Lara

planeta

En català

Diuen alguns que ell va entrar a cavall a Barcelona després que el seu bàndol guanyés la Guerra Civil. Era capità de la Legió, un franquista convençut. Va baixar del cavall i no va voler tornar a la seva Sevilla natal, Barcelona el va seduir potser perquè mai fins aleshores es va sentir un triomfador.

Ser del bàndol guanyador en territori perdedor no era qualsevol cosa, era una garantia de continuar triomfant en tot el que et proposessis, com per exemple fer una editorial de llibres en un país amb un alt índex d’analfabets.

Aquest legionari i llibrer va saber també tenir el talent necessari per fer d’aquella editorial un gran imperil. Sí, segur que per les ajudes del règim, també per la sort, però ningú dubte que també perquè va saber fer bé la seva feina. Fins i tot deixant de banda les seves conviccions de la dreta més casposa per fer negocis amb escriptors catalans o d’esquerres, amb el seu bàndol enemic a la Guerra.

L’editor va tenir quatre fills i com home de bé va repartir en vida l’herència: el 52% a parts iguals pels nois i el 48% per les dues noies. El negoci passaria a ser dirigit per Fernando, un dels seus fills, diuen que l’intel·ligent, prudent i home de negocis. Però un malaurat accident de cotxe a mitjans dels anys 90 va fer que el timó de l’editorial, Planeta, anés a parar a les mans de José Manuel, diuen que no tan preparat, però més impulsiu, més intuïtiu. I el destí va ser generós, un altre cop, amb la família.

José Manuel va decidir que l’Imperi havia de convertir-se en una Galàxia empresarial. Va apostar per comprar les marques de tots els seus rivals: Tusquets, Seix Barral, Espasa-Calpe, Grup62
Les ganes de menjar de José Manuel no es limitaven a la taula, com sempre li agradava dir. Quan les televisions privades van emergir, ell va veure que serien un negoci rendible a mitjà termini i entra en l’accionariat d’Antena3. Un grup ara format també per La Sexta Onda Cero, La Razón i que salvant el diari és una màquina de fer diners. Precisament el tarannà possibilista i pragmàtic de José Manuel arriba fins al punt d’al·liar-se amb l’enemic o el dimoni si fa falta i en un moment del seu regnat Planeta és capaç de ser el patró de La Razón, un diari espanyolista, de dretes i anticatalà i de l’Avui, el diari de capçalera del nacionalisme català i amb profundes arrels anti espanyolistes.

José Manuel ha passat a ser un fill de la legió espanyola que va conquerir Barcelona a la Guerra a ser un premiat amb la Creu Sant Jordi de la Generalitat. José Manuel ha sabut tenir mà dreta i mà esquerra amb els uns i amb els altres. Ha estat màxim accionista de l‘Espanyol, conseller del Banc Sabadell, convidat a tots els despatxos importants, tenint ell potser el més important de tots. (En quants d’aquests despatxos ha entrat com a convidat i ha acabat asseient-se a la cadira de l’amfitrió?)

A la part final de la seva vida José Manuel ha aparegut en molts titulars de diaris i d’informatius. Ha estat quan ha dit que si Catalunya fos independent, la seu de Planeta marxaria a un altre lloc, potser a Sevilla d’on va marxar son pare. (Sempre m’ha quedat el dubte si l’Espanyol també marxaria cap a la capital andalusa). I recordar-lo per aquesta opinió política parcial seria injust. No és un sant com avui volen dir tots els mitjans de comunicació, però jo em quedo en què ha estat un home de negocis que ha generat riquesa i ocupació i que ha sabut parlar i acordar amb tothom.

Ara el què caldrà saber és què passa amb tot aquest imperi galàctic de llibres, diaris i radiotelevisions. Si els fills, menys impulsius, consideren que s’han de mantenir fins i tots els negocis que no són negoci, que no donen rèdits, o sí més enllà de la independència de Catalunya, el quadre de comandaments de Planeta ha de continuar o no a Barcelona.

