En català
Us heu preguntat qui són els membres del Tribunal Constittucional, més enllà de cares sobre una toga? Les dotze persones que decidiran el futur immediat de Catalunya i potser dels seus governants, més enllà de manifestacions multitudinàries i majories silencioses. Aquests són els seus magistrats .
Francisco Pérez de los Cobos. President del Tribunal. Nascut a Múrcia el 1962. Catedràtic de Dret del Treball. Se’l considera de l’anomenat sector conservador del Tribunal. Sota la seva presidència (8 de març de 2013) es va declarar inconstitucional la declaració de sobirania de Catalunya i d’altra banda es va sumar al sector progressista a l’hora de declarar legal la reforma del Codi Civil que permetia el casament entre persones del mateix sexe.
Arran del Cas Bárcenas es descobreix en un document de l’Agència Tributària que Pérez de los Cobos va ser afil·liat i donant del Partit Popular (entre 2008 i 2011), una dada que no va notificar al Senat en la compareixença prèvia per ser examinat sobre la seva idoneïtat com a magistrat del TC.
En la seva dilatada obra literària, Pérez de los Cobos fa diverses referències a Catalunya i al nacionalisme català. I diu en algun passatge “Quan un català està satisfet ho expressa dient A Mi Ja M’Està Bé”. O “Els diners són el bàlsam racionalitzador de Catalunya”. O “A Catalunya no hi ha cap acte polític d’interès sense una mostra d’onanisme”. Són frases segurament encertades, però que des d’el meu punt de vista i amb cert sentit comú es podrien aplicar a qualsevol part del món, però el murcià Pérez de los Cobos té aquesta fixació amb Catalunya.
Adela Súa, Bilbao, 1948. Vicepresidenta del Tribunal Constitucional. De tarannà progressista , aquesta advocada criminòloga també se la considera molt pròxima al nacionalisme basc. Alguns li recorden les seves postures favorables a què els abertzales de Bildu es poguessin presentar a les eleccions i per ser col·laboradora d’associacions com Gesto por la Paz. Va assessorar al ministre socialista Belloch en el seu Codi Penal.
Encarnació Roca i Trías. Jurista barcelonina, nascuda el 1940. És la primera catedràtica de Dret Civil a Espanya. Membre del sector progressista ha estat magistrada del Suprem, professora a la Universitat de Barcelona i Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
Luis Ignacio Ortega, madrileny del 1953 i Fernando Valdés, Valladolid 1945 són dos catedràtics del sector progressista que en diverses ocasions han treballat a sou de la Fundació Pablo Iglesias, liderada per l’ex vicepresident del govern socialista Alfonso Guerra.
Una obra d’Ortega “Los socialistas y la Constitución” (1978) defineix el PSOE com “els autèntics valedors de la Llibertat i la Democràcia”. Anys després es descriu a la revista Leviatàn com “obertament socialista” i a finals dels 80 és designat assessor jurídic del president Felipe González.
Valdés, també col·laborador a la Fundació Pablo Iglesias té menys dades bibliogràfiques que Ortega a l’hora de definir la seva parcialitat, però crida l’atenció que aquest jurista proposat pel PSOE digui que “un membre del TC ha d’extremar el rigor i la imparcialitat per donar confiança a la ciutadania”.
Juan José González Rivas (Àvila, 1951). Expert i Catedràtic en Dret Comparat i Espanyol. Cum Laude per la Universitat Complutense de Madrid. Del sector conservador, proposat pel PP. Va saltar a l’actualitat quan com a magistrat del Suprem va denegar el permís a una jutja de Cantàbria que s’havia casat amb una altra dona. González Rivas ho va justificar dient que “les unions de fet i el matrimoni no són el mateix”, a pesar que el Codi Civil sí que ho reconeix.
Santiago Martínez Vares, santanderí del 1942. Va presidir la conservadora Associació Professional de la Magistratura entre 1997 i 2001. Aquest sòlid expert en Dret Públic és conegut per ser ponent de dues sentències referents a Catalunya; el 2009 avalant l’ensenyament de la religió catòlica a l’educació infantil, un extrem impugnat per Esquerra Republicana (ERC) i el 2010 demanant que el castellà fos llengua vehicular a les escoles catalanes.
Juan Antonio Xiol Ríos, barceloní de 1946. Progressista, col·laborador del ministre de Justícia del PSOE Fernando Ledesma, especialista en Contenciós Administratiu. Sobre el procés sobiranista a Catalunya , Xiol va declarar “un jutge no pot ser indiferent als consensos socials i ha d’incorporar-los a la interpretació de les lleis”.
Ricardo Enríquez Sancho (Madrid, 1944). De perfil conservador, coneix perfectament Espanya pels seus continus canvis de destí (això és bo o dolent?): Fuerteventura, Albacete, Badajoz, Ávila, Astúrias, Madrid. El 2007 va ser ponent d’una sentència del Suprem que il·legalitzava llistes electorals basques sospitoses d’estar lligades a ETA.
