Governants i termites

En català

Els grans partits espanyols, els dos, el Partit Popular i el PSOE fa anys que van pensar que per què s’han de fer projectes de llei, per què s’han de discutir, consensuar i potser modificar iniciatives legislatives a les Corts si pots fer-les mitjançant un Decret que es pacta en temps, fons i forma en un despatx del Palau de La Moncloa, entre cinc ministres i una desena d’assessors, sense apenes oposició (ho suposo).
Diu la Constitució (article 86) , tan estimada per molts, que un govern aprovarà Decrets quan afectin “temes d’extraordinària i d’ urgent necessitat” i recomana que “no s’abusi d’aquesta figura”. Aquesta setmana s’ha aprovat el Decret número 563 de la democràcia espanyola i em pregunto jo si una eina que s’ha d’usar només en cas “d’extraordinària i urgent necessitat” ha pogut ser usada en 563 ocasions. Crec que se n’ha abusat, en contra del què diu la tan estimada per molts (em repeteixo) Constitució.
Aquesta setmana, el govern de Mariano Rajoy ha tirat endavant un Decret que modifica 26 lleis i una quarantena de normes. Un Decret que afecta la immensa majoria de ministeris en matèria econòmica, laboral, comercial, jurídica, industrial, turística…. Afecta tantes parcel·les que s’ha forçat que l’única veu i cara d’aquest decret sigui la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, més que res per evitar que haguessin de respondre d’aquest decret les veus i les cares de gairebé totes i tots els ministres, tots aquells que tenen coses a dir en aquestes matèries.
Aquest Decret és tan urgent com per no debatre’l durant unes setmanes a les Corts? Doncs aleshores per què no s’ha aprovat fins ara? Per què s’aprova quan l’actual executiu porta dos anys i mig governant? Si el decret s’ha de fer de forma exprés a corre cuita per ajudar joves, aturats, emprenedors, estudiants, empresaris, comerciants o autònoms, per què han hagut de passar 30 mesos de legislatura per fotre’ls un cop de mà?
Però això, no ho oblidem, també ho va fer Zapatero, amb majoria simple i Aznar i González amb majories més o menys representatives. 563 decrets en democràcia.
Preferir governar per costum des de La Moncloa abans que des del Congrés i Senat atempta contra la democràcia. Que temes tant importants per la societat es negociïn i es tanquin per costum a la seu del govern és denunciable. Les Corts són la seu de la voluntat popular o això es diu. L’actual govern té majoria absoluta a Les Corts i podria aprovar en aquest fòrum tot allò que volgués, però no, tal com han fet altres majories absolutes prefereix aprovar coses a casa seva que a la casa de tots. No es té en compte allò que les formes són de vegades tan importants com el fons, i en política sempre hauria de ser així.
Aquesta manera de governar és una falta de respecte als votants, que per cert tantes i tantes vegades són menyspreats per uns governs que així que comencen a manar estripen i llencen a la paperera els seus programes electorals per fer polítiques totalment contràries al que prometien en campanya.
Mai no diré que els polítics són una casta formada per deu mil aforats, Mai no diré que els polítics governen i legislen segons els seus interessos. Mai no diré que els polítics s’arreglen primer les seves prioritats que les dels ciutadans. No ho diré perquè no m’ho vull creure i perquè les generalitzacions solen ser injustes i falses.
Però també és veritat que són els polítics els primers que estenen la seva ombra de la sospita, de manera potser tant involuntària com maldestra. I és aquí on neixen dins d’un perfecte caldo de cultiu les opcions polítiques i socials que volen desfer el sistema, que volen accedir als sistema per desfer-lo des de dins. Termites que volen menjar fusta que s’ha començat a corcar perque els seus propietaris l’han deixat podrir per voluntat pròpia.

En castellà

Los grandes partidos españoles, los dos, el PP y el PSOE hace años que pensaron que por qué se deben hacer proyectos de ley, por qué se han de discutir, consensuar y quizás modificar iniciativas legislativas en las Cortes si puedes hacerlo mediante un Decreto que se pacta en tiempo, fondo y forma en un despacho del Palacio de La Moncloa, entre cinco ministros y una decena de asesores (sin apenas oposición, supongo).
Dice la Constitución (artículo 86), tan querida por muchos, que un gobierno aprobará Decretos cuando afecten a “temas de extraordinaria y de urgente necesidad” y recomienda que “no se abuse de esta figura”. Esta semana se ha aprobado el Decreto número 563 de la democracia española y me pregunto yo si una herramienta que se debe usar sólo en caso “de extraordinaria y urgente necesidad” ha podido ser usada en 563 ocasiones. Creo que se ha abusado, en contra de lo que dice la tan querida por muchos (me repito) Constitución.
Esta semana, el gobierno de Mariano Rajoy ha sacado adelante un decreto que modifica 26 leyes y una cuarentena de normas. Un Decreto que afecta a la inmensa mayoría de ministerios en materia económica, laboral, comercial, jurídica, industrial, turística …. Afecta a tantas parcelas que se ha forzado que la única voz y cara de este decreto sea la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, más que nada para evitar que tuvieran que responder de este decreto las voces y las caras de casi todas y todos los ministros, todos aquellos que tienen algo que decir.
Este Decreto es tan urgente como para no debatirlo durante unas semanas en las Cortes? Pues entonces por qué no se ha aprobado hasta ahora? ¿Por qué se aprueba cuando el actual ejecutivo lleva dos años y medio gobernando? Si el decreto se hace a toda prisa para ayudar a jóvenes, parados, emprendedores, estudiantes, empresarios, comerciantes o autónomos, por qué han tenido que pasar 30 meses de legislatura para echarles una mano?
Pero esto, no lo olvidemos, también lo hizo Zapatero, con mayoría simple y Aznar y González con mayorías más o menos representativas. 563 decretos en democracia.
Preferir gobernar por costumbre desde La Moncloa antes de que desde el Congreso y Senado atenta contra la democracia. Que temas tan importantes para la sociedad se negocien y se cierren por costumbre en la sede del gobierno es denunciable. Las Cortes son la sede de la voluntad popular o eso se dice. El actual gobierno tiene mayoría absoluta en Las Cortes y podría aprobar en este foro todo lo que quisiera, pero no, tal como han hecho otras mayorías absolutas prefiere aprobar cosas en su casa que en la casa de todos. No se tiene en cuenta lo que las formas son a veces tan importantes como el fondo, y en política siempre debería ser así.
Esta manera de gobernar es una falta de respeto a los votantes, que por cierto tantas veces son despreciados por unos gobiernos que así que empiezan a mandar rompen y tiran a la papelera sus programas electorales para hacer políticas totalmente contrarias a lo que prometían en campaña .
Nunca diré que los políticos son una casta formada por miles de aforados, Nunca diré que los políticos gobiernan y legislan según sus intereses. Nunca diré que los políticos se arreglan primero sus prioridades que las de los ciudadanos. No lo diré porque no me lo quiero creer y porque las generalizaciones suelen ser injustas y falsas.
Pero también es verdad que son los políticos los primeros que extienden su sombra de la sospecha, de manera quizás tan involuntaria como torpe. Y es aquí donde nacen dentro de un perfecto caldo de cultivo las opciones políticas y sociales que quieren deshacer el sistema, que quieren acceder al sistema para deshacerlo desde dentro. Termitas que quieren comer madera que se ha empezado a carcomer porque sus propietarios la han dejado pudrir por voluntad propia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s