La Banca ja és solvent, diuen.

foto

En català

El Banc Centra Europeu (BCE) començarà en uns dies a controlar tots els grans bancs de la zona euro, és la gran funció que tindrà en l’anomenada Unió Bancària. La gran crisi financera va demostrar que els bancs necessiten ser controlats de veritat perquè molts d’ells es van descontrolar i els bancs centrals supervisors de cada país (aquí el Banc d’Espanya) no van fer la feina massa bé perquè simplement van deixar fer.
La immensa majoria dels 130 bancs que ha analitzat aquests dies el BCE han aprovat els anomenats stress tests (només 25 han suspès), això és que aquestes entitats aguantarien una altra crisi amb els recursos i les càrregues que tenen. I comprovat que l’examen ha estat positiu, el BCE passarà a vigilar amb lupa aquests bancs, els homes de negre de Frankfurt es podran colar en qualsevol despatx de qualsevol entitat a mirar llibres, registres, estanteries, calaixos, carteres, targetes opaques o el que faci falta. Em pregunto…no li fa vergonya als bancs centrals de cada país de la zona euro que vingui algú de fora a controlar el què ells no van saber o fins i tot sembla que permetessin amb la seva indolència? La seva més gran i important funció (la supervisió i control d’entitats) la faran altres, amb la qual cosa em pregunto si no seria millor tancar bancs centrals i així estalviar. I de pas convertir les seves gegantines i imperials seus en pisos de protecció oficial.
El negoci bancari és relativament senzill. Una entitat amb molt de capital deixa part dels seus diners a clients particulars o empreses. I aquests periòdicament van retornant el préstec amb interessos molt alts. Si em demanes 100, jo te’ls deixo a canvi que me’n tornis 200 i si no pots tornar-me’ls em quedo amb els béns que van avalar el préstec. Un negoci rodó. Què pot fallar doncs?
Aquí alguns demanen distingir entre els bancs i les antigues caixes. Els bancs són negocis més reglats, on el risc és una paraula tabú, gestionats per banquers i economistes professionals què han de respondre amb resultats als accionistes. Evidentment que els banquers també reben pressions polítiques i econòmiques per fer operacions però res comparable amb les que rebien les caixes. Les caixes eren entitats arrelades al territori que exercien de banc, fent préstecs, però també tenien un relació profunda amb la seva regió (de vegades malaltissa) i això suposava que es comportaven com fundacions, mecenes, inversionistes de projectes poc productius, les pressions polítiques i econòmiques eren contínues i si a això li sumem que estaven dirigides per polítics….
El territori necessitava un aeroport? Doncs li demanem els diners a la caixa de la cantonada, a la nostra. Necessitem un palau de congressos? Un poliesportiu? Una plaça? Un campionat de fórmula 1? Una visita del Sant Pare? Una cadira per pujar-nos a sobre i semblar més alts? Doncs obrim la caixa i traiem els quartos que faci falta.
Tot plegat era tan ridícul, tan vergonyós, tan fastigós que es va decidir compartir aquestes indecències a canvi de diners amb els capitostos del territori. Tu entres al consell d’administració (i tindràs despatx, secretària, secretari. cotxe oficial, dietes, sou i targetes per ús personal) i a canvi calles i em dones suport i carta blanca per fer els negocis. Sona fatal però ha estat així, en massa casos
Aquesta orgia econòmica va portar a algunes d’aquestes caixes al col•lapse. Per intentar redreçar la situació es van inventar fusions, ampliacions de capital, reconversions de caixes en bancs, sortides pomposes a borsa i fins i tot la venda de productes trampa als clients. Tot per intentar reflotar les entitats amb diners d’altres.
Però el que flota és la la merda i per netejar el mar s’han hagut de tancar entitats i rescatar altres amb diners públics. A Espanya s’han destinat oficialment més de 40 mil milions d’euros perquè Bankia, Caixa Catalunya o Nova Caixa Galícia, entre altres, fossin salvades. Uns diners que ha hagut de pagar la societat a través de més impostos i menys sous. Més retallades i menys educació i sanitat. Més misèries i menys drets laborals.
Ara, amb el sistema bancari solvent, el BCE està disposat a controlar-lo perquè faci la seva feina, la seva única feina: prestar crèdits a canvi d’interessos, inversions acurades i sense risc, desterrar el seguidisme polititzat i les mentides als clients i ocupar-se que el negoci vagi bé per satisfer els accionistes.
I tot això sense oblidar d’anar pels miserables. que per omplir-se les butxaques de forma il•legal i per complir somnis de petits virreis han buidat les dels que un dia van confiar en ells. I entre aquest grup de filibusters hi hem d’incloure als que per llei i per collons els havien de vigilar.

