Monarquia o República?

Imagen

En català

La fotografia que encapçala aquest article, més enllà de la seva qualitat (l’he feta jo), descriu perfectament què ha passat avui al Congrés. El Partit Popular i el PSOE s’han agafat de la mà per aprovar l’abdicació del Rei Joan Carles i tirar endavant amb la Successió i la Proclamació com a nou rei d’Espanya del seu fill Felip. A la fotografia es veu a dues persones somrients sortint per la porta del Congrés, satisfets per la feina feta: el president del Congrés, el conservador Jesús Posada i el diputat socialista Alfonso Guerra. Posada és una persona afable, dialogant i de bon caràcter, amic i successor d’Aznar a la presidència de la Junta de Castella i Lleó. Guerra, home tan brillant d’idees com inquietant en actituds, va ser el vicepresident de Felipe González, el poder a l’ombra i actualment presideix la Comissió Constitucional del Congrés.
Són dues cares representatives del PP i del PSOE i per qüestió d’edat (els dos freguen les set dècades) són dels pocs que recorden bé la Transició del franquisme a la democràcia. Avui sabien que amb l’aprovació de l’abdicació deixaven ben col·locades les bases perquè la monarquia parlamentària continuï sent el règim vigent a Espanya. Una monarquia parlamentària que ningú ho discuteix, significa el manteniment de l’status quo.

Informativament els fets són senzills:
-Els dos grans partits espanyols han votat sí a la successió (amb l’excepció de dos diputats socialistes, el basc Odón Elorza, que s’ha abstingut, i el balear Guillem García, que a l’hora de la votació s’ha amagat per no votar com els seus companys de files. Tots dos seran multats amb 400 euros per no fer cas dels papes).
-L’esquerra parlamentària i les forces clarament independentistes catalanes, basques i gallegues ha votat NO. Volen un referèndum per decidir entre Monarquia i República. Una República catalana han arribat a demanar els diputats d’ERC, reproduint les paraules del President Macià d’abans de la guerra.
-I els nacionalistes moderats, CiU, el PNB i Coalició Canària, tantes i tantes vegades fonamentals per l’estabilitat política i econòmica a Madrid, s’han abstingut. Diuen que ja no se’ls té en compte.

Si ens fixem en la votació, el 80% del Congrés ha votat sí a l’abdicació, una majoria aclaparadora que la setmana que ve ratificarà el Senat. Però aquests resultats són extrapolables a la societat espanyola? El 80% dels ciutadans volen la continuïtat del llinatge Borbón al capdavant de la Casa Reial espanyola? Sincerament jo crec que no. Aquest cop (potser un altre cop) les Corts no són el reflex de la societat.

El PP i el PSOE asseguren que la majoria vol que Felip de Borbó deixi de vestir les gales de Príncep d’Astúries per lluir les corresponents a Felip VI. Diuen, i segurament amb raó, que la Successió és preveu a la Constitució i la llei. Diuen que els 39 anys de regnat de Joan Carles I són l’etapa de major progrés, pau i benestar que ha viscut Espanya (cert, però tampoc era massa difícil tenint en compte els drames eterns que s’han viscut a la pell de toro). I diuen que en aquest període s’ha passat de ser un país fosc, de segona divisió i aïllat a ser un actor dins el món que ens envolta. Cert i totalment d’acord.

Per la seva part, els contraris a la monarquia diuen que Joan Carles és el successor natural de Franco, un militar colpista, sanguinari i genocida. Que el Dictador el va col·locar per tenir tranquils els poders fàctics de l’Espanya dels 70, l’Església, l’Exèrcit i l’Empresariat, la Triple E. Diuen que més enllà que el rei ha fet més o menys bé el seu paper i que pugui ser el monarca més simpàtic i “campechano” de la història no està legitimat. I encara està menys legitimat el seu fill, Felip. Molt preparat i format, però gens legitimat.

I dit això, que més vull dir? Doncs que sincerament tothom té part de raó. Ras i curt: la Corona va emanar de la Dictadura, però el rei potser s’ha guanyat el Dret a ser considerat  un demòcrata. El rei ha tingut una actitud i un mandat lloables en moltes ocasions, però també ha comès cagades reials, d’aquelles que mereixen ser coronades com autèntiques pífies elefàntiques, estel·lars, galàctiques. La Constitució i la llei aprovades el 1976 preveuen que el rei, si abdica, sigui substituït pel seu hereu, un home capacitat per repetir i reduir o augmentar els encerts i els errors del seu pare, sens dubte. Però també és cert que aquella Constitució va ser feta en un moment polític que no té res a veure amb l’actual i va ser votada per unes generacions envellides o que ja descansen en pau (actualment 22 milions d’espanyols amb dret a vot no van votar el 1976).

I ja per acabar.
Si els republicans exigeixen passar per les urnes per legitimar Felip VI i si els defensors de la monarquia estan convençuts que la majoria d’espanyols demanen la continuïtat de la Corona… Què hem de fer? La resposta sembla clara, no?? Però no sempre es fa allò que sembla més fàcil. I això fa riure a més d’un, a les portes del Congrés, per exemple.

