En català
Per sort pròpia i al·liena la vida no m’ha donat grans responsabilitats pel que fa a dirigir una organització o associació o club o esbart dansaire. També és cert que mai no he volgut jugar i menys encara guanyar aquesta loteria, sobretot perquè comporta més problemes que alegries, mal de caps que satisfaccions. El més aprop que he estat de dirigir el futur d’algú (més enllà de qüestions familiars) és quan vaig ser triat president de l’escala. El meu únic mèrit és que era el nou a la comunitat i em van premiar. L’any següent li tocava ser presidenta a una veïna, que de sobte va canviar de domicili, i la comunitat em va tornar a premiar: em va renovar el càrrec per dirigir el vaixell amb rumb clar i braç ferm.
D’aquell bienni negre tinc clares dues coses: que qualsevol veí et pot despertar a hores intempestives perquè a casa seva s’ha fet una gotera, una esquerda o qualsevol altra desgracia. I la segona, que res es fa sense l’autorització i firma del president. Així, per arreglar goteres, esquerdes o qualsevol altra desgracia se’m demanava ajut i vist i plau- Ai, quina manera de manar: la veïna del segon C se li embossava la baixant? jo vinga a córrer, a firmar el pagament per resoldre-ho. Que es necessitava comprar un cendrer per evitar que la gent que entrés a l’escala ho fes fumant? Vinga jo a autoritzar. Que es necessitava un mirall perquè tothom es veiés guapo tot just abans de sortir al carrer? Vinga jo a dir que sí.
Com a president era el líder, aquell al qual tots els veïns rendien homenatge, es feien els amables, em veneraven. Sabien que més tard o més d’hora em necessitarien. Jo hauria de dir sí a les seves peticions. I si deia no… L’havien cagat.
I per què punyetes us dic tot això? Mai no us compararé la meva comunitat de trenta propietaris amb el Partit Popular de milers d’afiliats, centenars de dirigents I amb només un president. Però sí que tinc molt clar que en un partit, de la mateixa manera que en una comunitat, no es fa res sense el permís del cap. Res. Que el jutge hagi imputat i acusat els tres tresorers que han guardat la caixa de cabals i en canvi no hagi acusat els seus caps és un autèntic despropòsit. Que els senyors Bárcenas, Puerta i Sanchís hagin tingut una Caixa B i que l’hagin fet servir a la seva conveniència sembla del tot provat. I a mi, no m’enganyen, els seus respectius caps durant els anys, els senyors Aznar, Cascos, Acebes, Arenas, De Cospedal o Rajoy són responsables d’aquests delictes. Com no havien de saber que d’aquella caixa entraven i sortien diners sorgits de la corrupció? Com no havien de saber que la seva organització vivia d’aquests quartos bruts?
Gürtel en alemany significa Corretja o cinturó (Correa és el cognom del cap pensant d’aquest tripijoc fastigós. Ho torno a recordar, convidat al casament Reial de la filla d’Aznar al monestir de San Lorenzo d’El Escorial on són enterrats tots els reis espanyols i família). La Corretja ajudava a tots els que anaven dins del cotxe a tenir millor viatge. I és ridícul i vergonyós que ara que la Corretja ha rebentat, qui se salvi sigui el conductor.
En castellà
De aquel bienio negro tengo claras dos cosas: que cualquier vecino te puede despertar a horas intempestivas porque en su casa se ha hecho una gotera, una grieta o cualquier otra desgracia. Y la segunda, que nada se hace sin la autorización y firma del presidente. Así, para arreglar goteras, grietas o cualquier otra desgracia se me pedía ayuda y conformidad, Ay, qué manera de mandar: la vecina del segundo C se le atascaba la bajante? yo venga a correr, a firmar el pago para resolverlo. Que se necesitaba comprar un cenicero para evitar que la gente que entrara en la escalera lo hiciera fumando? Venga yo a autorizar. Que se necesitaba un espejo para que todo el mundo se viera guapo justo antes de salir a la calle? Venga yo a decir que sí.
Como presidente era el líder, aquel al que todos los vecinos rendían pleitesía, se hacían los amables, me veneraban. Sabían que más tarde o más temprano me necesitarían. Yo tendría que decir sí a sus peticiones. Y si decía no … La habían cagado.
Y por qué puñetas os digo todo esto? Nunca os compararé mi comunidad de treinta propietarios con el PP de miles de afiliados, cientos de dirigentes y con sólo un presidente. Pero sí tengo muy claro que en un partido, al igual que en una comunidad, no se hace nada sin el permiso de la cabeza. Nada. Que el juez haya imputado y acusado a los tres tesoreros que han guardado la caja de caudales y en cambio no haya acusado sus cabezas es un auténtico despropósito. Que los señores Bárcenas, Puerta y Sanchís hayan tenido una Caja B y que la hayan utilizado a su conveniencia parece del todo probado. Y a mí, no me engañan, sus respectivos jefes durante los años, los señores Aznar, Cascos, Acebes, Arenas, Cospedal o Rajoy son responsables de estos delitos. Como no tenían que saber que de aquella caja entraba y salía dinero surgido de la corrupción? Como no tenían que saber que su organización vivía de esta pasta sucia?
Gürtel en alemán significa Correa o cinturón (Correa es el apellido del cerebro de este tejemaneje asqueroso. Lo vuelvo a recordar, invitado a la boda real de la hija de Aznar en el monasterio de San Lorenzo de El Escorial donde son enterrados todos los reyes españoles y familia). La Correa ayuda a todos los que van dentro del coche a tener mejor viaje. Y es ridículo y vergonzoso que ahora que la Correa ha reventado, quien se salve sea el conductor.