En castellà

El Banco Centra Europeo (BCE) comenzará en unos días a controlar a todos los grandes bancos de la zona euro, la principal función de la nueva Unión Bancaria. La gran crisis financiera demostró que los bancos necesitan ser controlados de verdad porque muchos de ellos se descontrolaron y los bancos centrales supervisores de cada país (aquí el Banco de España) no hicieron el trabajo demasiado bien porque simplemente no miraron donde debian .
La inmensa mayoría de los 130 bancos que ha analizado estos días el BCE han aprobado los llamados stress tests (sólo 25 suspendieron), esto es que estas entidades aguantarían otra crisis con los recursos y las cargas que tienen. Y comprobado que el examen ha sido en general positivo, el BCE pasará a vigilar con lupa a estos bancos, los hombres de negro de Frankfurt se podrán colar en cualquier despacho de cualquier entidad a mirar libros, registros, estanterías, cajones, carteras, tarjetas opacas o lo que haga falta. Me pregunto … no les da vergüenza a los bancos centrales de cada país de la zona euro que venga alguien de fuera a controlar lo que ellos no supieron o incluso parece que permitieran con su indolencia? Su más grande e importante función (la supervisión y control de entidades) la harán otros, con lo que me pregunto si no sería mejor cerrar bancos centrales y así ahorrar. Y de paso convertir sus gigantescas e imperiales sedes en pisos de protección oficial.
El negocio bancario es relativamente sencillo. Una entidad con mucho capital deja parte de su dinero a clientes particulares o empresas. Y estos periódicamente van devolviendo el préstamo con intereses muy altos. Si me pides 100, yo te los dejo a cambio de que me devuelvas 200 y si no puedes devolvérmelo, me quedo con los bienes que avalaron el préstamo. Un negocio redondo. ¿Qué puede fallar pues?
Aquí algunos piden distinguir entre los bancos y las antiguas cajas. Los bancos son negocios más reglados, donde el riesgo es una palabra tabú, gestionados por banqueros y economistas profesionales que deben responder con resultados a los accionistas. Evidentemente que los banqueros también reciben presiones políticas y económicas para hacer operaciones pero nada comparable con las que recibían las cajas. Las cajas eran entidades arraigadas en el territorio que ejercían de banco, haciendo préstamos, pero también tenían un relación profunda con su región (a veces enfermiza) y esto suponía que se comportaban como fundaciones, mecenas, inversores de proyectos poco productivos, las presiones políticas y económicas eran contínuas y si a esto le sumamos que estaban dirigidas por políticos ….
El territorio necesitaba un aeropuerto? Pues le pedimos el dinero en la caja de la esquina, a la nuestra. Necesitamos un palacio de congresos? Un polideportivo? Una plaza? Un campeonato de Fórmula 1? Una visita del Papa? Una silla para subirnos encima y parecer más altos? Pues abrimos la caja y sacamos la pasta que haga falta.
Todo era tan ridículo, tan vergonzoso, tan asqueroso que se decidió compartir estas indecencias a cambio de dinero con los cabecillas del territorio. Tú entras en el consejo de administración (y tendrás despacho, secretaria, secretario, coche oficial, dietas, sueldo y tarjetas para uso personal) y a cambio te callas y me das apoyo y carta blanca para hacer los negocios. Suena fatal pero ha sido así, en demasiados casos
Esta orgía económica llevó a algunas de estas cajas al colapso. Para intentar enderezar la situación se inventaron fusiones, ampliaciones de capital, reconversiones de cajas en bancos, salidas pomposas a bolsa e incluso la venta de productos trampa a los clientes. Todo para intentar reflotar las entidades con dinero de otros.
Pero lo que flota es la mierda y para limpiar el mar han tenido que cerrar entidades y rescatar otras con dinero público. En España se han destinado oficialmente más de 40 mil millones de euros para Bankia, Caixa Catalunya o Nova Caixa Galicia, entre otras, fueron salvadas. Un dinero que ha tenido que pagar la sociedad a través de más impuestos y menos sueldos. Más recortes y menos educación y sanidad. Más miserias y menos derechos laborales.
Ahora, con el sistema bancario solvente, el BCE está dispuesto a controlarlo para que haga su trabajo, su único trabajo: prestar créditos a cambio de intereses, inversiones precisas y sin riesgo, desterrar el seguidismo politizado y las mentiras a los clientes y ocuparse de que el negocio vaya bien para satisfacer a los accionistas.
Y todo ello sin olvidar ir a por los miserables. que para llenarse los bolsillos de forma ilegal y para cumplir sueños de pequeños virreyes han vaciado los de los que un día confiaron en ellos. Y entre este grupo de filibusteros debemos incluir a los que por ley y por cojones los debían vigilar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s