Descansi en pau.

En castellà

 Dicen algunos que él entró a caballo en Barcelona después de que su bando ganara la Guerra Civil. Era capitán de la Legión, un franquista convencido. Bajó del caballo y no quiso volver a su Sevilla natal, Barcelona le sedujo quizá porque nunca hasta entonces se sintió un triunfador.

Ser del bando ganador en territorio perdedor no era cualquier cosa, era una garantía de seguir triunfando en todo lo que te propusieras, como por ejemplo hacer una editorial de libros en un país con un alto índice de analfabetos.

Este legionario y librero supo también tener el talento necesario para hacer de aquella editorial un gran imperio Sí, seguro que para las ayudas del régimen, también por la suerte, pero nadie duda de que también porque supo hacer bien su trabajo. Incluso dejando de lado sus convicciones de la derecha más casposa para hacer negocios con escritores catalanes o de izquierdas, con su bando enemigo en la Guerra.

El editor tuvo cuatro hijos y como hombre de bien repartió en vida la herencia: 52% a partes iguales para los chicos y el 48% para las dos chicas. El negocio pasaría a ser dirigido por Fernando, uno de sus hijos, dicen que el inteligente, prudente y hombre de negocios. Pero un desgraciado accidente de coche a mediados de los años 90 hizo que el timón de la editorial, Planeta, fuera a parar a manos de José Manuel, dicen que no tan preparado, pero más impulsivo, más intuitivo. Y el destino fue generoso, de nuevo, con la familia.

José Manuel decidió que el Imperio debía convertirse en una Galaxia empresarial. Apostó por comprar las marcas de todos sus rivales: Tusquets, Seix Barral, Espasa-Calpe, Grup62


Las ganas de comer de José Manuel no se limitaban a la mesa, como siempre le gustaba decir. Cuando las televisiones privadas emergieron, él vio que serían un negocio rentable a medio plazo y entra en el accionariado de Antena3. Un grupo ahora formado también por La Sexta Onda Cero, La Razón y que salvando el diario es una máquina de hacer dinero. Precisamente el carácter posibilista y pragmático de José Manuel llega hasta el punto de aliarse con el enemigo o el demonio si hace falta y en un momento de su reinado Planeta es capaz de ser el patrón de La Razón, un periódico españolista, de derechas y anticatalán y del Avui el diario de cabecera del nacionalismo catalán y con profundas raíces anti españolistas.

José Manuel ha pasado a ser un hijo de la legión española que conquistó Barcelona en la Guerra a ser un premiado con la CreuSant Jordi de la Generalitat. José Manuel ha sabido tener mano derecha y mano izquierda con unos y con otros. Ha sido máximo accionista del Espanyol, consejero del Banco Sabadell, invitado a todos los despachos importantes, teniendo él quizás el más importante de todos. (En cuántos de estos despachos ha entrado como invitado y ha acabado sentándose en la silla del anfitrión?)

En la parte final de su vida José Manuel ha aparecido en muchos titulares de periódicos y de informativos. Ha sido cuando ha dicho que si Cataluña fuera independiente, la sede de Planeta marcharía a otro lugar, tal vez a Sevilla de donde se fue su padre. (Siempre me ha quedado la duda si el Espanyol también marcharía hacia la capital andaluza). Y recordarlo por esta opinión política parcial sería injusto. No es un santo como hoy quieren decir todos los medios de comunicación, pero yo me quedo en el que ha sido un hombre de negocios que ha generado riqueza y empleo y que ha sabido hablar y acordar con todos.

Ahora lo que falta saber es qué pasa con todo este imperio galáctico de libros, periódicos y radiotelevisiones. Si los hijos, menos impulsivos, consideran que se deben mantener incluso los negocios que no son negocio, que no dan réditos, o sí más allá de la independencia de Cataluña, el cuadro de mandos debe continuar o no en Barcelona .

Descansa en paz.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s