Antonio Narváez (Badajoz, 1958) Tinent Fiscal del Suprem va substituir en el TC a Enrique López, jutge col·laborador de La Razón que va dimitir del càrrec després que la policia l’enxampés en moto, begut i sense casc.
Narváez és un reconegut fiscal que es va oposar a investigar el Cas de les Dietes de Caja Navarra, on estava implicada la presidenta navarresa Yolanda Barcina. Aquest col·laborador habitual de la Fundació FAES de José María Aznar també va encapçalar la investigació judicial per il·legalitzar Sortu.
Pedro José González Trevijano (Madrid, 1958), Catedràtic de Dret Constitucional. Conservador, reconegut “home de dretes”, molt lligat al món universitari. Va ser rector de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, on impartien classes la germana del ministre Gallardón o el director de La Razón Paco Marhuenda. Trevijano va sortir de la Rey Juan Carlos amb una querella per haver donat destinació poc clara a 400 mil euros. Trevijano va formar part d’un equip d’experts que es va oposar a traslladar les restes mortals de Franco fora d’el Valle de los Caídos perquè seria “inoportú i dividiria i radicalitzaria la societat”. Trevijano també té pendent una querella per amenaces a un col·lega universitari.
Andrés Ollero, sevillà de 70 anys, catedràtic de la Universitat de Granada. Ex diputat del Partit Popular, va despertar molta polèmica pel fet que un parlamentari pogués passar a ser membre del TC, del poder legislatiu al judicial, sense purgatori previ i separador. I més polèmica si es te en compte que Ollero és Membre de l’Opus Dei, ha estat un ferm defensor del dret a la vida i ha reiterat sovint les seves posicions antiavortistes, un tema sobre el qual el Constitucional s’ha de pronunciar amb certa freqüència. Recordo Ollero com un diputat brillant, amb bona oratòria, però també amb un to dur, vehement i punyent. Repassant l’hemeroteca us deixo algunes de les seves frases com a parlamentari.
“Espanya és un paradís del turisme avortista”. “L’avortament és un acte de guerra de la mare contra el seu fill”. “Si fem d’Espanya un basar de Nacions, qui els pagarà a aquestes nacions les seves necessitats”. “El què està en joc és simplement un problema de finançament, els catalans…. Ja se sap”.
Aquests dotze homes i dones justos hauran de decidir si la Llei de Consultes i la convocatòria de la consulta del 9 de novembre són o no ajustades a Dret, si són o no ajustades a la Constitució.
En castellà
¿Te has preguntado quiénes son los miembros del Tribunal Constittucional? Las doce personas que decidirán el futuro inmediato de Catalunya i quizás de sus gobernantes, más allá de manifestaciones multitudinarias y mayorías silenciosas. Estos son sus magistrados
Francisco Pérez de los Cobos. Presidente del Tribunal. Nacido en Murcia en 1962 Catedrático de Derecho del Trabajo. Se le considera del llamado sector conservador del Tribunal. Bajo su presidencia (8 de marzo de 2013) se declaró inconstitucional la declaración de soberanía de Cataluña y por otro lado se sumó al sector progresista a la hora de declarar legal la reforma del Código Civil que permitía el matrimonio entre personas del mismo sexo.
A raíz del Caso Bárcenas se descubre en un documento de la Agencia Tributaria que Pérez de los Cobos fue afiliado y donante del Partido Popular (entre 2008 y 2011), un dato que no notificó al Senado en la comparecencia previa para ser examinado sobre su idoneidad como magistrado del TC.
En su dilatada obra literaria, Pérez de los Cobos hace varias referencias a Cataluña y al nacionalismo catalán. Y dice en algún pasaje “Cuando un catalán está satisfecho lo expresa diciendo A mí ya me está Bien“. O “El dinero es el bálsamo racionalizador de Cataluña“. O “En Cataluña no hay ningún acto político de interés sin una muestra de onanismo“. Son frases seguramente acertadas, pero que desde mi punto de vista y con cierto sentido común se podrían aplicar a cualquier parte del mundo, pero el murciano Pérez de los Cobos tiene esta fijación con Cataluña.
Adela Súa, Bilbao, 1948 Vicepresidenta del Tribunal Constitucional. De talante progresista, esta abogada criminóloga también se la considera muy próxima al nacionalismo vasco. Algunos le recuerdan sus posturas favorables a que los abertzales de Bildu se pudieran presentar a las elecciones y por ser colaboradora de asociaciones como Gesto por la Paz. Asesoró al ministro socialista Belloch en su Código Penal.
Encarnación Roca y Trías. Jurista barcelonesa, nacida el 1940 Es la primera catedrática de Derecho Civil en España. Miembro del sector progresista ha sido magistrada del Supremo, profesora en la Universidad de Barcelona y Cruz de Sant Jordi de la Generalidad.
