Si Figo guanya i mana, el Barça perd

figo

En català

Aquell dia estava al Montseny. Era un cap de setmana de felicitat, en el qual encara no existien ni els mòbils ni Internet. I és per això que em vaig assabentar de la notícia pels diaris, concretament per un dels pocs exemplars de l’Sport que arribaven fins aquelles meravelloses muntanyes. El titular era tan gros com inquietant: Figo marxa al Madrid”. El nostre gran capità ens feia el salt, marxant al màxim rival. Florentino Pérez volia accedir a la presidència del Madrid i fitxant Figo, insígnia del Barça, per una milionada li garantia la victòria electoral. No entraré en detalls de com va pagar aquells 10 mil milions de pessetes (però si que us deixo el titular: diners sorgits de la venda de la Ciudad Deportiva a l’Ajuntament de Madrid, uns terrenys que els va regalar Franco anys abans: vendre un regal és com a mínim lleig).

Florentino es va convertir en cap madridista i Figo en una icona anti barcelonista, que va rebre de regal un cap de porc llençat des de la graderia en la seva primera visita al Camp Nou. Un fet, que no mereix lloances, però que reflectia la ràbia, la tristesa i el desengany de l’aficionat mig culer. Sempre he pensat que a Figo no li va sortir rentable el canvi. Va passar de ser el gran capità barcelonista a ser un empestat al Camp Nou i el galàctic amb menys glamur i pes de l’equip de la capital. (no feia els gols del Ronaldo el gras, ni era mediàtic com l’Spice Beckham, ni tenia la classe de Zidane). Li va valer la pena el canvi?

Anys després, llegeixo en un digital (no en un diari de paper) una altra notícia sobre Figo: “Opta a presidir la FIFA”. Ai, mare meva! Sento la mateixa inquietud que aquell cap de setmana al Montseny: si Figo mana a la FIFA… El Barça patirà i molt. Perquè Figo, el nostre gran capità, sé que en té algunes de guardades al Barça. Ell mai no se n’ha oblidat d’aquells crits al Camp Nou, d’aquelles xiulades d’aficionats decebuts, rabiosos i tristos per la seva “traïció”, d’aquell cap de porc llençat per algú de manera irreflexiva, però sentida. Figo també ho va passar malament al Barça per aquella traïció que li va fer la persona que més s’estimava. Perquè la traïció es va cometre amb un amic del vestidor. I Figo també veu al Barça responsable d’haver passat amb més pena que glòria uns anys al Bernabéu.

I aquest gran ex jugador vol ara fer de màxim responsable del futbol mundial. I si algun dia arribés a aquest càrrec, podria maniobrar amb impunitat contra el Barça, contra l’ens al qual Figo veu responsable de totes les seves desgràcies. Si un dia Figo mana a la FIFA, es consolidarà allò que fa uns anys ha començat a fer aquesta organització, untada i teledirigida des de Madrid:

-càstigs només al Barça per fitxar jugadors joves, una pràctica que fan tots els grans equips europeus: el Madrid (Odegaard de 16 anys, fitxat fa uns dies), o l’Arsenal (recordeu els imberbes Cesc o Arteta), o el Manchester (que va comprar a Piqué amb 17 anys)…..

-arbitratges sectaris, contraris als interessos del Barça.

-sortejos de Champions que ratllen el ridícul i que emparellen al Barça amb cocos i als que paguen la festa amb equips de barri.

-regals injustificats de Pilotes d’Or a algun jugador que serà guapo i milionari, però que no és ni un projecte d’esportista en el qual s’hi han de reflectir els més joves.

Si Figo presideix la FIFA, es tancarà aquest cercle virtuós que un dia va començar a rodar per aturar el Barça, l’equip més gran de la història. Els de dalt no volen que un equip incòmode ocupi el podi, el seu podi. Aquell podi forjat als anys 60 quan la Copa d’Europa era un torneig de costellada inventat per un equip que era l’única finestra al món d’una dictadura fastigosa i assassina al cor del vell continent. Qui paga, mana i amb els desitjos divins, no s’hi juga.