 

En castellà

La fotografía que encabeza este artículo, más allá de su calidad (la he hecho yo), describe perfectamente lo que ha pasado hoy en el Congreso. El PP y el PSOE se han cogido de la mano para aprobar la abdicación del Rey Juan Carlos y seguir con la Sucesión y la Proclamación como nuevo rey de España de su hijo Felipe. En la fotografía se ve a dos personas sonrientes saliendo por la puerta del Congreso, satisfechos por el trabajo realizado: el presidente del Congreso, el conservador Jesús Posada y el diputado socialista Alfonso Guerra. Posada es una persona afable, dialogante y de buen carácter, amigo y sucesor de Aznar a la presidencia de la Junta de Castilla y León. Guerra, hombre tan brillante de ideas como inquietante en actitudes, fue el vicepresidente de Felipe González, el poder en la sombra y actualmente preside la Comisión Constitucional del Congreso.
Son dos caras representativas del PP y del PSOE y por cuestión de edad (los dos rozan las siete décadas) son de los pocos que recuerdan bien la Transición del franquismo a la democracia. Hoy sabían que con la aprobación de la abdicación dejaban bien colocadas las bases para que la monarquía parlamentaria continúe siendo el régimen vigente en España. Una monarquía parlamentaria que nadie lo discute, significa el mantenimiento del status quo.

Informativamente los hechos son sencillos:
-Los dos grandes partidos españoles han votado sí a la sucesión (con la excepción de dos diputados socialistas, el vasco Odón Elorza, que se abstuvo, y el balear Guillem García, que a la hora de la votación se escondido para no votar como sus compañeros de filas. Ambos serán multados con 400 euros por no hacer caso de los papás).
-La izquierda parlamentaria y las fuerzas claramente independentistas catalanas, vascas y gallegas ha votado NO. Quieren un referéndum para decidir entre Monarquía y República. Una República catalana han llegado a pedir a los diputados de ERC, reproduciendo las palabras del President Macià de antes de la guerra.
-Y los nacionalistas moderados, CiU, PNV y Coalición Canaria, tantas y tantas veces fundamentales para la estabilidad política y económica en Madrid, se han abstenido. Dicen que ya no se les tiene en cuenta.

Si nos fijamos en la votación, el 80% del Congreso ha votado sí a la abdicación, una mayoría abrumadora que la próxima semana ratificará el Senado. Pero estos resultados son extrapolables a la sociedad española? El 80% de los ciudadanos quieren la continuidad del linaje Borbón al frente de la Casa Real española? Sinceramente yo creo que no. Esta vez (quizás otra vez) las Cortes no son el reflejo de la sociedad.

El PP y el PSOE aseguran que la mayoría de españoles quiere que Felipe de Borbón deje de vestir las galas de Príncipe de Asturias para lucir las correspondientes a Felipe VI. Dicen, y seguramente con razón, que la Sucesión se prevé en la Constitución y la ley. Dicen que los 39 años de reinado de Juan Carlos I son la etapa de mayor progreso, paz y bienestar que ha vivido España (cierto, pero tampoco era demasiado difícil teniendo en cuenta los dramas eternos que se han vivido en la piel de toro ). Y dicen que en este periodo se ha pasado de ser un país oscuro, de segunda división y aislado a ser un actor en el mundo que nos rodea. Cierto y totalmente de acuerdo.

Por su parte, los contrarios a la monarquía dicen que Juan Carlos es el sucesor natural de Franco, un militar golpista, sanguinario y genocida. Que el Dictador le colocó para tener tranquilos a los poderes fácticos de la España de los 70, la Iglesia, el Ejército y el Empresariado. Dicen que más allá de que el rey ha hecho más o menos bien su papel y que pueda ser el monarca más simpático y “campechano” de la historia no está legitimado. Y aun está menos legitimado su hijo, Felipe. Muy preparado y formado, pero nada legitimado.

Y dicho esto, que más quiero decir? Pues sinceramente todos tienen parte de razón. En resumen: la Corona emanó de la Dictadura, pero el rey se ha ganado el derecho a ser considerado como un demócrata. El rey ha tenido una actitud y un mandato loables en muchas ocasiones, pero también ha cometido cagadas reales, de aquellas que merecen ser coronadas como auténticas pifias estelares, galácticas, elefànticas La Constitución y la ley aprobadas en 1976 prevén que el rey, si abdica, sea sustituido por su heredero, un hombre capacitado para repetir y reducir o aumentar los aciertos y errores de su padre, sin duda. Pero también es cierto que aquella Constitución fue hecha en un momento político que no tiene nada que ver con el actual y fue votada por unas generaciones envejecidas o que ya descansan en paz (actualmente 22 millones de españoles con derecho a voto no votaron en 1976.

Y ya para terminar.
Si los republicanos exigen el paso por las urnas para legitimar Felipe VI y si los defensores de la monarquía están convencidos de que la mayoría de españoles piden la continuidad de la Corona … ¿Qué hacer? La respuesta parece clara, no?? Pero no siempre se hace lo que parece más fácil. Y eso hace reír a más de uno, a las puertas del Congreso, por ejemplo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s