En català
El luxemburguès Jean Claude Juncker presidirà la Comissió Europea a partir de l’1 de novembre i durant els pròxims anys. Juncker és un senyor de 59 primaveres, tot i que es conserva fatal, del Partit Popular Social Cristià, de tracte afable, fins i tot un paio simpàtic, mireu com escanyava el 2012 de manera amistosa al ministre d’Economia espanyol De Guindos, quan el país estava pròxim a ser rescatat (quantes lectures interessades i injustes va tenir aquest gest….)
Juncker porta tota la vida manant (al menys fora de casa seva, vés a saber si la seva senyora no li deixa ni obrir la boca de portes endins). Ningú pot dubtar, ningú, que si efectivament existeix això de la casta política, ell en forma part. Va ser 18 anys (1995-2003) primer ministre del seu país, Luxemburg, després de portar a la mà les carteres de Treball primer i d’Economia després. També ha presidit l’Eurogrup, el club integrat pels països que gasten la moneda europea.
Ha estat també un autèntic supervivent no només a la política i un senyor amb sort. El 1989 aquest gran bevedor i fumador (potser per això es conserva fatal) pateix un greu accident automobilístic (no relaciono les dues coses-accident i alcohol-, m’anava bé aquest ordre pel meu discurs) i queda en estat de coma durant quinze dies, però es recupera amb plenes garanties que ha mantingut tota les seves facultats físiques i suposo que mentals i intel·lectuals també. Ho dic perquè després de l’accident va tenir alts càrrecs al Banc Mundial, al Fons Monetari Internacional, al Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (a part de com ja he dit al seu país com primer ministre i a Brussel·leses a l‘Eurogrup i ara a la Comissió). A més ha guanyat la Legió d’Honor francesa i el Premi Carlemany.
Després de l’accident, com deia, també es va dedicar a dissenyar coses d’Europa, per exemple la la seva economia: el Tractat de Maastricht o el Tractat de la Unió…però també és reconegut a l’àmbit mundial per no detectar la gran crisi, un honor compartit amb altres estadistes europeus de prestigi com el portuguès Durao Barroso (antecessor de Juncker a la Comissió, que ara quan marxa acusa el Banc d’Espanya de no detectar la crisi i de planejar l’assassinat de Kennedy) o el francès que dirigia l’FMI, Dominique Strauss Kahn (que va abandonar el càrrec per un escàndol sexual amb una minyona negra i pobra, un francès mascle alfa amb qui per cert Jean Claude comparteix el gust pels grans vins i les millors gins). Ai si! quins grans líders hem tingut i continuarem tenint a la vella i unida Europa.
Juncker també és recordat per dissenyar un rescat per Grècia que ha deixat l’antic bressol europeu com fa mil anys enrere, quan més enllà del mercat, l’Àgora i els palaus de la casta, tot era misèria i gana. Encara ara a més d’un dirigent grec li ve la temptació de vendre pedra a pedra el Partenó o les illes de l’Egeo per tal de pagar la factura del rescat als bancs i als poders de Brussel·les. Tot un as aquest Jean Claude.
Va fer la carrera de Dret i és fill d’un senyor que va vestir l’uniforme nazi a la Segona Guerra Mundial (no crec que sigui per això que els britànics odïen i tant a Juncker). Jean Claude sempre ha dit que son pare es va transvestir , que ell no volia, però que el van obligar. Segur que sí. Això ja li va passar al Papa jubilat Ratzinger (ell tampoc volia portar el vestit de les joventuts hitlerianes, però els temps eren molt durs). En tot cas, Juncker va tenir un desig quan potser contemplava una foto del seu pare amb la creu gamada al braç: “jo no vull que això torni a passar a Europa” i des d’aleshores s’ha dedicat a fer el bé a tort i a dret.
Però és aquí on ve el nus i desenllaç del meu article. A veure, Jean Claude, si tu vols el bé per Europa i se suposa que pels seus ciutadans.…per què collons demanes ajustos, retallades, disciplina i austeritat pels europeus (i només demanes això) Per què ho demanes quan tu has creat, modelat i dirigit durant anys i anys un paradís fiscal transvestit de Democràcia. Per què demanes regles injustes, quan ets un estratega de l’al.legalitat, de fer jocs de mans per convertir la immoralitat en enginyeria financera? Tu i d’altres com tu heu avalat una cova de pirates en la que alguns filibusters de Brussel·les amaguen els seus tresors en forma de legals però ignominioses SICAV?
Coherència Jean Claude. Coherència o una mica de vergonya.