En castellà

Ese día estaba en el Montseny. Era un fin de semana de felicidad, en el que aún no existían ni los móviles ni Internet. Y es por eso que me enteré de la noticia por los periódicos, concretamente por uno de los pocos ejemplares del Sport que llegaban hasta aquellas maravillosas montañas. El titular era tan grande como inquietante: Figo marcha al Madrid”. Nuestro gran capitán nos abandonaba, marchando al máximo rival. Florentino Pérez quería acceder a la presidencia del Madrid y fichando a Figo, insignia del Barça, por una millonada le garantizaba la victoria electoral. No voy a entrar en detalles de cómo pagó esos 10 mil millones de pesetas (pero si que os dejo el titular: dinero surgido  de la venta de la Ciudad Deportiva al Ayuntamiento de Madrid, unos terrenos que les regaló Franco años antes. Vender un regalo es  como mínimo feo.).

Florentino se convirtió en jefe madridista y Figo en un icono anti barcelonista, que recibió de regalo una cabeza de cerdo lanzado desde la grada en su primera visita al Camp Nou. Un hecho, que no merece alabanzas, pero que reflejaba la rabia, la tristeza y el desengaño del aficionado medio culé. Siempre he pensado que a Figo no le salió rentable el cambio. Pasó de ser el gran capitán barcelonista a ser un apestado en el Camp Nou y el galáctico con menos glamour y peso del equipo de la capital. (no hacía los goles de Ronaldo el gordo, ni era mediático como el Spice Beckham, ni tenía la clase de Zidane). Le valió la pena el cambio?

Años después, leo en un digital (no en un diario de papel) otra noticia sobre Figo: Opta a presidir la FIFA. Ay, madre mía! Siento la misma inquietud que ese fin de semana en el Montseny: si Figo manda en la FIFA El Barça sufrirá y mucho. Porque Figo, nuestro gran capitán, sé que tiene algunas de guardadas en el Barça. Él nunca se ha olvidado de aquellos gritos el Camp Nou, de aquellas silbidos de aficionados decepcionados, rabiosos y tristes por su traición”, de aquella cabeza de cerdo tirada por alguien de manera irreflexiva, pero sentida . Figo también lo pasó mal en el Barça por aquella traición que le hizo la persona que más amaba. Porque la traición se cometió con un amigo del vestuario. Y Figo también ve en el Barça el responsable de haber pasado con más pena que gloria unos años en el Bernabéu.

Y este gran ex jugador quiere ahora hacer de máximo responsable del fútbol europeo. Y si algún día llegara a este cargo, podría maniobrar con impunidad contra el Barça, contra el ente al que Figo ve responsable de todas sus desgracias. Si un día Figo manda en la FIFA, se consolidará lo que hace unos años ha empezado a hacer la FIFA, untada y teledirigida desde Madrid:


-castigando sólo al Barça para fichar jugadores jóvenes, una práctica que hacen todos los grandes equipos europeos: el Madrid (Odegaard de 16 años, fichado hace unos días), o el Arsenal (recordad a los imberbes Cesc o Arteta), o el Manchester (que compró a Piqué con 17 años) …..

-arbitrajes sectarios, contrarios a los intereses del Barça.

-sorteos de Champions que rayan el ridículo y que emparejan el Barça con cocos y a los que pagan la fiesta con equipos de barrio.

-regalos de Balones de Oro a algún jugador que puede ser guapo y millonario pero que ni se acerca a ser un deportista en el cual deban reflejarse los más jovenes.

Si Figo preside la FIFA, se cerrará este círculo virtuoso que un día comenzó a rodar para detener el Barça, el equipo más grande de la historia. Los de arriba no quieren que un equipo incómodo ocupe el podio, su podio. Aquel podio forjado en los años 60 cuando la Copa de Europa era un torneo dechichinabo” inventado por un equipo que era la única ventana al mundo de una dictadura asquerosa y asesina en el corazón del viejo continente. Quien paga, manda y con los deseos divinos, no se juega.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s