Luis Ignacio Ortega, madrileño de 1953 y Fernando Valdés, Valladolid 1945 son dos catedráticos del sector progresista que en varias ocasiones han trabajado a sueldo de la Fundación Pablo Iglesias, liderada por el ex vicepresidente del gobierno socialista Alfonso Guerra.
Una obra de Ortega “Los socialistas y la Constitución” (1978) define el PSOE como “los auténticos valedores de la Libertad y la Democracia“. Años después se describe en la revista Leviatán como “abiertamente socialista” y a finales de los 80 es designado asesor jurídico del presidente Felipe González.
Valdés, también colaborador en la Fundación Pablo Iglesias tiene menos datos bibliográficos que Ortega a la hora de definir su parcialidad, pero llama la atención que este jurista propuesto por el PSOE diga que “un miembro del TC debe extremar el rigor y la imparcialidad para dar confianza a la ciudadanía “.
Juan José González Rivas (Ávila, 1951). Experto y Catedrático en Derecho Comparado y Español. Cum Laude por la Universidad Complutense de Madrid. Del sector conservador, propuesto por el PP. Saltó a la actualidad cuando como magistrado del Supremo denegó el permiso a una juzga de Cantábria que se había casado con otra mujer. González Rivas lo justificó diciendo que “las uniones de hecho y el matrimonio no son lo mismo“, a pesar de que el Código Civil sí lo reconoce.
Santiago Martínez Vares, santanderino de 1942. Presidió la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura entre 1997 y 2001 Este sólido experto en Derecho Público es conocido por ser ponente de dos sentencias referentes en Cataluña; en 2009 avalando la enseñanza de la religión católica en la educación infantil, un extremo impugnado por Esquerra Republicana (ERC) y en 2010 pidiendo que el castellano fuera lengua vehicular en las escuelas catalanas.
Juan Antonio Xiol Ríos, barcelonés de 1946 Progresista, colaborador del ministro de Justicia del PSOE Fernando Ledesma, especialista en Contencioso Administrativo. Sobre el proceso soberanista en Cataluña, Xiol declaró “un juez no puede ser indiferente a los consensos sociales e incorporará a la interpretación de las leyes”.
Ricardo Enríquez Sancho (Madrid, 1944). De perfil conservador, conoce perfectamente España por sus continuos cambios de destino (esto es bueno o malo?): Fuerteventura, Albacete, Badajoz, Ávila, Asturias, Madrid. En 2007 fue ponente de una sentencia del Supremo que ilegalizaba listas electorales vascas sospechosas de estar ligadas a ETA.
Antonio Narváez (Badajoz, 1958) Teniente Fiscal del Supremo sustituyó en el TC a Enrique López, juez, colaborador de La Razón que dimitió del cargo después de que la policía lo pillara en moto, bebido y sin casco.
Narváez es un reconocido fiscal que se opuso a investigar el Caso de las Dietas de Caja Navarra, donde estaba implicada la presidenta navarra Yolanda Barcina. Este colaborador habitual de la Fundación FAES de José María Aznar también encabezó la investigación judicial para ilegalizar Sortu.
Pedro José González Trevijano (Madrid, 1958), Catedrático de Derecho Constitucional. Conservador, reconocido “hombre de derechas”, muy ligado al mundo universitario. Fue rector de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, donde impartían clases la hermana del ministro Gallardón o el director de La Razón Paco Marhuenda. Trevijano salió de la Rey Juan Carlos con una querella por haber dado destino poco claro a 400 mil euros. Trevijano formó parte de un equipo de expertos que se opuso a trasladar los restos mortales de Franco fuera de el Valle de los Caídos porque sería “inoportuno y dividiría y radicalizaría la sociedad”. Trevijano también tiene pendiente una querella por amenazas a un colega universitario.
Andrés Ollero, sevillano de 70 años, catedrático de la Universidad de Granada. Ex diputado del PP, despertó mucha polémica debido a que un parlamentario pudiera pasar a ser miembro del TC, del poder legislativo al judicial, sin purgatorio previo y separador. Y más polémica si se tiene en cuenta que Ollero es Miembro del Opus Dei, ha sido un firme defensor del derecho a la vida y ha reiterado a menudo sus posiciones antiabortistas, un tema sobre el que el Constitucional debe pronunciarse con cierta frecuencia. Recuerdo Ollero como un diputado brillante, con buena oratoria, pero también con un tono duro, vehemente y punzante. Repasando la hemeroteca os dejo algunas de sus frases como parlamentario.
“España es un paraíso del turismo abortista“. “El aborto es un acto de guerra de la madre contra su hijo”. “Si hacemos de España un bazar de Naciones, quien les pagará a estas naciones sus necesidades“. “Lo que está en juego es simplemente un problema de financiación, los catalanes …. Ya se sabe “.
Estos doce hombres y mujeres justos deberán decidir si la Ley de Consultas y la convocatoria de la consulta del 9 de noviembre son o no ajustadas a Derecho, si son o no ajustadas a la Constitución.