En castellano
El luxemburgués Jean Claude Juncker presidirá la Comisión Europea a partir del 1 de noviembre y durante los próximos años. Juncker es un señor de 59 primaveras, aunque se conserva fatal, del Partido Popular Social Cristiano, de trato afable, incluso un tipo simpático, mirad como estrangula de manera amistosa al Ministro de Economía español De Guindos en 2012, cuando el país estaba próximo a ser rescatado (cuántas lecturas interesadas e injustas tuvo este gesto ….)
Juncker lleva toda la vida mandando (al menos fuera de casa, a saber si su señora no le deja abrir la boca de puertas adentro). Nadie puede dudar nadie, que si efectivamente existe eso de la casta política, él forma parte de ella. Fue 18 años (1995-2003) primer ministro de su país, Luxemburgo, después de llevar en la mano las carteras de Trabajo primero y de Economía después. También ha presidido el Eurogrupo, el club integrado por los países que gastan la moneda europea.
Ha sido también un auténtico superviviente no sólo en política y un señor con suerte. En 1989 este gran bebedor y fumador (quizás por eso se conserva fatal) sufre un grave accidente automovilístico (no relaciono las dos cosas-accidente y alcohol-, me iba bien este orden por mi discurso) y queda en estado de coma durante quince días, pero se recupera con plenas garantías de que ha mantenido toda sus facultades físicas y supongo que mentales e intelectuales también. Lo digo porque después del accidente tuvo altos cargos en el Banco Mundial, el Fondo Monetario Internacional, el Banco Europeo para la Reconstrucción y el Desarrollo (aparte de como ya he dicho en su país como primer ministro y en Bruselas en el Eurogrupo y ahora en la Comisión). Además ha ganado la Legión de Honor francesa y el Premio Carlomagno.
Tras el accidente, como decía, también se dedicó a diseñar cosas de Europa, por ejemplo la su economía: el Tratado de Maastricht o el Tratado de la Unión … pero también es reconocido en el ámbito mundial por no detectar la gran crisis, un honor compartido con otros estadistas europeos de prestigio como el portugués Durao Barroso (antecesor de Juncker en la Comisión, que ahora cuando se marcha acusa al Banco de España de no detectar la crisis y de planear el asesinato de Kennedy) o el francés que dirigía el FMI, Dominique Strauss Kahn (que abandonó el cargo por un escándalo sexual con una criada negra y pobre, un francés macho alfa con quien por cierto Jean Claude comparte el gusto por los grandes vinos y las mejores gins) . Ay si, qué grandes líderes hemos tenido y seguiremos teniendo en la vieja y unida Europa.
Juncker también es recordado por diseñar un rescate para Grecia que ha dejado a la antigua cuna europea como hace mil años, cuando más allá del mercado, el Ágora y los palacios de la casta, todo era miseria y hambre. Aún ahora a más de un dirigente griego le viene la tentación de vender piedra a piedra el Partenón o la isla de Mikonos para pagar la factura del rescate a los bancos y los poderes de Bruselas. Todo un as este Jean Claude.
Hizo la carrera de Derecho y es hijo de un señor que vistió el uniforme nazi en la Segunda Guerra Mundial. Jean Claude siempre ha dicho que su padre no quería, pero que le obligaron. Seguro que sí. Esto ya le pasó al Papa jubilado Ratzinger (él tampoco quería llevar el traje de las juventudes hitlerianas, pero los tiempos eran muy duros). En todo caso, Juncker tuvo un deseo cuando quizá contemplaba una foto de su padre con la cruz gamada en el brazo: “yo no quiero que esto vuelva a pasar en Europa” y desde entonces se ha dedicado a hacer el bien por doquier.
Pero es aquí donde viene el nudo y desenlace de mi artículo. A ver, Jean Claude, si quieres el bien para Europa y se supone que por sus ciudadanos …. por qué cojones pides ajustes, recortes, disciplina y austeridad para los europeos (y sólo pides eso) ¿Por qué lo haces cuando tú has creado, moldeado y dirigido durante años y años un paraíso fiscal travestido de Democracia. ¿Por qué pides reglas injustas, cuando eres un estratega de la alegalidad? Por qué pides reglas injustas cuando eres un estratega de convertir la inmoralidad en ingeniería financiera? Tu y otros como tú habéis avalado una cueva de piratas en la que algunos filibusteros de Bruselas esconden sus tesoros en forma de legales pero ignominiosas SICAV?
Coherencia Jean Claude. Coherencia o un poco de vergüenza