En català
Fa un temps vaig saber que la nostra relació tenia data de caducitat. Va ser un moment dolorós, cruel, inacceptable. No sabia quin dia exactament passaria, però sí que seria inevitable, del tot.
Et vaig mirar fixament sense que tu te n’adonessis, estaves al meu costat mentre preníem el sol tombats a una platja llunyana, una gota d’aigua et relliscava pel teu cos i queia al terra per desaparèixer per sempre a l’arena, com aviat desapareixeria la nostra unió.
I va ser aleshores quan vaig pensar en els moments viscuts junts: érem inseparables, ens necessitàvem, ens omplíem i de vegades ens sobrava tot i tothom en el nostre espai, en el nostre temps.
El més dolorós no va ser el record de temps passats feliços, i si la crueltat de saber amb seguretat que mai més no es repetirien, ni tornarien.
Era conscient que com més et tenia, més mal em feies. Depenia massa de tu, l’addicció era total. Et necessitava per viure, vivia per assaborir-te i tu, suposo que tu no tenies raó de ser sense mi. Ens despertàvem junts, esmorzàvem junts, dinàvem junts, sopàvem junts i ens anàvem a dormir junts. Fins i tot quan la distància i les obligacions ens separaven… No deixàvem de pensar l’un en l’altre.
I va aparèixer una persona. O potser la vaig anar a buscar, sense intenció de fer-ho.. I sense saber com li vaig explicar que la nostra relació era massa depenent, depenent fins al dolor, el dolor mental i físic que anava des del mal de cap fins a la cremor d’estómac. Però com més patia, més et necessitava. La teva absència era la pitjor alternativa.
I aquella persona em va obrir els ulls. Em va dir que lluny de tu hi havia altres coses. Que el món no s’acabava amb nosaltres dos, que sempre hi havia una sortida. I m’ha costat, però li he fet cas. Et deixo, has estat la meva companya durant anys, érem inseparables, vam ser feliços, però ja no puc continuar amb tu. Et deixo.
Sempre recordaré aquella gota d’aigua relliscant pel teu cos en una platja llunyana, que eres l’espurna de la meva vida, però el dolor mental i físic, aquella cremor d’estómac ja són insuportables, et portaré sempre al meu cor. Adéu i fins a sempre, només et beuré de tant en tant estimada Coca Cola.
En castellà
Te miré fijamente sin que tú te dieras cuenta, estabas a mi lado mientras tomábamos el sol tumbados en una playa lejana, una gota de agua te resbalaba por tu cuerpo y caía al suelo para desaparecer para siempre en la arena, como pronto desaparecería nuestra unión.
Y fue entonces cuando pensé en los momentos vividos juntos: éramos inseparables, nos necesitábamos, nos llenábamos y a veces nos sobraba todo y todos en nuestro espacio, en nuestro tiempo.
Lo más doloroso no fue el recuerdo de tiempos pasados felices, y si la crueldad de saber con seguridad que nunca más se repetirían, ni volverían.
Era consciente de que cuanto más te tenía, más daño me hacías. Dependía demasiado de ti, la adicción era total. Te necesitaba para vivir, vivía para saborearte y tú, supongo que tú no tenías razón de ser sin mí. Nos despertábamos juntos, desayunábamos juntos, comíamos juntos, cenábamos juntos y nos íbamos a dormir juntos. Incluso cuando la distancia y las obligaciones nos separaban … No dejábamos de pensar el uno en el otro.
Y apareció una persona. O quizás la fui a buscar, sin intención de hacerlo .. Y sin saber cómo le expliqué que nuestra relación era demasiado dependiente, dependiente hasta el dolor, el dolor mental y físico que iba desde el dolor de cabeza hasta el ardor de estómago. Pero cuanto más sufría, más te necesitaba. Tu ausencia era la peor alternativa.
Y esa persona me abrió los ojos. Me dijo que lejos de ti había otras cosas. Que el mundo no se acababa con nosotros dos, que siempre había una salida. Y me ha costado, pero le he hecho caso. Te dejo, has sido mi compañera durante años, éramos inseparables, fuimos felices, pero ya no puedo seguir contigo. Te dejo.
Siempre recordaré aquella gota de agua resbalando por tu cuerpo en una playa lejana, que eras la chispa de mi vida, pero el dolor mental y físico, aquel ardor de estómago ya son insoportables, te llevaré siempre en mi corazón. Adiós y hasta siempre, sólo estaré contigo de vez en cuando estimada Coca Cola.