De mala llet per Grècia

En català

Grècia ha de retornar a la Unió Europea milers de milions d’euros. Uns diners que mai no podran pagar (Qui podria pagar-los?) tenint en compte que en aquest país pocs paguen impostos, o almenys els impostos que haurien de pagar, que el deute que tenen els ofega i que no hi ha manera que l’economia creixi per l’atur, pels sous irrisoris que cobren els treballadors i perquè bona part dels seus beneficis van a parar a les arques dels creditors d’Europa. Un cercle viciós i pervers.
Ningú pot obviar que Grècia és culpable. Pels seus governs mentiders de dretes i d’esquerres que durant anys han enganyat presentant unes dades econòmiques que ni de bon tros s’acostaven a la realitat ( i cap d’aquests delinqüents ha acabat a la presó, ni penjat pels peus a l’àgora). És culpable per bona part dels seus ciutadans, aquells que no declaren patrimoni, ni béns. Qui es pot creure que a Atenes només es recaptin tributs per l’ús de trenta piscines? O que hi hagi menys habitacions hoteleres controlades per Hisenda que les que hi ha a Benidorm? El bressol de la democràcia o d’Europa és ara un niu de pirates que no saben què és la civilització, viure en societat, perquè pocs saben què és pagar impostos de manera justa i solidària, un pilar indispensable per qualsevol democràcia.
Dit això, els que reclamen aquests milers de milions a Grècia no són millors que els grecs, que la majoria d’ells. Són usurers. El cas dels alemanys és sagnant, un poble que ha destrossat la història del segle XX ( per posar només una data de referència, tot i que ha actuat així gairebé sempre) a base de guerres i d’odi, d’un Holocaust i que ha destrossat vides, països i els sentiments que distingeixen la humanitat de la bestialitat. Alemanya que va deixar de pagar les multes que se li van imposar després de les dues guerres com a país perdedor i vençut (que no és ben bé el mateix). Ara aquests espècimens i els seus poders fàctics, dirigits per una dona que vol ser un home (amb els pitjors defectes d’un home i amb cap virtut de les dones) i un ministre discapacitat d‘ humanitat i amargat per la seva cadira de rodes vol guanyar aquesta guerra contra no se sap què ni qui. A més, per continuar sent més rics i per guanyar per fi una batalla, compten amb el suport de socis europeus, alguns dels quals són pobres ànimes que necessiten traductor simultani per assabentar-se de què està passant al seu costat. Un fàstic.
Ara aquest colla va contra Grècia i sobretot contra allò que ha estat Europa: solidaritat, Il.lustració, civilització, negociació, diplomàcia. Els grecs potser no es mereixen ser béns tractats, però la resta d’Europa ho ha de fer, de la mateixa manera que ho fa quan els anglesos se’ls pixen a la boca quan no volen cedir ni moneda ni sobirania o quan els nord-americans els espien quan els surt de la punta del nas. Però és més fàcil fer de mil homes davant de petits…. Fastigós.
I teniu en compte que aquests milers de milions d’euros (la majoria donats per bancs i no per països) no els necessiten els creditors.
Jo, per la meva part, cedeixo els 500 euros que diuen que ha deixat cada ciutadà d’Espanya als grecs. Que no me’ls tornin. De veritat.
Em conformo amb què algun dels pilotes que fan el joc als alemanys (i que viatgen amb traductor simultani) em retorni els 1000 euros que he cedit sense voler-ho ni saber-ho als bancs dirigits per lladres espanyols, que després de ser enganxats amb les mans a la caixa han marxat amb indemnitzacions milionàries.
Per què cedeixo uns diners i altres no? Per què em surt dels pebrots. Democràcia i llibertat.

En castellà

Grecia debe devolver a la Unión Europea miles de millones de euros. Un dinero que nunca podrán pagar (¿Quién podría pagarlo?) Teniendo en cuenta que en este país pocos pagan impuestos, o al menos los impuestos que deberían pagar, que la deuda que tienen los ahoga y que no hay manera de que el economía crezca por el paro, los sueldos irrisorios que cobran los trabajadores y porque buena parte de sus beneficios van a parar a las arcas de los acreedores de Europa. Un círculo vicioso y perverso.

Nadie puede obviar que Grecia es culpable. Por sus gobiernos mentirosos de derechas y de izquierdas que durante años han engañado presentando unos datos económicos que ni mucho menos se acercaban a la realidad (y ninguno de estos delincuentes ha acabado en la cárcel, ni colgado por los pies en el ágora). Es culpable por buena parte de sus ciudadanos, aquellos que no declaran patrimonio, ni bienes. Quién se puede creer que en Atenas sólo se recauden tributos por el uso de treinta piscinas? O que haya menos habitaciones hoteleras controladas por Hacienda que las que hay en Benidorm? La cuna de la democracia o de Europa es ahora un nido de piratas que no saben qué es la civilización, vivir en sociedad, porque pocos saben qué es pagar impuestos de manera justa y solidaria, un pilar indispensable para cualquier democracia.

Dicho esto, los que reclaman esos miles de millones en Grecia no son mejores que los griegos, que la mayoría de ellos. Son usureros. El caso de los alemanes es sangrante, un pueblo que ha destrozado la historia del siglo XX (por poner sólo una fecha de referencia, aunque ha actuado así casi siempre) a base de guerras y de odio, de un Holocausto y que ha destrozado vidas, países y los sentimientos que distinguen la humanidad de la bestialidad. Alemania que dejó de pagar las multas que se le impusieron tras las dos guerras como país perdedor y vencido (que no es exactamente lo mismo). Ahora estos especímenes y sus poderes fácticos, dirigidos por una mujer que quiere ser un hombre (con los peores defectos de un hombre y con ninguna virtud de las mujeres) y un ministro discapacitado de humanidad y amargado por su silla de ruedas quiere ganar esta guerra contra no se sabe qué ni quién. Además, para seguir siendo más ricos y para ganar por fin una batalla, cuentan con el apoyo de socios europeos, algunos de los cuales son pobres almas que necesitan traductor simultáneo para enterarse de qué está pasando a su lado. Un asco.

Ahora este grupo va contra Grecia y sobre todo contra lo que ha sido Europa: solidaridad, Ilustración, civilización, negociación, diplomacia. Los griegos quizás no se merecen ser bien tratados, pero el resto de Europa lo tiene que hacer, de la misma manera que lo hace cuando los ingleses se les mean en la boca cuando no quieren ceder ni moneda ni soberanía o cuando los norteamericanos  los espían cuando les sale de la punta de la nariz. Pero es más fácil abusar ante pequeños …. asqueroso.

Y tened en cuenta que estos miles de millones de euros (la mayoría dados por bancos y no por países) no los necesitan los acreedores.

Yo, por mi parte, cedo los 500 euros que dicen que ha dejado cada ciudadano de España a los griegos. Que no me vuelvan. De verdad.
Me conformo con que alguno de los pelotas que hacen el juego a los alemanes (y que viajan con traductor simultáneo) me devuelva los 1.000 euros que he cedido sin quererlo ni saberlo los bancos dirigidos por ladrones españoles, que tras ser pillados con las manos en la caja se han ido con indemnizaciones millonarias.

Por qué cedo un dinero y otro no? ¿Por qué me sale de los huevos. Democracia y libertad.