Más cuento que Calleja

1076567

En català

Hi havia una vegada un alcalde d’un poble que va tenir una gran idea per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.
Va pensar que en el seu poble hi havia uns carrers massa amples pels cotxes i unes voreres massa estretes pels seus vianants, sobretot per persones amb dificultats de mobilitat, persones grans amb ganes de tranquil·litat, persones joves amb ganes de jugar, persones que anaven amb cotxets de nadó, o simplement persones que volien passejar.
I com que l’alcalde del poble es preocupava molt pels seus veïns va decidir fer més estrets els carrers pels cotxes i eixamplar les voreres pels vianants.
I aleshores els veïns van decidir votar massivament aquell alcalde a les eleccions municipals.
Un cop l’alcalde va ser reelegit, va tenir una altra idea brillant i que a més milloraria la qualitat dels seus veïns: prohibir fumar en llocs públics com ara hospitals, col·legis, restaurants i bars.
Això va fer enfadar a alguns dels seus veïns, que els agradava fumar a qualsevol lloc en qualsevol moment. O va fer enfadar els propietaris de bancs i restaurants que veien com perdien part de la seva clientela.
Però l’alcalde era molt llest. I sabia que les voreres del seu poble eren ja prou amples per a fer unes terrasses on els clients dels bars i restaurant es podrien asseure i fumar mentre menjaven i bevien.
Els propietaris dels bars i restaurants van gastar molts diners en fer aquelles terrasses i es van gastar encara més diners en pagar els permisos municipals per poder tenir aquestes terrasses. Però sabien que si no feien aquesta despesa, la seva clientela marxaria a una altre bar o a un altre restaurant.
I en aquell poble les coses van canviar, tal com volia l’alcalde.
Ara tenia carrers estrets on els cotxes sempre organitzaven embussos, soroll i grans emissions de diòxid de carboni. Uns inconvenients que eren patits i respirats per ciutadans fumadors o no que estaven en terrasses enganxades a aquests carrers plens de cotxe. I mentrestant els vianants que volien passejar per àmplies voreres es trobaven envoltats de cotxes, terrasses, fums i sorolls que garantien una gran qualitat de vida.
Això sí, l’alcalde va marxar a viure lluny d’aquell poble gràcies a tots els quartos recaptats en el procés relatat en aquestes línies.
Conte comptat, conte acabat.

En castellà

Había una vez un alcalde de un pueblo que tuvo una gran idea para mejorar la calidad de vida de sus ciudadanos.

Pensó que en su pueblo había unas calles demasiado anchas por los coches y unas aceras demasiado estrechas para sus peatones, sobre todo para personas con dificultades de movilidad, personas mayores con ganas de tranquilidad, personas jóvenes con ganas de jugar, personas que iban con cochecitos de bebé, o simplemente personas que querían pasear.

Y como el alcalde del pueblo se preocupaba mucho por sus vecinos decidió hacer más estrechas las calles por los coches y ensanchar las aceras para los peatones.
Y entonces los vecinos decidieron votar masivamente a aquel alcalde en las elecciones municipales.

Una vez el alcalde fue reelegido, tuvo otra idea brillante y que además mejoraría la calidad de sus vecinos: prohibir fumar en lugares públicos como hospitales, colegios, restaurantes y bares.

Esto hizo enfadar a algunos de sus vecinos, que les gustaba fumar en cualquier lugar en cualquier momento. O enfadó a los propietarios de bancos y restaurantes que veían como perdían parte de su clientela.

Pero el alcalde era muy listo. Y sabía que las aceras de su pueblo eran ya suficientemente anchas para hacer unas terrazas donde los clientes de los bares y restaurante se podrían sentarse y fumar mientras comían y bebían.
Los propietarios de los bares y restaurantes gastaron mucho dinero en hacer aquellas terrazas y se gastaron aún más dinero en pagar los permisos municipales para poder tener estas terrazas. Pero sabían que si no hacían este gasto, su clientela marcharía a otro bar o en otro restaurante.

Y en ese pueblo las cosas cambiaron, tal como quería el alcalde.
Ahora tenía calles estrechas donde los coches siempre organizaban atascos, ruido y grandes emisiones de dióxido de carbono. Unos inconvenientes que eran sufridos y respirados por ciudadanos fumadores o no que estaban en terrazas pegadas a estas calles llenas de coche. Y mientras los peatones que querían pasear por amplias aceras se encontraban rodeados de coches, terrazas, humos y ruidos que garantizaban una gran calidad de vida.

Eso sí, el alcalde se fue a vivir lejos de aquel pueblo gracias a toda la pasta recaudada en el proceso relatado en estas líneas.
Colorín colorado.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s