquests presumptes corruptes s’han aficionat a penalitzar econòmicament al Barça perquè els seus seguidors exhibeixen estelades, quan mai no han fet res semblant amb aficions acostumades a exhibir esvàstiques, banderes preconstitucionals o llençar bengales, o fins i tot assassinar algun seguidor del Depor o la Reial Societat.
-Després d’aquests exemples, ja no vull insistir en d’altres com arbitratges escandalosos o sancions desmesurades a jugadors blaugrana en paral·lel a perdonar càstigs a jugadors d’altres equips, o campanyes mediàtiques sobre si el Barça era un paradís del dòping, de les orgies, o de manipular horaris o de tenir els bioritmes dels jugadors trucats.

El que sí que em queda clar és que l’àrbitre temptat per ajudar al Madrid torna a ser una estratègia pagada amb diners públics, una estratègia vergonyant i planificada en despatxos oficials per ments malaltes d’enveja i de ràbia.

En castellà

Francisco Franco Bahamonde, caudillo militar de España, le regaló al Real Madrid a principios de los años 60 del siglo XX unos terrenos al norte de la capital española para que el club construyera su Ciudad Deportiva. Un hecho menor para un gobierno que fusilaba gente que no pensaba como era necesario. Pero un hecho que demuestra una estrategia de Estado: que el Real Madrid fuera un activo a exportar por un país vergonzante y avergonzado por una de las peores dictaduras de la historia moderna.


Los estrategas franquistas encargan a Santiago Bernabéu y su mano derecha Raimundo Saporta que el Madrid sea sinónimo de la modernización de España y que en este país hubiera algo que gustara fuera del país. Aquí se forjan las Ligas regaladas, el invento de la Copa de Europa que se ganaba a partido único y contra rivales menores, la leyenda-camelo del legendario Madrid. Una vergüenza más, tan sólo comparable a como Alfredo Di Stefano, fichado por el Barça acaba vistiendo de blanco por orden ministerial o de cómo el obispo de Barcelona purifica el Campo de Les Corts para echar a los demonios que tanto asustaban al régimen.


El regalo de la Ciudad Deportiva al Madrid no iría más allá de una anécdota menor si no fuera porque años más tarde (en 2004) y en plena democracia … el Madrid le vendió a la ciudad por un montón de millones los terrenos regalados por el dictador. El club de Chamartín se capitaliza con dinero público y se convierte en el club de los Galácticos (Figo, Beckham, Zidane, Ronaldo son fichados con dinero manchado por la sospecha).


No son fantasmas de un culé esquizofrénico. Son hechos que todavía se repiten. Esta semana un árbitro ha denunciado ante la Justicia que la han querido comprar para favorecer al Madrid en el partido contra el Barça del próximo noviembre. A mí, de este caso lo único que me extraña es que no se han denunciado antes estas presiones.


Algunos no pueden admitir que el Barça parido por Cruyff y rediseñado por Guardiola haya sido el mejor equipo de fútbol de todos los tiempos y sin ayudas estatales ni leyendas inventadas. El Barça de Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta, Messi o Busquets lo ha ganado todo haciendo el mejor juego que nunca nadie ha visto, humillando con elegancia al rival, conquistando estadios y elevando el fútbol a la categoría de arte.


Y como algunos no admiten esto, se ha vuelto a crear una estrategia en contra del club catalán.


A falta de volver a purificar el estadio barcelonista, los hechos hablan por sí solos.


-Desde Hace unos años, Hacienda se ha volcado a investigar a los jugadores del Barça, especialmente a Leo Messi. Algunos quieren hacer creer que Messi es un estafador, pero que las estrellas del Madrid son unos contribuyentes ejemplares


-La Justicia investiga el fichaje de Neymar, pero nunca se ha molestado en investigar cómo el Madrid fichó con dinero público sus Galácticos. Y aun alguien se pregunta quién es el denunciante anónimo que llevó el caso a los tribunales? De verdad no lo sabéis?


-La UEFA ha castigado al Barça por fichar jóvenes para La Masía, la mejor escuela de futbolistas del mundo, pero en cambio no castiga clubes como el Madrid por fichar a los mismos jóvenes (os suena el danés Odegaar del 15 años?)


-En otra decisión sin precedentes, la UEFA y sus responsables, presuntos corruptos, (si han robado por un lado, porque no deben de hacerlo por el otro) han impedido (quizás incentivados por dinero público) que el Barça incorpore Arda Turan, a pesar de la larga lesión de Rafinha. Nunca hasta ahora se había prohibido relevar a un jugador con lesión grave.


-Últimamente estos presuntos corruptos se han aficionado a penalizar económicamente al Barça porque sus seguidores exhiben esteladas, cuando nunca han hecho nada parecido con aficiones acostumbradas a exhibir esvásticas, banderas preconstitucionales o tirar bengalas, o incluso asesinar a algún seguidor del Depor o la Real Sociedad.


-Después de estos ejemplos, ya no quiero insistir en otros como arbitrajes escandalosos o sanciones desmesuradas a jugadores azulgrana en paralelo a perdonar castigos a jugadores de otros equipos, o campañas mediáticas sobre si el Barça era un paraíso del doping , de las orgías, o de manipular horarios o de tener los biorritmos de los jugadores trucados.


Lo que sí que me queda claro es que el árbitro tentado para ayudar al Madrid vuelve a ser una estrategia pagada con dinero público, una estrategia vergonzante y planificada en despachos oficiales por mentes enfermas de envidia y de rabia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s