He de dir d’entrada que la senyora Elena Valenciano, la candidata del PSOE al Parlament Europeu no em cau massa bé. Em sembla una persona amb poc carisma, que va sempre revolucionada de voltes (potser intentant ser el què no és), no em sembla simpàtica, ni brillant, ni atractiva i tampoc em sembla un mirall per la intel·lectualitat. I ho dic així, sense embuts, sense complexos, sense pensar que per donar el meu parer sobre ella sóc un masclista. Evidentment és una dona, però en la meva percepció sobre ella em refereixo a l’Elena Valenciano persona, no al seu gènere femení. I punt.
El senyor Miguel Arias Cañete em sembla el típic senyor de dretes espanyol. Tothom està d’acord en què és un bon candidat a Europa . És un expert en política comunitària, fa molt temps que s’arrossega per les seves institucions com a ministre d’Agricultura espanyol i domina l’anglès i el francès, tan bé com condueix els seus cotxes d’època, joies amb rodes, els quals l’ajuden a passejar tots els quilos que pesa (els de la seva panxa i els de la seva fortuna econòmica familiar).
Ara, Miguel Arias Cañete ha tornat a dir una altra de les seves. Que en el debat televisiu amb Valenciano no va fer gal·la de tot el seu “arsenal intel·lectual perquè hagués deixat la candidata socialista indefensa”. Ostres, Cañete, diuen que t’has passat. Que ja ho vas fer quan vas dir que el “Pla Hidrològic s’aprovaria per collons”, en contra del què demanaven les gents del Delta de l’Ebre o de la ribera aragonesa. O quan vas aconsellar a la gent que per la crisi no podia pagar les factures del gas que “es dutxessin amb aigua freda, que espavilava millor”. O quan vas recomanar que alguns “mengessin iogurts caducats”. O quan deies que els cambrers d’abans eren molts millors que els d’ara (la majoria estrangers). O quan vas dir que el regadiu “s’ha de fer servir amb cura, com a les dones”.
Ai, Cañete, Cañete. Tu que has intentat esborrar aquestes relliscades lingüístiques o intel·lectuals i alhora rejovenir treien-te durant uns mesos el segon cognom, que ara has recuperat. Ai Cañete. Tu que volies fer oblidar les teves habituals rucades i alhora rejovenir, canviant les ulleres de sempre per aquestes de muntura rodona de pasta a l’estil de les joventuts hitlerianes. Et trobàvem a faltar en el teu hàbitat, en el del senyor de dretes de tota la vida. I retornar a la teva essència és el millor que pots fer i jo t’ho agraeixo. Tu ets aquest, el que diu el que sent, quan li surt dels collons. El que deu bavejar quan veu passar pel carrer un cul rodonet dins una faldilla, el que sap tirar floretes a un escot ben posat, a una faldilla ben curta, a unes cames llargues i contornejades ajustades a una mitja, a uns ulls negres i grossos. Tu ets aquest espanyol amb camisa blava, pul·lòver de color crema embolicat al coll i panxa acomodada per sobre del cinturó que lliga el pantaló blanc de Lacoste i que quan passa un tros de dona per un camí ple de tolls, et treus l’americana perquè ella no es mulli les sabates ni els peus. Tu ets d’aquells senyors de tota la vida que deia que “on un cavaller espanyol no arriba amb la punta de l’espasa, ho fa amb la punta de la titola”. Tu ets aquest mascle alfa que es mira despullat al mirall cada matí i cada nit i es veu quatre ous, en comptes de dos (potser perquè t’estan muntant sense saber-ho).
Continua així. No pateixis. Jo et vull així, les teves companyes del PP també, els vostres votants…no cal dir-ho. I el teu amic José María Aznar López, no t’angoixis, et continuarà regalant els seus discursos, aquells dels quals tu mames, dels quals tu beus, dels quals tu et nodreixes i et vas formant com a persona, com a home, com un intel·lectual que no desplega el seu arsenal termonuclear per no fer mal a una indefensa dona. Ànims Campió.
En castellà
Tengo que decir de entrada que la señora Elena Valenciano , la candidata del PSOE al Parlamento Europeo, no me cae demasiado bien. Me parece una persona con poco carisma , siempre revolucionada de vueltas (quizás intentando ser lo que no es ) , no me parece simpática , ni brillante , ni atractiva y tampoco me parece un espejo para la intelectualidad . Y lo digo así , sin rodeos , sin complejos , sin pensar que por dar mi opinión sobre ella soy un machista . Evidentemente es una mujer , pero en mi percepción sobre ella me refiero a Elena Valenciano persona , no a su género femenino . Y punto.
El señor Miguel Arias Cañete me parece el típico señor de derechas español. Todo el mundo está de acuerdo en que es un buen candidato a Europa . Es un experto en política comunitaria , hace mucho tiempo que se arrastra por sus instituciones como ministro de Agricultura español y domina el inglés y el francés , tan bien como conduce sus coches de época , joyas con ruedas , los que le ayudan a pasear todos los kilos que pesa (los de su barriga y los de su fortuna económica familiar) .
Ahora, Miguel Arias Cañete ha vuelto a decir otra de las suyas. Que en el debate televisivo con Valenciano no hizo gala de todo su “arsenal intelectual porque hubiera dejado a la candidata socialista indefensa ” . Vaya, Cañete , dicen que te has pasado . Que ya lo hiciste cuando dijiste que el ” Plan Hidrológico se aprobaría por cojones ” , en contra de lo que pedían las gentes del Delta del Ebro o de la ribera aragonesa . O cuando aconsejaste a la gente que por la crisis no podía pagar las facturas del gas que ” se ducharan con agua fría , que espabilaba mejor ” . O cuando recomendaste que algunos ” comieran yogures caducados ” . O cuando decías que los camareros de antes eran muchos mejores que los de ahora ( la mayoría extranjeros) . O cuando dijiste que el regadío ” se utilizara con cuidado , como a las mujeres” .
Ay , Cañete , Cañete . Tú que has intentado eliminar esas resbalones lingüísticas o intelectuales y al mismo tiempo rejuvenecer sacándote durante unos meses el segundo apellido , que ahora has recuperado . Ay Cañete . Tu que querías hacer olvidar tus habituales tonterías y al mismo tiempo rejuvenecer , cambiando las gafas de siempre por estas de montura redonda de pasta al estilo de las juventudes hitlerianas . Te echábamos de menos en tu hábitat , en el del señor de derechas de toda la vida . Y volver a tu esencia es lo mejor que puedes hacer y yo te lo agradezco . Tu eres ese que dice lo que siente , cuando le sale de los cojones . El que debe babear cuando ve pasar por la calle un culo redondo enfundado en una falda , el que sabe piropear a un escote bien puesto , a una falda corta, a unas piernas largas y contorneadas ajustadas a una media , a unos ojos negros y grandes . Tú eres ese español con camisa azul , pullover de color crema anudado al cuello y barriga acomodada por encima del cinturón que ata el pantalón blanco de Lacoste y que cuando pasa un pedazo de mujer por un camino lleno de charcos , te sacas el americana para que ella no se moje los zapatos ni los pies . Tú eres de los señores de toda la vida que decía que “donde un caballero español no llega con la punta de la espada , lo hace con la punta de la minga ” . Tú eres ese macho alfa que se mira desnudo en el espejo cada mañana y cada noche y se ve cuatro huevos , en lugar de dos ( quizá porque te están montando sin saberlo) .
Continúa así . No sufras . Yo te quiero así , tus compañeras del PP también , tus votantes … no hace falta decirlo . Y tu amigo Aznar , no te angusties , te seguirá regalando sus discursos , aquellos de los que tú mamas , de los cuales tú bebes , de los que tú te nutres y te vas formando como persona , como hombre , como un intelectual que no despliega su arsenal termonuclear para no hacer daño a una indefensa mujer . Ánimo Campeón .